RECERQUES DE FUTUR: MÈTODE, RIGOR I PASSIÓ

El 14 de novembre d’enguany ha tingut lloc, al poble de Golmés, la primera jornada d’estudis sobre la comarca organitzada pel Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà (http://mascansa.blogspot.com/). És un pas molt important, transcendental, per donar a conèixer públicament –després de la seva presentació en societat la proppassada primavera– l’activitat d’aquest centre que, en molts pocs anys, pot convertir-se –tant de bo que sigui així!– en una referència obligada en la dinamització cultural del terrer.

El bon resultat global de la jornada és una prova –feliçment superada– de la seva capacitat de mobilitzar efectius molt diversos, d’agresolar voluntats, esforços i energies disperses, i de fer realitat un somni antic –i tan bell– llargament anhelat, tal com evidencien, per exemple, papers vells de revistes com ara “Barret Picat” de Linyola. En quin sentit, podem dir que la jornada ha estat un èxit modest i aclaparador? Almenys, si hem de ser breus, en tres aspectes.

1. Un èxit per la qualitat, en conjunt, de les intervencions dels ponents que situen la investigació que es fa al Pla d’Urgell en els estàndards generals de la recerca local i que catapulten, per mèrits propis, el Centre de Recerques Mascançà en els primers llocs del rànquing dels grups similars que ja fa anys que treballen al país. Des de l’arqueologia fins a la cinematografia, passant per la biologia, la literatura, l’etimologia, l’arxivística, la història o la geografia, al llarg de tot un matí vam poder adonar-nos que tot just estem a les beceroles, que encara hi ha molta feina per fer, però que comencem a fer-la amb mètode, rigor i passió.
2. Un èxit, també, de convocatòria, perquè, malgrat ser la primera vegada i tenir unes possibilitats de difusió limitades, la trobada va aconseguir aplegar al voltant d’una cinquantena d’ànimes, molt encuriosides i atentes a les explicacions dels ponents. A partir d’ara, fóra bo que totes aquelles persones que facin recerca sobre temes vinculats a la comarca tinguin en compte el Centre, i que aquelles institucions que no hi han col•laborat s’afanyin, si no volen fer el ridícul més estrepitós, a donar-hi suport, perquè es tracta d’una iniciativa que –nascuda de la base social– ha pervingut a demostrar que pot fer molt bé la feina que ha assumit com a eix del seu interès.

3. Un èxit, val a dir-ho, d’organització, ja que es van respectar els horaris i els formats de presentació, i es van preveure els mínims detalls, tal com cal en una trobada de caire científic i, alhora, divulgatiu. No hi va haver marge per a la improvisació o l’amateurisme. En aquest darrer punt, és d’obligada menció el suport de l’Ajuntament de Golmés, amb el seu alcalde Josep Maria Palau a primera línia, que va acollir generosament la jornada i que va tenir una cura exquisida en l’acollença dels participants i en la part logística. L’exemple del consistori de Golmés suposa, avui en dia i en el context del Pla, un autèntic baló d’oxigen per a la confiança en l’acció política.

La suma d’aquests tres èxits de la jornada fundacional no obnubilarà els homes i les dones que obstinadament porten endavant el Centre de Recerques, perquè saben molt bé que aquest primer pas és només un punt de partida i que –tal com va suggerir-los l’escriptor Josep Borrell en la brillant conferència de cloenda– cal posar uns fonaments sòlids per afermar la iniciativa i, al mateix temps, cal mantenir una mirada oberta i ambiciosa per atènyer uns objectius que no es preveuen fàcils.

La primera jornada ha servit per percebre, amb evidències i raons científiques, els dèficits notables que té la comarca i, per tant, per constatar, de manera diàfana, les necessitats d’intervenció política en gairebé tots els àmbits apuntats. La recerca no és mera arqueologia, sinó tot al contrari: esdevé una orientació per a l’acció, una proposta de futur, una exigència cívica per a la intervenció. Fer-la amb mètode, rigor i passió, com s’ha fet, és el millor servei que els investigadors poden oferir a la seva societat.

Si cada dos anys el Centre de Recerques Mascançà pot organitzar una jornada com la d’aquest dissabte passat, en què es proposin vies d’actuació; si cada any és capaç de publicar un anuari amb els resultats de les noves recerques fetes; si cada de tant en tant fa sentir la seva veu o la seva presència en els pobles del pla; si progressivament, però de manera sòlida, pot ampliar l’àmbit d’influència i multiplicar les activitats de recerca i divulgació, podrem dir que la comarca haurà fet un pas de gegant per conèixer i dilucidar el passat i el present, però sobretot per projectar un futur molt més lluminós, clarivident i lliure.

PROGRAMA DE LES PRIMERES JORNADES D'ESTUDIS SOBRE EL PLA D'URGELL

ES PRESENTA A LINYOLA "LA MEMÒRIA DEL PLA", UN PROJECTE CONTRA L'OBLIT

El Centre de Recerques del Pla d’Urgell ‘Mascançà’ s’embarca en una nova aventura. Aquest cop, pretenem recuperar la memòria històrica de la nostra comarca a través d’entrevistes a la gent gran del nostre entorn. Volem saber com era la vida dels nostres padrins i padrins durant la primera meitat del segle XX.

El projecte
Hem anomenat el projecte ‘La memòria del Pla. 1931-1955’ i començarem a treballara Linyola aquest mes de juliol amb una durada il•limitada. A través d’entrevistes individuals que es gravaran en vídeo volem descobrir els records, les anècdotes i les trajectòries d’una generació de la qual sabem molt poc a la nostra comarca. És per això que qualifiquem el projecte de necessari, perquè la bibliografia del Pla d’Urgell en aquest sentit és minsa i no volem que la veu de tota aquesta generació es quedi a l’oblit. Sabem que aquesta memòria és cada vegada més fràgil pel pas del temps i creiem que no hem de demorar més la recollida d’aquesta memòria oral que es perd cada dia una mica més. Perquè com va dir el savi valencià, Joan Pellicer, “Cada vegada que una dona major, un vell llaurador o un pastor es mor, és com si una petita biblioteca esclatara en flames”. Per això, properament crearem una web on hi penjarem algunes parts de les entrevistes i material gràfic i documental amb la intenció de fer-lo públic.

Les entrevistes seran transcrites i seran entregades al Memorial Democràtic, la institució de la Generalitat de Catalunya encarregada de recuperar la memòria històrica del nostre país. El seu objectiu és clar: construir un Banc de la Memòria Històrica a través d’arxius audiovisuals obert a la consulta de tothom. Volem, doncs, aportar les experiències de la nostra gent a aquest arxiu nacional.

Els entrevistats
Volem fer una radiografia de la vida del Pla. És per això que busquem gent anònima que pugui explicar com es treballava la terra, els esforços d’una economia de supervivència, saber què és una guerra o una sequera, veure què s’aprenia a les escoles o com es divertia la nostra comunitat. No ens volem quedar amb aquelles anècdotes de gent important, de gent que surt als llibres o de grans cognoms, perquè creiem que una comarca és molt més que quatre noms. Busquem les experiències de totes aquelles professions que donaven vida a la nostra comarca durant la primera meitat del segle XX.

Volem fer front a l’oblit.
Volem reconstruir la història del Pla d’Urgell i per això necessitem la teva veu.
Perquè cada vivència és important, perquè cada anècdota és una peça clau per a la història.

Col•labora amb el projecte, ajuda’ns a fer-lo possible, contacta’ns:
Envia un email a: mascansa@gmail.com

Llegiu la notícia a:

Vilaweb Mollerussa

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DEL PLA

El proper 2 de setembre a les 21.00 a la sala Pau Casals de Linyola tindrà lloc la presentació del projecte de recuperació de la memòria històrica, que impulsa el Centre de Recerques i que compta amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, "La Memòria del Pla 1931-1955".

RUTES HISTÒRIQUES GUIADES PEL PALAU D'ANGLESOLA

Els membres del Mascançà Joan Yeguas i Sebastià Garralón van realitzar una visita guiada per la història del Palau d'Anglesola a través de la seua arquitectura. La visita que setmanes endarrere ja s'havia realitzat a Linyola amb Esteve Mestre i el mateix Yeguas, consolida una forma de conèixer la història del Pla d'Urgell a través dels seus vestigis més importants, els edificis històrics. Us enllacem la notícia de Vilaweb:

Palau d'Anglesola

EL BANDOLERISME A LA PLANA D'URGELL

El passat 16 de juny a Linyola els membres del Centre de Recerques, Esteve Mestre i Sebastià Garralón van participar conjuntament amb Miquel Torres, membre del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, amb una taula rodona sobre el bandolerisme a la Plana d'Urgell. Us adjuntem la notícia:

Linyola

S'OBRE LA PREINSCRIPCIÓ PER LES PRIMERES JORNADES D'ESTUDIS SOBRE EL PLA D'URGELL

La presentació del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, el passat dissabte 9 de maig, obria el període de preinscripció per a les Primeres Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell que es celebraran a Golmés el dissabte 14 de novembre de 2009. L'assistència és lliure a tota la ciutadania interessada en la recerca sobre la comarca.

La participació és oberta a tota persona que realitzi recerca sobre qualsevol aspecte relacionat amb el Pla d'Urgell i que vulgui presentar una ponència, comunicació o pòster (llegiu les bases). Les jornades són una miscel·lània i permetran la presentació de treballs de qualsevol temàtica relacionada amb la comarca o encontorns. La intenció de l'organització és publicar les actes de la Jornada i repetir-ho pròximament.


Animeu-vos a participar!


Preinscripció: del 9 de maig al 25 de juny
Temàtica: miscel·lània


http://www.box.net/shared/b5d2ijamb3

http://www.box.net/shared/o6qjosxmxj