dimarts, 9 de febrer del 2016

LA CONTRIBUCIÓ LITERÀRIA DE MARIA MERCÈ MARÇAL PER A INFANTS I JOVES



El filòleg Moisés Selfa continua treballant la figura de Maria Mercè Marçal des d'una òptica poc estudiada fins ara. Selfa posava de relleu a les Jornades d'Estudis 2015 l’obra infantil i juvenil de l'escriptora d'Ivars d'Urgell. El filòleg va exemplificar la seva recerca amb un estudi de l’obra La disputa de Fran Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada. El llibre de Marçal va ser  escrit el 1986 i era fruit d’una relectura de l’obra medieval d’Anselm Turmeda La disputa de l'Ase (1417). L’adaptació es basa en un estil més narratiu i menys dialògic, mostra un model de llengua més actual i adequada al públic infantil i juvenil. 


Llibre de Maria Mercè Marçal.
Moisés Selfa va realitzar una primera investigació al voltant de l'obra de Maria Mercè Marçal presentada a les Jornades del Pla d'Urgell 2014 i publicades al número 6 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell.

Moisés Selfa en plena exposició, acompanyat del moderador de la taula, Bernat Huguet. Foto: Mascançà.

divendres, 5 de febrer del 2016

RESCATADES DE L'OBLIT LES CANÇONS RELIGIOSES CANTADES AL PLA D'URGELL



Amàlia Ametlló i Ester Garcia Llop van participar durant l'any 2014 en un estudi d'abast català sobre el cant religiós dirigit pel professor i musicòleg Jaume Ayats. Ester Garcia Llop va exposar els resultats d'aquest estudi centrat en cançons populars, religioses, cantades només per homes i conservades i transmeses per tradició oral. La majoria d'aquestes cançons eren cantades en llatí, amb alguna excepció, com a Torregrossa on n'han localitzat alguna en català. 

Garcia Llop i Bernat Huguet, moderador, comentant amb el públic la foto amb què va iniciar la comunicació. Foto: Mascançà.
La seva decadència les ha situat al límit de l'extinció, malgrat ser molt habituals en la majoria de pobles de Catalunya. El seu treball cobria les comarques de Ponent, però diverses entrevistes s’han centrat en poblacions de la comarca com Linyola, Vallverd, Torregrossa... Els cors eren majoritàriament formats per homes, amb o sense sentiment religiós, destaca l’espai com un espai de sociabilitat masculina. Al Pla d’Urgell es cantaven en “festanyals”, una dotzena de festes al llarg de l’any, assenyalades. Ester Garcia cita els Misereres o els goigs com els de Sant Roc de Torregrossa.

La comunicació presentada per Garcia Llop és important per la possibilitat de salvar un element patrimonial català com el cant religiós, present també al Pla d'Urgell.