dimecres, 31 de desembre del 2014

EXPRESSEM EL NOSTRE CONDOL PER LA MORT DE PRIM BERTRAN

Prim Bertran Roigé (1948-2014),
que estimà amb devoció la seva família,
professor d' història medieval de la UB,
historiador del Comtat d' Urgell,
enamorat de la Ciutat de Roma,
cristià i patriota català
i gran amic dels seus amics...
El Centre de Recerques del Pla d' Urgell,
sempre et tindrà en el record.
Descansa en pau.

 
L'àdeu a Prim Bertran - Esteve Mestre.
 
Bellcaire d' Urgell. Matí del 31 de desembre de 2014. Uns centenars de professors i alumnes de la universitat, arxivers, estudiosos i bellcairencs, s' han reunit davant del tanatori de Bellcaire per donar l' adéu a Prim i acompanyar a la seva família... i recordar a en Prim Bertran i Roigé, que més enllà del professor -i educador- de la Universitat de Barcelona, més enllà de la seva faceta de l' historiador que va rescatar episodis quotidians de la vida del Comtat d' Urgell, dels nostres pobles, de l' edat mitjana catalana, en Prim era una persona que estimava amb passió a la seva família, un bon ciutadà, un cristià, un patriota, una persona enamorada de la ciutat de Roma..., però també era la persona que s' havia fet estimar per les persones que l' havien conegut força bé.

Des d' avui, en Prim descansa, junt amb els seus, a la seva terra natal, Bellcaire d' Urgell. Reposi en pau.


dimarts, 30 de desembre del 2014

L'ANTIGA ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE MOLLERUSSA OBJECTE D'UN ESTUDI



La professora d'història de l'art Maria Garganté va exposar una comunicació publicada a la revista número 5 de Mascançà sobre l’antiga església parroquial de Sant Jaume de Mollerussa, enderrocada durant el franquisme. A partir dels testimonis gràfics i documentals conservats, Garganté es va proposar ubicar aquest edifici en el context del gòtic d’època moderna al Pla d’Urgell (dels segles XVI i XVII en la seva majoria), que al seu torn era una arquitectura igualment encara poc coneguda. L'autora situava també la construcció del campanar de l’església de Mollerussa –més tardà, del segle XVIII- en relació amb els models i dependències existents entre els edificis del mateix territori.
Maria Garganté, primera per la dreta, exposant. Foto: Josep M. Cabau.

dimecres, 24 de desembre del 2014

ART BARROC AL PLA D'URGELL



L'historiador de l'art Joan Yeguas presentava un treball sobre diferents elements arquitectònics i escultòrics de pobles de la comarca del Pla d’Urgell curiosos, alguns ja estudiats, però altres encara inèdits. Yeguas feia aportacions puntuals sobre l’època moderna: del segle XVI una llinda a Mollerussa; del segle XVII la porta de l’església de Torregrossa, cal Francès del Poal, i una creu de terme a Sidamon; del segle XVIII ca l’Arderiu de Bellvís, cal Bosch de Fondarella, llindes de diferents pobles on apareixen eines d’ofici (pagès, ferrer, sastre, mercader o capellà), i pedres amb el símbol solar del “laubaru”. 
Joan Yeguas, primer per la dreta, en plena exposició. Foto: Josep M. Cabau.

dilluns, 22 de desembre del 2014

ELS COMPANYS I COMPANYES DE MASCANÇÀ US DESITGEM BONES FESTES

Un any més i ja en són sis, a punt d'iniciar el setè any de vida, des del Centre de Recerques del Pla d'Urgell us volem felicitar les festes i desitjar-vos un millor 2015. Aprofitem l'avinentesa per convidar-vos a assistir a les activitats del proper any o sumar-vos a la nostra entitat si és del vostre interès.

Bones festes!
Bon any nou!


dimarts, 16 de desembre del 2014

LA HISTÒRIA DE L'ARQUEOLOGIA PASSA PEL TOSSAL DE LES TENALLES (SIDAMON)



L'arqueòleg Ignasi Garcés aportava a les 5es Jornades d'Estudis les relacions epistolars relacionades amb l'excavació del Tossal de les Tenalles (Sidamon), ara que ens acostem al centenari de la primera excavació arqueològica en l’assentament ibèric. 

 
Ignasi Garcés, el primer per la dreta, en plena exposició.

Garcés presentava un estudi sobre les deu cartes que J. Colominas i A. Duran adreçaren a F. Martorell, avui conservades en l’IEC (Barcelona). Aquestes epístoles són breus informes que confirmen o aclareixen alguns detalls consignats en el Diari d’Excavacions però, més que pel seu valor científic, que és limitat, esdevenen útils per reconstruir l’entorn en el que es desenvolupà la primera excavació oficial en terres lleidatanes. Aquest ambient es pot copsar amb més vivesa encara en les dotze cartes, de caire personal, que J. Colominas envià al seu company A. Duran, avui conservades a l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera. Totes les cartes estan redactades en català, però en tres postals aflora el tarannà de Colominas quan substitueix els caràcters llatins per l’antiga grafia dels ibers, segons el coneixement que d’aquesta escriptura tenien els erudits a principis del passat segle.

dimecres, 10 de desembre del 2014

RECUPERACIÓ DE LA PEDAGOGIA DELS MESTRES REPUBLICANS DEL PLA D'URGELL



La professora i pedagoga Glòria Jové (UdL) presentava a les 5es Jornades un treball realitzat a partir de l’exposició “Un Mestre republicà, Pau Farrús. Un quadern de rotació. 1935- 1936” que va tenir lloc a Linyola aquest any.  


Glòria Jové, al mig, entre Joan Yeguas i Olga Bernad. Foto: Josep M. Cabau.

Pau Farrús, mestre, republicà i exiliat va ser nomenat mestre a Linyola el curs 1935-1936 i hi va estar fins al 1937. L’estudi parteix del “Quadern de Rotació dels alumnes” del curs 1935-36, eina bàsica de treball en la pedagogia de Freinet. El rastre de les tècniques Freinet en les produccions dels nens a l’escola de Linyola tenen la seva explicació per la vinculació del Mestre Farrús al grup de mestres renovadors de l'àmbit rural coneguts com el moviment Batec i per la tornada des de Suïssa de Jesus Sanz, professor a l’escola Normal de Lleida.

Aquest material permet a Jové fer un viatge a través del temps i establir eines per la comprensió del context i de l’escola de la república des del present. I és aquest concepte de pluritemporalitat el que ens permet entendre el context i l’escola del segle XXI. Jové proposava donar eines per l’anàlisi de la funció de l’escola i del mestre  avui des d’una perspectiva socio-critica i de compromís social.

dimecres, 3 de desembre del 2014

EL CORONEL CAPELL DE TORREGROSSA: DE LA GUERRA DEL FRANCÈS A LA GUERRA CARLINA



El soci de Mascançà Vicenç Lladonosa i l'estudiós Felip Gallart, van presentar una comunicació  sobre el tinent coronel Josep Capell Sedó, fill de Torregrossa. Capell juntament amb el coronel Niubò fou un dels més actius oficials de l'exèrcit liberal isabelí durant la Primera Guerra Carlina. Aventurer, robust, ferotge i infatigable assot de carlins i de bandolers. 
 
Al mig, Felip Gallart, el primer per la dreta, Vicenç Lladonosa. Foto: Josep M. Cabau.
Capell va començar la carrera religiosa i l'any 1807 era clergue de primera clausura i gaudia de beneficis eclesiàstics. El 1808 s'incorporà al Terç de Miquelets de la ciutat de Lleida i es distingí en diferents accions militars que li valgueren el reconeixement del grau de capità. En acabar la Guerra del Francès se li va formar causa sumària per ser addicte a la Constitució de Cadis i fou apartat del servei. Durant el Trienni Liberal va ser rehabilitat i obtingué el grau de tinent coronel d'infanteria. Com a comandant d'armes de les Borges Blanques durant la Primera Guerra Carlina va protagonitzar els episodis més ferotges, sagnants i significatius d'aquesta guerra a les nostres comarques, distingint-se sobretot en la persecució i aniquilament del temible cap carlí, el Servita, frare exclaustrat del poble de Garcia.  Després d'una vida plena d'aventures el 17 de desembre de 1840 moria solter al seu poble, Torregrossa,  a l'edat de 55 anys.