Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TORREGROSSA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TORREGROSSA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 d’abril del 2019

TORREGROSSA ACULL LA PRESENTACIÓ D'ESCOLES I MESTRES DE LA SEGONA REPÚBLICA

Els companys Ton Solé i Esteve Mestre segueixen la ruta de presentacions de Escoles i mestres de la Segona República al Pla d'Urgell. Aquest cop el tour s'ha aturat a Torregrossa divendres 12 d'abril a la sala d'actes de la població pladurgellenca. 

Els autors han fet un repàs del que va significar per a l'educació la Segona República i posteriorment van entrar en com es va desenvolupar l'ensenyament a Torregrossa en aquest període. Es dona el cas que Torregrossa va ser el poble d'acollida de la família de l'actual jutge Llarena. Una família de mestres i persones vinculades a l'ensenyament i a la renovació pedagògica. 

Aquest és el primer llibre publicat per Mascançà i ho ha fet en col·laboració amb el Consell Comarcal del Pla d'Urgell, encetant una nova col·lecció titulada La Boira. L'acte ha estat organitzat per l'ajuntament de Torregrossa en el marc de les Jornades Culturals.


D'esquerra a dreta, Ton Solé i Esteve Mestre a Torregrossa. Foto: Mascançà.

dimarts, 9 de febrer del 2016

LA CONTRIBUCIÓ LITERÀRIA DE MARIA MERCÈ MARÇAL PER A INFANTS I JOVES



El filòleg Moisés Selfa continua treballant la figura de Maria Mercè Marçal des d'una òptica poc estudiada fins ara. Selfa posava de relleu a les Jornades d'Estudis 2015 l’obra infantil i juvenil de l'escriptora d'Ivars d'Urgell. El filòleg va exemplificar la seva recerca amb un estudi de l’obra La disputa de Fran Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada. El llibre de Marçal va ser  escrit el 1986 i era fruit d’una relectura de l’obra medieval d’Anselm Turmeda La disputa de l'Ase (1417). L’adaptació es basa en un estil més narratiu i menys dialògic, mostra un model de llengua més actual i adequada al públic infantil i juvenil. 


Llibre de Maria Mercè Marçal.
Moisés Selfa va realitzar una primera investigació al voltant de l'obra de Maria Mercè Marçal presentada a les Jornades del Pla d'Urgell 2014 i publicades al número 6 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell.

Moisés Selfa en plena exposició, acompanyat del moderador de la taula, Bernat Huguet. Foto: Mascançà.

divendres, 5 de febrer del 2016

RESCATADES DE L'OBLIT LES CANÇONS RELIGIOSES CANTADES AL PLA D'URGELL



Amàlia Ametlló i Ester Garcia Llop van participar durant l'any 2014 en un estudi d'abast català sobre el cant religiós dirigit pel professor i musicòleg Jaume Ayats. Ester Garcia Llop va exposar els resultats d'aquest estudi centrat en cançons populars, religioses, cantades només per homes i conservades i transmeses per tradició oral. La majoria d'aquestes cançons eren cantades en llatí, amb alguna excepció, com a Torregrossa on n'han localitzat alguna en català. 

Garcia Llop i Bernat Huguet, moderador, comentant amb el públic la foto amb què va iniciar la comunicació. Foto: Mascançà.
La seva decadència les ha situat al límit de l'extinció, malgrat ser molt habituals en la majoria de pobles de Catalunya. El seu treball cobria les comarques de Ponent, però diverses entrevistes s’han centrat en poblacions de la comarca com Linyola, Vallverd, Torregrossa... Els cors eren majoritàriament formats per homes, amb o sense sentiment religiós, destaca l’espai com un espai de sociabilitat masculina. Al Pla d’Urgell es cantaven en “festanyals”, una dotzena de festes al llarg de l’any, assenyalades. Ester Garcia cita els Misereres o els goigs com els de Sant Roc de Torregrossa.

La comunicació presentada per Garcia Llop és important per la possibilitat de salvar un element patrimonial català com el cant religiós, present també al Pla d'Urgell.

dilluns, 25 de gener del 2016

LA TÀPIA, D'ELEMENT PATRIMONIAL A MATERIAL CONSTRUCTIU DE FUTUR



Una de les comunicacions que més va agradar als assistents va ser la presentada per l'arquitecta Maite Sainz de la Maza. Juntament amb Macari de Torres oferien els resultats d'un estudi sobre patologies de la tàpia i les solucions que tenen.

La construcció amb terra té una extensió important arreu de la Península Ibèrica. De Torres i Sainz de la Maza han estudiat la possibilitat d’utilitzar aquest material en l’actualitat. El seu estudi conclou que cal tenir en compte la granulometria. 


Construcció en tàpia. Foto: Fet de Terra.
D'altra banda, un dels reptes de la construcció en terra és superar les regulacions legislatives. Tanmateix, Sainz de la Maza veu possible construir en terra sota els criteris legals actuals. En canvi el repte és superar les patologies dels edificis construïts amb terra. D'entrada proposen evitar la reparació en ciment que afavoreix la humitat de la part no rehabilitada amb aquest material. En segon lloc, les humitats són una altra de les patologies habituals, però també proposen solucions com les millores del drenatge o la millora dels fonaments. A continuació citen les esquerdes, superada la rehabilitació en ciment, proposen fer-ho amb injeccions o arrebossats de terra, en casos extrems també malles o grapes de fusta. I finalment, assenyalen plantes i animals com a patologies a combatre.

L'arquitecta Maite Sainz de la Maza, acompanyada de Bernat Huguet, moderador de la taula. Foto: Mascançà.
La comunicació de Sainz de la Maza proposa solucions a un dels sistemes constructius més estesos durant segles al Pla d'Urgell i que, a dia d'avui, es troba amenaçat. La tàpia és un dels patrimonis populars més interessant que tenim a la comarca, amb la contribució de Sainz de la Maza i De Torres Mascançà es fa ressò per segon cop a unes Jornades d'aquest element patrimonial. El primer va ser a les Jornades de Miralcamp per part d'Adriana Salvat i publicat al número 3 de Mascançà. Esperem seguir comptant amb contribucions com aquestes ben aviat.