dissabte, 28 d’abril del 2012

LINYOLA ACULL LA PRESENTACIÓ DE MASCANÇÀ I LA CONFERÈNCIA DE JOSEP M. CABAU

Esteve Mestre i Joan Yeguas en el col·loqui final. Foto: Barret Picat.
El divendres 27 d'abril de 2012, al recent estrenat edifici del Cal Formiguera de Linyola, el Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà va presentar el segon número de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell. L'acte va comptar amb la presència del local Esteve Mestre i el ja conegut pel públic linyolenc, l'historiador de l'art Joan Yeguas que van exposar el contingut de la revista i que era Mascançà. Després de la presentació l'historiador, antropòleg i arxiver Josep Maria Cabau va conferenciar sobre Els escuts dels pobles del Pla d'Urgell. Cabau va repetir la conferència realitzada a Torregrossa.


L'escut de Linyola comentat per Josep M. Cabau. Foto: Barret Picat.

dilluns, 23 d’abril del 2012

EL MOVIMENT DEL 0,7% EN UN LLIBRE DE JORDI DOMINGO

Un dels moviments socials que va aparèixer a les comarques de Ponent a mitjans de la dècada dels noranta del segle XX, el Moviment del 0,7% en un llibre titulat Movent consciències: Moviment 0,7 i més, origen de la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, els autors són Jordi Domingo, professor de geografia a la UdL i mascançanenc, i la politòloga Laura Marín. La publicació de l'obra recull la trajectòria d'un moviment social que pretenia estendre la solidaritat entre els països occidentals del nord amb els països del sud i que ha donat lloc a l'actual Coordinadora d'Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament.

El llibre té interès pel conjunt de les comarques de Ponent per l'extensió que va tenir arreu de les comarques de Ponent, també el Pla d'Urgell on una de les activitats que va organitzar hi va tenir ressò, la consulta per l'abolició del deute extern.

Laura Marín (autora), Albert Roca (professor UdL), Jordi Domingo (autor) i Paquita Deltell (Coor. ONGD). Foto: UdL.

Més informació a:

ESCRIPTORES DE PONENT AL VERMUT LITERARI DEL PALAU D'ANGLESOLA

L'Associació Cultural Tots Som de Casa, que edita la revista L'Avenç al Palau d'Anglesola, va organitzar el diumenge 15 d'abril el quart vermut literari. Presentat pels mascançanencs Sebastià Garralón i Joan Yeguas, aquest any va tocar el torn a quatre escriptores i autores de diferents gèneres literaris o científics de les comarques de Ponent. L'acte va comptar amb la presència de Montse Macià, directora del Museu de Lleida, membre del consell científic de la revista Mascançà i pladurgellenca, Mercè París, impulsora de l'editorial lleidatà De París i assagista, Helena Rufat, professora de secundària, escriptora de narracions curtes i pladurgellenca d'adopció, i Magdalena Vilalta, pladurgellenca i autora de diferents narracions i poesies.

J. Yeguas, M. Macià, M. París, M. Vilalta, H. Rufat i S. Garralón. Foto: L'Avenç.

Més informació de l'acte a:

dilluns, 16 d’abril del 2012

EL SEGON NÚMERO DE MASCANÇÀ A BELLVÍS AMB GEMMA FABREGAT I LA CORAL

Aquest dissabte 21 d'abril a Bellvís, es presentava el número 2 de Mascançà, també l'entitat que l'impulsa (el Centre de Recerques), que encara no havia visitat la població. La sala d'actes de l'ajuntament de Bellvís comptava amb una trentena de persones que van seguir la presentació de la revista per part del president de l'entitat, Jordi Soldevila, presentat per l'alcalde de la localitat, Francesc Fabregat.

Després de la breu presentació, filòloga bellvisenca Gemma Fabregat va parlar sobre el seu article publicat al número 2 de la revista Mascançà sobre Les Completes de Bellvís. G. Fabregat va explicar l'origen de les Completes que va situar a mitjans del segle XIX i la seua composició, va destacar-ne el músic Pablo Hernández com una de les peces claus i a qui es van comprar les peces musicals. També va destacar les aportacions de diferents religiosos que van exercir a Bellvís al llarg del segle XX, tan per la seua conservació, com per la penetració de la tradició entre la població local.
J. Soldevila (Mascançà), F. Fabregat (alcalde) i G. Fabregat (filòlga i articulista). Foto: Vilaweb Mollerussa.

La filòloga va assenyalar les dificultats històriques per les que van passar Les Completes, especialment, durant la Guerra Civil, però també entre finals del XIX i principis del XX, època en què van anar caient en desús. Revitalitzades a Bellvís durant la dictadura de Primo de Rivera, van reprendre durant el franquisme, alimentat i sostingut pels religiosos locals i per la Coral local a partir dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. Precisament, la Coral de Bellvís és qui les ha fet perviure fins a l'actualitat.

En l'acte també s'hi va presentar les Terceres Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell que es celebraran a Bellvís el 17 de novembre de 2012.

Trobareu la notícia a Vilaweb Mollerussa.

Vegeu la xerrada en vídeo.

Com ja va essent habitual, l'acte va ser retransmès via streaming a través d'Ustream. Gaudiu de la xerrada des de casa vostra (també en diferit)!





La xerrada en diferit clicant en aquest enllaç.

LLUÍS PALAU A LA PRESENTACIÓ DE MASCANÇÀ AL PALAU D'ANGLESOLA

L'Associació de Dones del Palau d'Anglesola i Mascançà van organitzar el divendres 20 d'abril la presentació del número 2 de Mascançà al Palau d'Anglesola. Una trentena de persones omplien la sala de l'edifici sociocultural. La presentació va anar acompanyada de la conferència de Lluís Palau i Meseguer. El tema de la conferència era "La Transició al Pla d'Urgell", extracte del seu treball de recerca de secundària publicat al segon número de Mascançà.

Joan Yeguas i Lluís Palau poc abans de començar l'acte. Foto: Mascançà.
Lluís Palau va explicar les línies generals de la Transició a l'Estat espanyol i el seu desenvolupament entre 1975 i 1982. Posteriorment, va relacionar els fets històrics generals amb la comarca del Pla d'Urgell, aspecte basat en entrevistes fetes a diversos alcaldes de la comarca dels primers anys de la Transició i la democràcia. Les resistències a la democratització a l'estat, com en el cas del cop d'estat del 23-F, no van frenar la voluntat dels alcaldes de seguir, acceptar, impulsar i estendre el nou sistema democràtic a la comarca del Pla d'Urgell. Palau es va fer ressò de la configuració del sistema de partits que va anar avançant durant aquests primers anys amb molts canvis, també al Pla d'Urgell. I finalment, va exposar els suports electorals dels diferents partits a la comarca i que han seguit regint fins a l'actualitat, amb alguns canvis.

El treball de Palau reflecteix la necessitat de conèixer un període encara per estudiar, no sols al Pla d'Urgell, sinó al conjunt de l'Estat i la voluntat de la generació nascuda després de la Transició a conèixer les bases de l'Estat que encara perduren actualment. Si bé el treball és una primera aproximació al tema, fixa un primer precedent a seguir en l'estudi d'aquesta qüestió que es suma a la investigació d'Ignasi Aldomà sobre les vagues pageses (les tractorades) a la comarca del Pla d'Urgell.

La conferència de Lluís Palau va anar seguida de la presentació del segon número de la revista per part de Joan Yeguas i de Jordi Soldevila. 

Trobareu l'article de Lluís Palau al número 2 de la revista Mascançà.