divendres, 22 de novembre del 2013

EL PATRIMONI MONUMENTAL DE MOLLERUSSA, FOTOGRAFIAT EN UNA JORNADA

El passat 21 de setembre, Mollerussa fou l'escenari del Wiki Takes Mollerussa (la Viqui pren Mollerussa), una marató de fotografia lliure emmarcada dins la iniciativa Wiki Loves Monuments. La jornada, impulsada pel Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà amb la col·laboració de l'associació A2MIC Mollerussa i Cultura i el suport d'Amical Wikimedia i l'Ajuntament de Mollerussa, tenia per objectiu donar a conèixer els 29 elements que constitueixen el patrimoni monumental de la ciutat i obtenir-ne tantes fotografies amb llicència lliure com fos possible, per tal de posar-les a disposició de tot aquell que les vulgui utilitzar, ja sigui per il·lustrar la Viquipèdia com qualsevol altre projecte, gràcies al repositori Wikimedia Commons.
CC-BY-SA-3.0 Vriullop (Treball propi), Wikimedia Commons

Per tal de fomentar la participació, la jornada va adoptar la forma d'un concurs, on la millor fotografia es premiaria amb un vol en avioneta. També es va preveure un premi a la millor foto feta amb un telèfon mòbil —que finalment es concedí com un accèssit a la millor foto— i premis en reconeixement a la participació.

La jornada aplegà més d'una vintena de persones a la plaça de l'Ajuntament, les quals presentaren a concurs més de mil fotografies del patrimoni monumental de la ciutat, cobrint el 100% dels elements a fotografiar. Un dels principals al·licients de l'activitat fou que alguns edificis obriren les seves portes per tal que els participants poguessin circular lliurement pel seu interior i prendre instantànies privilegiades, testimonis d’una experiència inèdita que fou molt ben valorada pels participants.
CC-BY-SA-3.0 Vriullop (Treball propi), Wikimedia Commons

El 17 d'octubre es féu l'acte d'entrega de premis. El jurat distingí Xavier Romà amb el premi a la millor fotogrfia per una imatge en contrapicat del campanar de la parròquia de Sant Jaume; mentre que Antonio Tehàs rebé l'accèssit a la millor fotografia per dues imatges, també de la parròquia de Sant Jaume: una vista interior del campanar i una vista exterior nocturna de la plaça de l'Ajuntament i l'església.

L'experiència es pot qualificar com un èxit a tots els nivells, una iniciativa d'escàs cost organitzatiu però d'elevat impacte a nivell local. La bona acollida, la quantitat de fotografies aplegades —Mollerussa fou el segon municipi més fotografiat de tot Catalunya— i la seva qualitat han fet que el Wiki Takes Mollerussa hagi esdevingut una altra fita entre les nostres activitats. A tothom, moltes gràcies.



Fotografies premiades


CC-BY-SA-3.0 Xavier.roma (Treball propi), Wikimedia Commons
CC-BY-SA-3.0 AntonTaa (Treball propi), Wikimedia Commons
CC-BY-SA-3.0 AntonTaa (Treball propi), Wikimedia Commons


dilluns, 18 de novembre del 2013

LES IV JORNADES D'ESTUDIS APORTEN NOVETATS PER AL PLA D'URGELL

Linyola va acollir dissabte 19 d'octubre les IV Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell. Les Jornades han tingut un notable èxit de participació, amb una setantena d'assistents i deu comunicants que van exposar les seves investigacions durant tot el matí. La inauguració va anar a càrrec del president del Consell Comarcal Francesc Fabregat, la regidora de cultura Roser Martí i el representant de Mascançà Jordi Soldevila.
Fabregat (president del Consell Comarcal), Roser Martí (regidora de cultura) i Jordi Soldevila (Mascançà). Foto: J. M. Cabau.

El professor de la UAB i soci de Mascançà Francesc Foguet va inaugurar les Jornades amb una ponència sobre la proclamació de la República al Pla d'Urgell. Foguet va fer una crida per recuperar la memòria històrica a la comarca.
Francesc Foguet en plena exposició. Foto: J. M. Cabau.

La primera comunicació va anar a càrrec del botànic Toni Mayoral, el qual va explicar-nos l'origen asiàtic d'algunes varitats úniques en la flora salobrosa del Pla d'Urgell.
El botànic Toni Mayoral acompanyat a la seva esquerra pel moderador Bernat Huguet. Foto: J. M. Cabau.

La professora de l'ETSEA Montse Viladrich va explicar les possibilitats econòmiques i hídriques d'un possible transvasament d'aigua del Canal d'Urgell a altres zones. És el primer cop que les Jornades compten amb una exposició de caire matemàtic.
Montse Viladrich, de peu, mostrant algunes de les fórmules matemàtiques, acompanyada pel Bernat Huguet. Foto: J. M. Cabau.

Després de solucionar els problemes tècnics, l'historiador mollerussenc Daniel Altisent va poder conferènciar des de Bristol per videoconferència. Així ens va explicar l'impacte socioeconòmic de la recuperació de l'Estany d'Ivars.
Daniel Altisent a la pantalla des de Bristol (Anglaterra), acompanyat a l'esquerra per la moderadora Anna Llovera i a la dreta per Esther Solé, fent possible la connexió. Foto: J. M. Cabau.

Una de les conferències més esperades va ser la del doctor Josep Rubió, que va exposar les conseqüències de la Guerra Civil a Torregrossa, població on s'hi va produir l'assassinat de gairebé cinquanta persones. Una conferència magistral i terapèutica per a la memòria de la comarca.
Josep Rubió en plena exposició. Foto: J. M. Cabau.

La joventut va treure el nas altre cop a les Jornades de la mà de la filòloga Gemma Fabregat, la qual va exposar la comunicació elaborada conjuntament amb Laia Sánchez, sobre la visió del Pla d'Urgell per part dels literats del segle XIX.
Gemma Fabregat exposant, a la dreta Joan Yeguas, moderador de la secció. Foto: J. M. Cabau.

Seguidament, Ton Solé i Esteve Mestre van aportar una investigació sobre la recuperació de la memòria democràtica recent, la lluita veïnal de Mollerussa a finals del franquisme per la plaça de l'ajuntament.
A la dreta, Esteve Mestre escoltant a Ton Solé. Foto: J. M. Cabau.

Vicenç Lladonosa i Felip Gallart van fer una de les aportacions més treballades sobre el cas de Jaume Banqué, Lo Parrot, executat al segle XIX acusat de bandolerisme. 
Felip Gallart, de peu en plena exposició, i Vicenç Lladonosa assegut. Foto: J. M. Cabau.

La historiadora de l'art Lluïsa Amenós, experta en l'estudi artístic dels metalls, va fer incís en "la batejadora" de coure que hi ha a l'església de Linyola i en va presentar alguns resultats i hipòtesis.
Lluïsa Amenós amb "la batejadora" de coure damunt la taula, facilitada pel mossén de Linyola. Foto: J. M. Cabau.

Finalment, va cloure la part expositiva, l'erudit local Esteve Mestre sobre els 34 anys de la revista Barret Picat. Publicació de la qual n'ha estat impulsor, dinamitzador i director des del seu inici.
Esteve Mestre, cloent l'acte amb dues portades de la revista local Barret Picat dels anys 80 a la pantalla. Foto: J. M. Cabau.

Els actes públics van acabar amb una visita guiada per Pol Galitó, estudiós de la Guerra Civil del poble i regidor, que va guiar els assistents a l'edifici modernista de l'Escorxador Municipal, una obra oblidada i que vol reivindicar.
Detall del públic assistent. Foto: J. M. Cabau.

Finalment, comunicants i organitzadors van trobar-se en un dinar de germanor tot comentant l'acte i intercanviant idees. Les exposicions de les Jornades seran la base per al número 5 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell (vegeu els números anteriors aquí: núm. 1, núm. 2, núm. 3) que apareixerà el proper 2014.
A la visita a l'Escorxador Municipal vam poder veure els gegants centenaris de Linyola. Pol Galitó està fent esforços per recuperar-los. Foto: J. M. Cabau.

diumenge, 10 de novembre del 2013

ES PRESENTA A MOLLERUSSA EL NÚMERO 4 DE LA REVISTA MASCANÇÀ

Dijous 14 de novembre a les 20,30 hores i a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila, es presentarà el número 4 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell. L'acte comptarà amb la presència del president del Consell Comarcal Francesc Fabregat, de l'alcalde de Mollerussa i diputat Marc Solsona, del director de la revista Josep Camps i el director de l'Arxiu Comarcal i coeditor de la revista Daniel Vilarrúbias.

Us perdreu la presentació oficial de la millor revista científica, cultural, mediambiental i social del Pla d'Urgell?

Tothom hi és convidat!


dilluns, 4 de novembre del 2013

MASCANÇÀ COL·LABORA EN UN INVENTARI DE CANT RELIGIÓS A LA COMARCA

Mascançà col·labora en una recollida i inventari de cant religiós masculí a la comarca del Pla d'Urgell. La recerca córrer a càrrec de la historiadora i musicòloga Amàlia Atmetlló que es fa càrrec de les comarques de Ponent. El recull s'inscriu en projecte d'àmbit principatí, dirigit pel prestigiós musicòleg Jaume Ayats.

S'està buscant cants cantats només per homes en processons o a l'església (com els misereres. les completes o els goigs, per exemple). No importa si es canten encara o s'han deixat de cantar, el que es vol es inventariar-ne la seva existència. Fins ara hem trobat cants a Torregrossa, Bellvís, Linyola i algun altre pobles de la comarca, tot apunta que tindrem algunes sorpreses més.

Cor de l'església parroquial de Linyola. Foto: Ramon M. Altisent.