dimecres, 30 de novembre del 2016

EL NÚMERO 6 DE MASCANÇÀ CONSULTABLE ON-LINE

Des d'aquest novembre ja podeu consultar on-line i sencer el número 6 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell. El nostre objectiu és arribar al màxim de gent possible, per això utilitzem totes les eines al nostre abast per arribar a tothom.





El número 6 recull diversos articles i la major part de comunicacions presentades a les V Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell celebrades a Molllerussa el 2014 i presentada el 2015. Després d'un any pendent de posar-la a disposició a la xarxa ja és consultable des d'aquest mes de novembre des d'aquest enllaç: http://raco.cat/index.php/Mascanca/issue/view/22812/showToc
No deixeu de visitar la pàgina, segur que hi ha algun article que us interessa. D'altra banda, us anunciem que pel proper novembre de 2017 alliberarem el número 7.


dissabte, 26 de novembre del 2016

ELS FIRALS DE BELLVÍS, ESTUDI D'UNA FESTA POPULAR



Lídia Arderiu, Berta Lacruz, Montse Baiges i Maria Solé van presentar a les Jornades de Bell-lloc un estudi sobre la festa popular dels Firals de Bellvís. La història d'una festa popular que reivindica una tradició del poble. En honor a la seva 20a edició, la recerca desvetllà els orígens de la festa iniciada l’any 1997, l’evolució que fins a l'actualitat i les fonts d’inspiració. Una celebració renaixentista que cada any trasllada l’espectador al 1637, tres anys abans de la Guerra dels Segadors, quan les tropes de Felip IV es trobaven a Catalunya i començà l’agitació entre els camperols. La història explica la llegenda de l'Anella de Cal Bufalà i gira al voltant del Joan, un jove pagès, i la Maria, filla del senyor de Bellvís, dos enamorats separats per la seva condició social.
Jaume Suau a l'esquerrra, Lacruz, Baiges, Solé i Arderiu. Foto: Mascançà.

Les autores van aprofundir en el conjunt d'elements que conformen la festa, com són el context històric en què s'emmarquen els fets, els seus personatges, com va sorgir la idea, qui foren els seus impulsors o la importància de la participació de la gent del poble.

dilluns, 21 de novembre del 2016

JOSEP CAMPS COORGANITZA UNA JORNADA DEDICADA ALS XURIGUERA

El company Josep Camps coorganitza amb la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, on participa com a membre, la Jornada d'Invitació als Germans Xuriguera el proper dimecres 23 de novembre. 


La Jornada s'inicia amb la signatura del conveni per ala donació del llegat de Joan Baptista Xuriguera a la Universitat de Lleida. Xuriguera, escriptor i autor del conegut diccionari de verbs conjugats, era originari de Menàrguens (la Noguera) i havia estat professor en una acadèmia a Mollerussa durant els durs anys de la Postguerra.
Programa de la Jornada

Més informació:
http://www.catedramariustorres.udl.cat/activitats/index.php?op=8

divendres, 18 de novembre del 2016

MONTSE GERMÀ PRESENTA LLIBRE FOTOPOÈTIC

Diumenge 20 de novembre de 2016 a les 12 hores la companya i poetessa Montse Germà presenta el llibre "Fotopoesia 2016. Viatge fotogràfic i poètic per les Garrigues". La presentació serà a l'Espluga Calba i comptarà amb la presència de diversos representants locals i de la comarca, així com l'escriptor JOan Cornudella, el fotògraf de l'Associació Cultural Espai Antoni Ferrer, Jordi Salat i el també fotògraf Jordi L. Pi.



dimecres, 16 de novembre del 2016

LA PETJADA ECOLÒGICA AL PLA D'URGELL

El matemàtic Francesc Gassó es va proposar el repte d'estudiar la petjada ecològica al Pla d'Urgell, tot seguint les teories de Serge Latouche. Aquesta va ser la comunicació a les VII Jornades de Bell-lloc i els punts bàsics en què es va basar.

En primer terme, Francesc Gassó, acompanyat per Jaume Suau. Foto: Mascançà.
Va iniciar el seu parlament amb una breu introducció al terme Desenvolupament Humà Sostenible (DHS). Gassó va enumerar un seguit d'activitats i posteriorment analitzar-les sota el prisma del DHS:
• Trets històrics (Canal d'Urgell i la no salinització de les terres).
• Granges (recursos necessaris -10 vegades més porcs que persones-, contaminacions, externalització de la despesa, disponibilitat mundial de menjar, pinzellada sobre especisme i impacte del sector sobre la emissió de gasos d'efecte hivernacle).
• Globalització (fabricació de pinso important gra -amb conseqüències sobre la sobirania alimentària d'altres llocs- i alhora exportació de farratges).
• Dependències (agricultura basada en el petroli i la química).
• Comparació de la gestió privada/pública/comunal (posant com exemple l'Estany d'Ivars i Vila-sana i el Canal d'Urgell).

La comunicació va crear un cert impacte per la seva novetat a la comarca.

dilluns, 14 de novembre del 2016

87 ESTUDIS EN 7 NÚMEROS DE MASCANÇÀ

La presentació del número 7 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell va patir alguns canvis aquest número. En primer lloc, es va canviar l'escenari que darrerament acollia les presentacions, de la Biblioteca Comarcal a l'Arxiu Comarcal. En segon lloc, el director de la revista, que deixava de ser Josep Camps per ocupar el lloc Moisés Selfa, professor a la Universitat de Lleida i bell-lloquí.

D'esquerra a dreta: Moisés Selfa (director de la revista), Marc Solsona (alcalde), Joan Yeguas (president de Mascançà), Daniel Vilarrúbias (director de l'Arxiu). Foto: Mascançà.
L'acte va ser conduït per l'alcalde de Mollerussa Marc Solsona, que compartí taula amb el director de la revista, el president de Mascançà, Joan Yeguas, i el director de l'Arxiu Comarcal, Daniel Vilarrúbias. 


Moisés Selfa va destacar els articles presentats d'una qualitat gens menyspreable. Hi ressalten diferents estudis que van des de l'arquitectura a la història. És el cas de l'estudi sobre la tàpia publicat per l'arquitecta Maite Sainz de la Maza i l'enginyer Macari de Torres. En l'apartat d'història són prou rellevants dos estudis sobre el franquisme, el de Daniel Altisent sobre la delació i el d'Aram Montfort sobre el camp de concentració franquista existent a Mollerussa. En les ciències naturals dos estudis imprescindibles que situen en un bon lloc el Pla d'Urgell dins el mapa botànic i faunístic català. D'una banda, l'estudi dels ornitòlegs Joan Estrada, Gerard Bota, Francesc Moncasí, Joan R. Rodríguez, Anna Varea i Sergi Sales sobre l'avifauna de l'Estany d'Ivars i Vila-sana. I de l'altre, la recerca sobre la microflora i microfauna de les aigües carbonatades del botànic Toni Mayoral. També en el camp de la geografia Jordi Domingo presenta un balanç de la immigració al Pla d'Urgell. La pedagogia té un nova entrega dedicada als mestres i escoles de la comarca per part d'Esteve Mestre i Ton Solé. I finalment, la literatura compta un nou estudi sobre Maria Mercè Marçal realitzat pel propi Moisés Selfa. Fora de l'apartat d'estudis hi trobem una aportació documental de Francesc Foguet sobre teatre, un text de creació del poeta Josep Borrell i cinc ressenyes sobre diferents llibres d'autors o temàtiques relacionades amb el Pla d'Urgell.

Una cinquantena de persones omplien la sala de l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell. Foto: Mascançà.

Per la seva banda, Joan Yeguas va fer balanç dels 7 números publicats aportant algunes dades. En primer lloc, va assenyalar que amb el número 7 es sumen 87 estudis sobre la comarca, realitzats per 63 autors diferents. També va destacar l'augment de les consultes a la revista, que arriba a prop de 30.000 consultes on-line des del 2012, a part de les consultes realitzades a les biblioteques públiques o particulars en el format paper. I finalment, va destacar la consideració que té la revista en els cercles científics, es posiciona com la tercera millor publicació en l'àmbit de les humanitats de les comarques de Ponent.
Sumari del número 7 de la revista Mascançà. Imatge: Mascançà.


Vilarrúbias va destacar els estudis presentats i l'ús de l'Arxiu que s'ha fet, ja no sols com a punt de consulta obligat, sinó com a punt per a dipositar arxius. I Marc Solsona va remarcar el compromís del seu consistori amb la revista, fet que donarà tranquil·litat perquè aquesta segueixi publicant-se els propers anys.

Més informació:


dissabte, 12 de novembre del 2016

MASCANÇÀ COL·LABORA AL CONCURS DE TEATRE DE SAÓ DE PONENT

Fins al 27 de gener de 2017, Saó de Ponent ha convocat un concurs de creació de textos teatrals que s'han d'inspirar en el documental La memòria del Pla 1931-1955. El concurs és promogut pel grup Teatre de Butxaca de Mollerussa i es proposa promoure la creació des del territori teixint històries arrelades a la comarca. Les bases del concurs fixen les següents condicions:

  • Textos de creació inèdita.
  • Ambientats en una població del Pla d'Urgell.
  • Època anys 40-50.
  • Inspirat en el documental La memòria del Pla 1931-1955
  • Obert a tothom.
  •  Data màxima d'entrega 27 de gener de 2017.
  • Les obres s'hauran d'entregar a la llibreria Dalmases de Mollerussa.
  •  Mínim 26 i màxim 35 pàgines per a 4 actors.

El veredicte es farà públic el 27 de març de 2017, el guanyador/a s'emportarà un premi de 1.000 € i la publicació de l'obra per Pagès Editors. El jurat estarà format pel director teatral Jaume Jovells, la llibretera Núria Dalmases, la filòloga Alba Pla, l'escriptor Anton Not, el professor i mascançanenc Francesc Foguet.

Imatge del moment de la presentació del concurs. Núria Simó, Anton Not (Saó de Ponent) i Marc Solsona (alcalde). Foto: Saó de Ponent.
El president de Mascançà, Joan Yeguas es mostra satisfet de la col·laboració amb Teatre de Butxaca, unes sinèrgies que fa temps que s'estaven cercant de fa temps i ara s'ha trobat la forma de treballar conjuntament. 
 
Més informació:

dimecres, 9 de novembre del 2016

ESTEVE MESTRE PARLA DEL CENTENARI DE LA COOPERATIVA DE LINYOLA

Aquest 2016 fa 100 anys que es va fundar el Sindicat Agrícola de Linyola, l'actual cooperativa, nom que va agafar després de la seva reobertura per les autoritats franquistes el 1943. Esteve Mestre repassarà aquest divendres 11 de novembre els primers anys, des de la seva fundació fins a la fi de la Guerra Civil (1916-1939).


dilluns, 7 de novembre del 2016

LA BOIRA COM A RECURS TURÍSTIC



No era el primer cop que es presentava una comunicació dedicada als estudis turístics, però sí a un recurs meteorològic en unes Jornades. Barón i Yeguas van analitzar la promoció turística de les terres de Lleida a través d'un element meteorològic que és propi a la nostra zona geogràfica. La boira, ens agradi o no, forma part del paisatge, i ens defineix el caràcter. La boira és un símbol patriòtic de Ponent, i com a tal van intentar trencar el tòpic que és negativa, donant-li un valor afegit. La nostra idea és fer conèixer la boira i el territori, però, evidentment, la boira no roman tot l'any, però el territori sí. 

En primer pla, Irene Barón i Joan Yeguas. Foto: Mascançà.



Com a empresaris de turisme rural del Pla d'Urgell, cansats de què les nostres terres d'interior siguin quasi desconegudes arreu de Catalunya (especialment a Barcelona), es proposen trobar una manera identificadora des d'altres zones del país. El que en el món dels negocis s'anomena "crear una marca". De la mateixa manera que al Pirineu venen la neu, i aquesta marca passa per vendre la boira.

dissabte, 5 de novembre del 2016

OLGA OLIVERA-TABENI PRESENTA CAMPS QUE EXPLIQUEN HISTÒRIES



Olga Olivera-Tabeni va presentar al seu Bell-lloc natal una comunicació única fins ara en unes Jornades sobre la creació artística d'una obra pròpia. El 2014, a través d’un projecte artístic-educatiu que elaborava a una casa cerverina pertanyent a la noblesa d’aquell territori, la casa Massot-Dalmases, va caure a les seves mans el llibre de Felip Gallart i Vicent Lladonosa  L’enigma Parrot
 
Olga Olivera-Tabeni, primera per l'esquerra. Foto: Mascançà.
Una troballa casual que permetia unir dos fets històrics fins ara separats, un era un dels personatges de l’esmentat llibre, Francesc Perpinyà, era en realitat descendent d’aquella casa on Olivera-Tabeni hi estava treballant, la casa Massot-Dalmases, els seus pares s’havien casat a l’oratori de l’esmentat casal el 1794.

Encisada per aquella troballa, però també pel fet que relatava molt bé el llibre, el segrest i mort d’aquest personatge al Pla d’Urgell, al voltant del seu poble, Bell-lloc d’Urgell el 1846. Però no essent historiadora, sinó artista visual d’art contemporani, això sí molt interessada en els fets històrics i el propi territori, va pensar en convertir aquest fet en peça artística contemporània. I, així es com decideix anar resseguint i fotografiant les diferents ubicacions, per on passa en Francesc Perpinyà i els seus botxins fins a la seva suposada mort al terme de Margalef. Va resseguir camins i camps sota el sol abrasador d’aquell calorós juliol. Camps erms, camps de blat de moro, de presseguers, de nectarines, de platerines... Camps que de sobte deixen de ser purs llocs en abstracte, anònims territoris de la plana per esdevenir testimonis i narrador.