diumenge, 15 d’octubre de 2017

LINYOLA RECONSTRUEIX EL RETAULE MAJOR


El dissabte 30 de setembre de 2017 es va presentar una maqueta de l'antic retaule major de l'església de Linyola. 
Cartell de l'acte.

L'artista local Ignasi Carles ha realitzat una reproducció, a escala, del retaule i del presbiteri del temple. 
D'equerra a dreta, Joan Yeguas (Mascançà), Ignasi Carles (artista) i Pere Canyada (mossèn). Foto: Barret Picat.

L'acte estava organitzat per la Parròquia de Linyola i la revista local "Barret Picat", i va comptar amb la participació del mascançanenc Joan Yeguas, que va fer una explicació històrica i una anàlisi artística de l'obra. 
Antic retaule. Foto: Barret Picat.

El retaule major linyolenc fou contracta l'any 1604 per escultors: Claudi Perret, Francesc Rubió i Miquel Rubiol. El moble litúrgic es va consevar fins que fou cremat l'any 1936, però se'n conserva una fotografia que ha ajudat en aquest procés de recreació. 
Projecció del retaule antic sobre la paret de l'església on s'ubicava abans de 1936. Foto: Barret Picat.


Després es va passar un audiovisual, on Ignasi Carles explicava l'ingent tasca realitada, ja sigui de caire manual o el procés d'investigació (per identificar les escenes pictòriques i les figures escultòriques del retaule). 

Maqueta de l'antic retaule. Foto: Barret Picat.
Finalment, la vuitantena de persones assistents va poder visualitzar la maqueta, amb explicacions de l'autor i de Mn. Pere Cañada.
Plafó explicatiu. Foto: Barret Picat.

Públic assistent escoltant les explicacions dels oficiants. Foto: Barret Picat.


dissabte, 7 d’octubre de 2017

JAUME SUAU PARLA DELS CÓSSOS DE LA CORDERA A ÀGER

El nostre company Jaume Suau parlarà dels cóssos de la cordera a Àger (la Noguera) dins el marc de les Jornades Europees del Patrimoni. Un element patrimonial immaterial molt estés a les comarques de Ponent desaparegut des dels anys 60 del segle XX.


dimecres, 4 d’octubre de 2017

VISITA GUIADA A VILA-SANA

Aquest dissabte 7 d'octubre us convidem a una ruta guiada per Vila-sana. És gratuïta i no cal inscripció. Us hi esperem a les 12 del migdia davant l'església del poble. 

L'acte s'organitza en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni. Tindrem uns guies d'excepció, Maria Garganté, Irene Barón, Josep M. Pujol i Joan Yeguas i podrem visitar quatre espais de gran valor de la població. L'acte està organitzat per l'ajuntament de Vila-sana i Mascançà.



dijous, 21 de setembre de 2017

COMUNICAT DE MASCANÇÀ EN SUPORT A LA DEMOCRÀCIA




Davant els fets que han tingut lloc els darrers dies, especialment ahir 20 de setembre, en relació a la situació política que viu Catalunya arran de la convocatòria del referèndum del proper 1 d’octubre, el Centre de Recerques del Pla d’Urgell “MASCANÇÀ” expressa el seu rebuig a tot allò que atempti contra la llibertat d’expressió i el dret a decidir, per entendre que són legítims, perquè tenen reconeixement de les Nacions Unides i perquè estan per sobre de qualsevol marc jurídic.
En aquest sentit, manifestem el nostre suport a totes les persones, entitats i institucions que defensen aquests drets. Entre els quals, per proximitat, donem el recolzament als setze alcaldes de la comarca del Pla d’Urgell i a tots aquells que treballen per fer possible el citat referèndum.
Creiem que els problemes de caire polític han de ser solucionats a través de la negociació política, i no per mitjà dels tribunals o per l’ús de la força. Estem i estarem al costat de la voluntat majoritària del poble de Catalunya, sempre que s’expressi de forma cívica, pacífica i exemplar.


Mollerussa, 21 de setembre de 2017
Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”


dimarts, 12 de setembre de 2017

COMERÇOS I ESGLÉSIA PROTAGONISTES DEL CONEIXES EL TEU POBLE DE LINYOLA

El passat 8 de setembre de 2017, a les 21 hores, es va tornar a fer a Linyola l'activitat "Coneixes el teu poble?", organitzat per la revista local "Barret Picat", la Parròquia i l'Ajuntament de Linyola. 

Els assistents a l'acte davant l'església de Linyola. Foto: J. R. Tarragó Zaragoza.
Es tracta d'explicar coses sobre el passat de la vila de Linyola en un format que combina una breu passejada pel centre històric, i sempre s'acaba amb una pujada al campanar de l'església. En aquesta cas, hi han participat unes 120 persones. Aquesta ha estat la desena vegada que s'ha realitzat aquest acte, des de l'any 2010, tenint en compte que es fa anualment al setembre, menys els anys 2011 i 2012 que se van fer dos actes; l'altre es va fer a finals de juny o inicis de juliol i es va fer una pujada al campanar diürna. 

Montse Darbra durant l'exposició sobre les botigues i negocis del carrer Major. Foto: J. R. Tarragó Zaragoza.
Han intervingut: Montse Darbra, que va fer un recorregut per la història dels comerços del carrer major (donada la gran quantitat de negocis, hi haurà una segona part l'any que ve); Esteve Mestre, que ha donat una sèrie de notes històriques sobre la desapareguda ermita de Santa Quitèria, patrona de de Linyola; i, finalment, Joan Yeguas, que ha versat sobre l'hagiografia i la difusió del culte de santa Quitèria. 
Els tres guies, Joan Yeguas, primer per l'esquerra, Montse Darbra, al mig, i Esteve Mestre, segon per la dreta. Foto: J. R. Tarragó Zaragoza.

En acabar aquestes xerrades, Esteve Mestre, en nom de "Barret Picat", ha fet entrega d'un detall d'agraïment a Joan Yeguas per la seva desinteressada participació a l'acte per novena vegada consecutiva des del 2011. Després de baixar del campanar, tothom qui ha volgut ha tastat un aperitiu.

dijous, 20 de juliol de 2017

INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ D'OLGA OLIVERA-TABENI

La nostra companya Olga Olivera-Tabeni inaugura una nova exposició el proper 22 de juliol a les ruïnes de l'antic monestir medieval de Santa Maria de Gualter, Baronia de Rialb (la Noguera). 

L'artista de Bell-lloc d'Urgell ha titulat l'exposició "En el fil de l'aigua", un treball que ha partit de la investigació i producció artística al voltant de l'embassament de Rialb i les conseqüències de les construccions de grans infraestructures hidràuliques. 


La base de l'exposició és una peça realitzada l'any 2000, mentre s'estaven realitzant els treballs de construcció de l'embassament. L'espai entremig que se'n genera en la intersecció entre el pla aigua i el pla terra.



dilluns, 17 de juliol de 2017

ENTREGA DE MANIFEST PER LA FARINERA DE MOLLERUSSA



El passat dimecres 5 de juliol una delegació del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà formada per Joan Yeguas, Daniel Altisent i Jordi Soldevila es reunia amb l’alcalde de Mollerussa per demanar que l’equip de govern reconsiderés l’enderroc de la Farinera de Sant Antoni. Joan Yeguas va entregar un manifest a Marc Solsona en aquesta direcció.
 
Marc Solsona (alcalde de Mollerussa) i Joan Yeguas (president de Mascançà) en el moment de l'entrega del manifest. Foto: Mascançà.

El president de Mascançà va exposar a l’alcalde la importància de la Farinera, una construcció de finals del segle XIX, una construcció singular que aprofitava la força motriu de la Tercera Sèquia per a la transformació dels cereals. Precisament, la funció de transformació de productes agrícoles fa de la Farinera un element distintiu de la ciutat respecte del seu entorn comarcal. Per la seva banda, l’historiador mollerussenc Daniel Altisent va assenyalar el nombrós patrimoni local perdut les darreres dècades a la ciutat i la importància de no perdre’n més.

La delegació va resumir els valors de la construcció en la seva antiguitat, la forma d’extracció d’energia i la seva relació amb la posada en funcionament del Canal d’Urgell i amb Mollerussa. Segons l’historiador Jordi Soldevila converteixen la Farinera en un element únic que ens permet explicar la construcció de la Mollerussa ciutat actual. 
 
Farinera de Sant Antoni, edifici de finals del segle XIX. Mollerussa, juny de 2017. Foto: Mascançà.
Uns arguments que s’afegien als expressats pels tècnics de la Delegació Territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya que exposaven que l’element no amenaçava ruïna i tenia un interès patrimonial, i per tant en recomanaven la seva preservació. Aquest argument va ser també assenyalat per la delegació de Mascançà.

D’altra banda, les dues parts van convergir en les dificultats afegides per la propietat privada i la situació d’abandó patida durant les darreres dècades. Així com també en el creixent interès pel patrimoni per part de la ciutadania de Mollerussa que a les xarxes socials havien expressat el seu malestar pel possible enderroc.

Des de Mascançà es va valorar positivament la tasca de l’actual consistori de preservació del patrimoni, els casos de Cal Castelló de la Llet, Cal Jaques i la preservació de documents particulars que s’han dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell. Per aquest motiu es va encoratjar a l’actual equip de govern a seguir en aquesta tasca.

Podeu veure més fotos a l'Instagram de Mascançà: https://www.instagram.com/centrederecerques/


MANIFEST PER LA FARINERA




El 20 de juny de 2017 es va fer públic l’ordre d’enderroc de l’edifici de la Farinera per part de l’Ajuntament de Mollerussa. La Farinera Sant Antoni era un antic molí industrial construït a finals del segle XIX situat a l’inici del camí de Belianes. El molí utilitzava la força motriu de l’aigua de la Tercera Sèquia del Canal d’Urgell per a la mòlta de farines. Els seus impulsors foren la família Calaf. La fàbrica és un dels darrers vestigis industrials aixecats per transformar i comercialitzar l’augment de producció impulsat per la posada en reg d’aquestes comarques. Simbolitza el canvi que va suposar el Canal d’Urgell per aquestes terres i la societat que s’hi ha anat assentant des d’aquell moment. Els dos principals motors de la identitat de la Mollerussa contemporània.
Davant l’amenaça que suposa l’ordre d’enderroc volem alertar que no és el primer cop que a Mollerussa es s’intenta destruir el patrimoni sense tenir en consideració l’opinió d’experts. A la dècada de 1950 es van demolir la Casa Forta i l’antiga església de Sant Jaume. La Casa Forta era un dels edificis més antics de la Vila i alguns autors la daten entre els segles XVI i el XVII. L’església era una construcció del gòtic tardà del segle XVI, amb un campanar del segle XVIII i una ampliació a finals del segle XIX. El temple es trobava molt deteriorat pel efectes de la guerra civil i fou enderrocat quan la nova església ja fou construïda. El 1980, la Forestal d’Urgell va presentar suspensió de pagaments i el mateix any es va procedir a la destrucció dels diferents edificis. La mateixa sort va seguir Villa Mercedes, antiga casa senyorial situada al davant de l’estació de trens i que fou enderrocada l’any 1983. I un darrer exemple més recent en el temps en va ser la desaparició de Cal Castelló del Vi, a l’any 2000, per construir-hi un supermercat. Finalment, 15 anys després, aquest supermercat s’ha traslladat a un altre punt de Mollerussa, deixant un edifici en desús on hi havia abans la casa modernista. Malauradament, avui sembla que es vol repetir el mateix patró.
En aquest repàs d’enderrocs volem posar de relleu una mala praxis que es repeteix periòdicament, i que hauria de fer reflexionar en profunditat sobre com valorem el patrimoni local. Tal com resa la llei de patrimoni del 1993, aquest és un dels testimoni fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col·lectivitat, i, com a tal, s’han de tendir a protegir, conservar, investigar i difondre.

Des del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà volem fer les següents consideracions:


  • Que l’edifici consta en l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
  • Que hi ha un informe del Departament de Cultura de la Generalitat que desaconsella l’enderroc pels seus elements patrimonials.
  • Que la Farinera forma part del patrimoni industrial de Mollerussa, de la memòria col·lectiva i un dels pocs edificis construïts al segle XIX que es mantenen dempeus.
  • Que l’edifici es troba en un estat  avançat de deteriorament després de més de mig segle en desús.
  • Que l’edifici es troba en mans privades.
  •  Que en ciutats properes s’han reconsiderat els usos d’alguns edificis antics (casos com Cal Trepat a Tàrrega o la Farinera a Cervera).

D’acord amb aquestes consideracions proposem:



  • Que es reconsideri l’enderroc i s’estudiïn alternatives per la seva preservació, tan en relació a la propietat i gestió de l’espai, com estructurals d’acord amb les noves tècniques arquitectòniques per a construccions de tàpia.
  • Que es tinguin en compte l’informe del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i també aquest escrit.
  • Que davant el migrat patrimoni de la ciutat, és del tot necessari el fet de no perdre més elements patrimonials, ja que poden ser una eina de desenvolupament econòmica i social, com en el seu moment ja ho va ser la pròpia Farinera.




Mollerussa, 30 de juny de 2017