dilluns, 19 d’octubre del 2020

PRESENTAT L'ONZÈ NÚMERO DE LA REVISTA MASCANÇÀ

Moment de la presentació de la revista al Centre Cultural. D'esquerra a dreta: Jaume Suau, president de Mascançà, Marc Solsona, alcalde, Daniel Vilarrúbies, director de l'Arxiu Comarcal. Foto: Ajuntament de Mollerussa.
 

El Centre Cultural ha estat finalment aquest dijous al vespre l’escenari de la presentació del número 11 de la revista Mascançà, que recull els 13 estudis que es van presentar en les 10es Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell, que es van fer l’any passat a Vilanova de Bellpuig. El nou volum ajuda a sumar un total de 149 articles de 171 autors diferents al llarg dels seus onze anys de vida. La presentació ha anat a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el president del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, Jaume Suau, i el director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, Daniel Vilarrúbies, que va ser l’encarregat de resumir el contingut del volum.

Per la seva part, l’alcalde de Mollerussa, ha destacat la constància de l’equip d’investigadors que hi col·labora per fer-la possible i l’exigència i el filtre de qualitat i de rigor que apliquen en la selecció del contingut per tal d’oferir coneixement al món. Així mateix, ha fet especial incís en l’oportunitat que brinda “la cruïlla cultural que és Mascançà” per “recórrer la història a través de la nostra gent”  i va animar a les poblacions de la comarca que encara no s’han adherit al projecte a col·laborar-hi.

En aquest sentit, el president del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà ha coincidit en assenyalar la necessitat de comptar amb suport perquè “queda molt per estudiar”. Suau també ha referenciat la revista com “una revista viva i útil perquè també serveix per usar la informació que genera per donar continuïtat a altres estudis científics”. Així, ha destacat la qualitat i el rigor dels estudis que publica i ho ha contextualitzat en les 45.685 consultes en línia que s’ha fet dels diferents articles de la revista en els darrers 5 anys a través del web de Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO), de les quals un 37% són de l’Estat espanyol, un 35% de països de l’Àsia i un 11% d’Alemanya per citar-ne algunes.

Val a recordar que l’Ajuntament va renovar l’acord amb el Centre de Recerques Mascançà i l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell per seguir col·laborant en l’edició dels números onzè i dotzè de la revista, de les quals se’n farà un tiratge de 400 exemplars. Els tres organismes participen a parts iguals en el finançament econòmic així com en la direcció de la publicació, que part de l’Ajuntament està delegada a la directora de la Biblioteca Comarcal del Pla d’Urgell, Diana Solé.

dimecres, 7 d’octubre del 2020

LES JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI AL PALAU D’ANGLESOLA

Visita guiada per diferents indrets i elements patrimonials de la població

Sis guies de luxe locals que conduiran la visita de les Jornades Europees del Patrimoni per diferents indrets i elements patrimonials del Palau d’Anglesola. Francesc Balcells, Carme Miró, Laura Garralón, Sebastià Garralón, Santi Campo i Fina Torregrossa. La Jornada es celebrarà el dia 11 d’octubre a les dotze hores i donada la situació actual es dividirà en tres sectors: La Cooperativa de Sant Roc, el nucli antic i l’estació del Carrilet. Els grups s’aniran desplaçant de forma rotativa per aquestes zones respectant en tot moment les mesures de seguretat que es requereixen.

La visita és gratuïta i cal inscripció prèvia. Com cada any s’espera una molt bona acollida. Les Jornades Europees del Patrimoni es celebren ininterrompudament des de 1991 a Catalunya, impulsades per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural per iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea. Hi participen centenars de municipis catalans. Al Pla d’Urgell, el Centre de Recerques les organitza anualment des del 2012 i ja porta vuit anys seguits itinerant per vuit pobles diferents.

EL PALAU D’ANGLESOLA REUNEIX 18 INVESTIGADORS A LES JORNADES D’ESTUDIS SOBRE EL PLA D’URGELL

La literatura i els seus estudis hi tindran un pes destacat ■ Palau també acollirà les Jornades Europees del Patrimoni

El Palau d’Anglesola acollirà les XI Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell. L’alcalde del Palau d’Anglesola, Francesc Balcells i el president de Mascançà, Jaume Suau, han presentat aquest dilluns el programa de la nova edició. Balcells s’ha felicitat per poder tirar endavant la jornada en unes circumstàncies tan difícils i  ha explicat que s’han pres totes les mesures necessàries perquè les jornades es puguin desenvolupar amb tota la seguretat requerida. Des de l’Ajuntament del Palau d’Anglesola s’ha posat a disposició de l’organització els mitjans perquè les Jornades es puguin retransmetre en directe per internet i es puguin seguir des de fora de la població. Tan per part de Mascançà com organitzador de les Jornades com de l’ajuntament del Palau com a amfitrió de les mateixes s’ha volgut transmetre la sensibilitat amb els difícils moments que travessa el país i que s’estarà pendent de la seva evolució.

Per la seva banda, Jaume Suau ha detallat el programa d’aquest any on hi tenen una important presència les comunicacions dedicades a la literatura i autors pladurgellencs. Suau ha assenyalat que la ponència inaugural anirà a càrrec dels professors Josep Camps i Francesc Foguet precisament amb una panoràmica sobre la literatura comarcal en els darrers deu anys. Dins aquest àmbit literari destaquen les comunicacions de Ramon Miró amb l’estudi sobre les cartes rebudes per Valeri Serra i Boldú de temes verdaguerians i la de Moisés Selfa sobre les característiques de la poesia infantil a l’obra poètica de Maria Mercè Marçal.  També en l’àmbit de la creació hi ha dos estudis sobre la música a la comarca, el de Josep Maria Salisi sobre el cançoner a principis del segle XX i un altre de Jordi Bonilla sobre el panorama musical des de 1950-2020. L’educació compta amb dues comunicacions: una dedicada als mestres i la didàctica al Palau d’Anglesola per part de Ton Solé i una altra des de l’àmbit de l’educació i el treball social centrada en la vellesa a la ciutat de Mollerussa, per l’educadora social Cristina Cos. La salut també compta amb un estudi sobre malalties i pandèmies a Bellvís, per part de Jaume Suau. Dins l’apartat més històric, l’arqueologia veu revisada i actualitzada la seva carta arqueològica comarcal amb la comunicació de Montse Baiges, Marc Bouzas i Jaume Puigredon. El segueixen quatre estudis dins la història contemporània: la biografia de Jesús Coll sobre un ivarsenc al camp nazi de Dachau; les depuracions franquistes a la Casa Canal, de Dani Altisent; Esteve Mestre parlarà dels cent anys de futbol al Pla d’Urgell i els estudiosos Vicent Lladonosa i Felip Gallart repassaran la crònica negra a la comarca entre els anys 1874-1899. Les ciències naturals comptaran amb un estudi sobre la llucioperca, un peix present a l’Estany d’Ivars i Vila-sana.

Els divuit investigadors presentaran tretze comunicacions i una ponència, en el format habitual en que cada investigador comptarà amb quinze minuts per presentar la seva recerca. Jaume Suau s’ha mostrat molt satisfet amb l’interès per part dels investigadors per seguir presentant les seves comunicacions en aquestes Jornades i fer-ho des d’àmbits tant variats com la biologia i els estudis literaris. Suau confia que totes les comunicacions es converteixin en articles al proper número de la revista Mascançà. La que recull les comunicacions de les anteriors jornades es presentarà aquest dijous dia 8 d’octubre a la b biblioteca Jaume Vila de Mollerussa.


dijous, 27 d’agost del 2020

UN RETAULE DE CIUTADILLA, DARRER ARTICLE DE JOAN YEGUAS A "URTX"

Joan Yeguas, historiador de l'art i membre de Mascançà, ha publicat al darrer número de la revista d'humanitats de l'Urgell Urtx l'article Ciutadilla i un retaule del segle XVI al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on contextualitza conjuntament amb Núria Prat un retaule del segle XVI conservat al MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya el qual es creu ser procedent de Ciutadilla.

La investigació de Yeguas i Prat parteix de la documentació sobre el retaule a la Junta de Museus i posteriorment en fa un anàlisi artístic per tal d'ubicar l'obra en l'espai i en el temps, així com una valoració de la seva restauració.

La revista Urtx ha arribat a la seva 34a edició consolidada com una de les publicacions d'estudis de referència al territori català. Malgrat tot, la seva presentació va haver d'aplaçar-se fins al passat 21 de juliol a causa de la crisi del covid-19.

FRANCESC FOGUET COORDINA UNA OBRA SOBRE LA COLLA DE SABADELL

El professor de filologia catalana i sòci de Mascançà Frances Foguet ha publicat conjuntament amb Olívia Gassol el llibre L’humor constructiu. Vindicació de La Colla de Sabadell: Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. L'obra pretén apropar la Colla de Sabadell, una de les agrupacions culturals més importants de la Catalunya dels anys 20 que treballà per la modernització i la renovació de la cultura nacional.

Les intervencions recollides en aquest volum permeten conèixer amb més profunditat i detall l’actuació i l’obra de La Colla de Sabadell, tot trencant molts dels tòpics i els mites que s’arrossegaven fins ara per ignorància, excés de zel o mala fe. Les rocambolesques primeres actuacions públiques del grup i el seu humor anticonvencional i sorprenent, generadors de polèmiques estridents, han entelat de vegades la solidesa dels pilars que començaven a pujar el nucli del grup —Oliver, Trabal i Obiols— i l’aspiració que compartien amb els corrents més dinàmics de les lletres coetànies de fer possible la modernització i l’homologació de la literatura i la cultura catalanes amb les europees de més prestigi.

Pere Quart, Francesc Trabal i Armand Obiols són els grans noms que aquest volum pretén contextualitzar, reivindicar i apropar al lector les seves figures a través dels diferents capítols coordinats per Foguet i Gassol. 

Francesc Foguet també publicà aquest 2020 el llibre En primera persona, volum que recull un centenar d'entrevistes i declaracions de l'actriu catalana Margarida Xirgu, elaborat conjuntament amb Aïda Ayats.

dissabte, 30 de maig del 2020

EL PALAU D’ANGLESOLA ACOLLIRÀ LES XI JORNADES D’ESTUDIS SOBRE EL PLA D’URGELL


S’obre el període de presentació de comunicacions fins al 15 de juliol ■ Les Jornades es consoliden com a trobada científica de referència al Pla

El Palau d’Anglesola ha estat el municipi escollit per la celebració de les XI Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell, previstes pel dissabte 17 d’octubre. La cita, organitzada conjuntament pel Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i, enguany, per l’Ajuntament del Palau d’Anglesola, arriba a la seva onzena edició amb la voluntat d’exposar a la població diferents estudis i comunicacions sobre la comarca.
Jaume Suau, president de Mascançà, valora positivament la continuïtat que estan tenint les jornades i la consolidació que han obtingut al llarg dels anys dins del calendari d’actes culturals que es celebren a la comarca. El Palau serà l’onzena població del Pla que albergarà la iniciativa després de Golmés, Miralcamp, Bellvís, Linyola, Mollerussa, Torregrossa, Bell-lloc, Vila-sana, El Poal i Vilanova de Bellpuig. 
Per la seva banda, l’alcalde del Palau Francesc Balcells ha fet palesa la satisfacció que suposa per al municipi acollir unes jornades que són referents en l’estudi científic de la comarca i que posen en manifest la riquesa del Pla d’Urgell en nombrosos àmbits. A més, l’edil ha comunicat que enguany el consistori palauenc es convertirà en nou col·laborador de Mascançà, comptant amb la revista a la seva biblioteca local i gaudint de diferents activitats que l’entitat hi pugui celebrar al llarg de l’any. 
 
De manera complementària, també s’ha anunciat que el dissabte 10 d’octubre, el cap de setmana previ a la celebració de les Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell, El Palau d’Anglesola acollirà les Jornades Europees del Patrimoni al Pla d’Urgell, seguint amb la tradició implementada des de fa uns anys de que ambdues jornades comparteixin seu. 
Durant la presentació també s’ha descobert el cartell de l’XI edició de l’acte que ha estat elaborat per la mollerussenca Jordina Solsona, a partir de d’una fotografia de la Cooperativa de Sant Roc, element arquitectònic icònic del Palau d’Anglesola.




S’obre el període de presentació de les propostes de comunicacions

Els candidats a comunicants podran enviar les seves propostes durant el període de presentació que s’allargarà fins al 15 de juliol. Cada comunicació ha d’estar vinculada a una investigació relacionada amb el Pla d’Urgell, sigui quina sigui la disciplina pertinent. Les propostes s’hauran de fer arribar al correu de Mascançà (mascansa.crpu(a)gmail.com) descarregant i omplint aquesta butlleta. Després de ser valorades per la comissió organitzadora, el 31 de juliol els comunicants rebran resposta sobre l’acceptació o no de la seva comunicació.
En les deu edicions anteriors s’hi ha presentat comunicacions de camps que van des de la botànica, l’ornitologia, l’arquitectura, l’economia, la història de l’art, la geografia, la pedagogia, la filologia o la història tant de la mà d’investigadors i investigadores locals com de diferents universitats catalanes i alguna d’estrangera.
Suau també ha destacat que la majoria de les comunicacions que es presenten a les Jornades es publiquen a Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell. La revista ha anat obrint-se camí en el món científic durant les seves deu edicions amb més de 150 estudis i actualment es troba referenciada en bases d’estudis com Carhus+, Latindex, Dialnet, MIAR i RACO. Són notables les consultes en línia amb les quals compta, des del 2010 fins al present han estat més de 46.000.

Finalment, Suau i Balcells han anunciat que a principis d’octubre es farà públic el programa de les Jornades amb els i les investigadores que hi participaran, les recerques que es presentaran i els respectius horaris.

divendres, 29 de maig del 2020

ALBERT MARTÍNEZ PUBLICA "LES ARGENTERES DE FALSET (1342-1358)"

S'ha publicat el llibre que resumeix i sintetitza la tesi doctoral del mascançanenc Albert Martínez i Elcacho. La tesi, dirigida pel Dr.Jordi Bolòs, la va defensar a la Universitat de Lleida el 2014 i va obtenir el premi extraordinari de doctorat del curs 2015-2016. La publicació del llibre és el resultat de la feina feta en el marc de la concessió de la XXVI Edició de la Beca Notari Raimon Noguera - Època Medieval (2016)

El llibre es titula Les argenteres de Falset. Gestió, control i registre de l'explotació minera i metal·lúrgica de la plata a la Catalunya medieval i ha estat editat per la Fundació Noguera, amb la col·laboració de Pagès editors. L'obra fa un repàs a la història de les mines de plata de Falset a mitjan segle XIV, en concret, se centra en la gestió de l'explotació minera per part de l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou (1342-1358). En aquest sentit, l'autor destaca la diligència d'aquest oncle de Pere III el Cerimoniós per tirar endavant el benefici de l'argent, amb la implantació de diferents mesures: com l'arribada de miners i tècnics de Sardenya, la publicació de diferents ordinacions per regular l'activitat, la posada en marxa d'incentius per superar la crisi provocada per la Pesta Negra del 1348 o la implantació d'un registre acurat de la producció. Tot això va fer que les mines d'argent de Falset esdevinguessin un centre productor important a l'època.
 
 
Amb la publicació del llibre, doncs, la recerca històrica duta a terme per Albert Martínez i Elcacho durant els darrers anys és més accessible. La feina dels membres de Mascançà no cessa sinó que s'amplia dia a dia, donant bona mostra de la vitalitat del centre de recerques.

dimecres, 27 de maig del 2020

MASCANÇÀ APOSTA PELS DIRECTES D’INSTAGRAM PER APROPAR ELS SEUS ESTUDIS


El Centre de Recerques compta amb socis i col·laboradors de l’entitat per aquesta nova iniciativa online

El Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà va engegar fa dues setmanes un nou projecte a través d’Instagram per tal d’acostar al públic les diferents investigacions que l’entitat porta publicant a la seva revista des de fa una dècada. La proposta es duu a terme amb l’eina dels directes d’Instagram, retransmissions en format conversa amb autors i col·laboradors de l’entitat. Els directes, que es realitzen cada dos divendres a les 19 hores al compte de l’entitat, compten en cada edició amb una temàtica concreta (art, història, política, guerres, natura...) emmarcada dins del Pla d’Urgell.
Les retransmissions tenen una durada d’uns 30 minuts on l’investigador presenta el tema i, un cop acabada la xerrada, es dóna pas a les preguntes que els espectadors poden fer des de les seves cases al xat de la plataforma. Els directes son dinamitzats per Jordi Bonilla amb l’assessorament de Daniel Altisent i Jordi Soldevila, qui fou el primer convidat de la secció el passat 15 de maig amb una conversa sobre republicanisme al Pla d’Urgell als segles XIX i XX.



Nova entrega el proper divendres amb Jordi Domingo
La pròxima entrega d’aquest nou projecte del Centre de Recerques serà aquest divendres 29 de maig a les 19 hores i comptarà amb la participació de Jordi Domingo, sociòleg, professor a la Universitat de Lleida i soci de Mascançà, que oferirà una reflexió al voltant de la societat del Pla d’Urgell, posant el focus en els canvis que ha sofert l’entorn durant tot aquest temps i, en conseqüència, les mateixes persones que formem part de la comarca.
Per totes aquelles persones que no puguin seguir la conversa en directe, Mascançà ofereix la possibilitat de recuperar aquesta i totes les que es realitzin al seu compte d’Instagram (@centrederecerques) o al seu canal de YouTube.