diumenge, 24 de juny del 2012

L'ESCRIPTOR CARLES PORTA A MIRALCAMP

L'escriptor pladurgellenc Carles Porta va ser el passat 15 de juny de 2012 a la sala d'actes de l'ajuntament de Miralcamp, convidat pel Club de Lectura i com a cloenda de les jornades culturals de Miralcamp. Porta va realitzar un col·loqui sobre el seu darrer llibre, Fago. Com ja és també costum a Miralcamp la sala era gairebé plena. L'acte el presentaren l'alcalde, Melcior Claramunt, que va fer un repàs de la trajectòria professional del novel·lista; Magí Prat, regidor de Cultura, que va valorar molt positivament els quatre anys d'existència del club de lectura local i acabà la presentació, Josep Camps, director de la revista Mascançà, amb un repàs de l'obra literària de Porta en què en remarcà la seva importància creixent en el panorama de les lletres ponentines i catalanes.
Magí Prats (regidor Cultura), Melcior Claramunt (alcalde), Carles Porta (escriptor) i Josep Camps (Club de Lectura i Mascançà). Foto: ajuntament de Miralcamp. Foto: Bernat Huguet.

Carles Porta optà per donar a la trobada la forma de col·loqui. Una hora i mitja després, set o vuit preguntes després, tots vam sortir de l'acte amb la impressió que el temps havia volat. Carles Porta, amb la seva fluïdesa i naturalitat habitual, va anar desgranant sucosíssimes anècdotes sorgides al voltant de la història criminal de Fago. Vam poder ser testimonis d'una carta, que ell tot just havia rebut la vigília, on un presoner l'assabentava que Santiago Mainar, declarat culpable del crim de l'alcalde de Fago, gaudia d'un excel·lent estat de salut a la presó del Dueso. No va ser l'única. Va acabar l'acte fent una reivindicació de la dona lluitadora sense l'esforç discret i molt sovint anònim de la qual la vida seria molt més difícil. Evidentment la reivindicació és fruit de l'admiració que al llarg d'aquests darrers anys Carles Porta ha anat sentint per Marisa Mainar, germana del presidiari i autèntica protagonista de Fago.

dissabte, 16 de juny del 2012

CONFERÈNCIA SOBRE EL CINEASTA MOLLERUSSENC RAMON MONFÀ I PRESENTACIÓ DE MASCANÇÀ

L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, obria l'acte de presentació del segon número de Mascançà el divendres 15 de juny a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila. A continuació Jordi Soldevila explicava qui era el Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, entitat editora de la revista Mascançà. Revista d'estudis del Pla d'Urgell, publicació que presentava el segon número.

Posteriorment, i amb la presència del biografiat, la historiadora de l'art Esther Solé conferenciava sobre el cineasta mollerussenc Ramon Monfà (La Sentiu de Sió, 1930). La mascançanenca Esther Solé va basar-se en cinc obres de Monfà per analitzar la seua trajectòria cinematogràfica.

Vegeu la següent notícia:


Vegeu la conferència en diferit a:

dimarts, 12 de juny del 2012

XERRADA I PRESENTACIÓ DE MASCANÇÀ A FONDARELLA


Després de visitar més de mitja comarca, el segon número de la revista Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell es va presentar a Fondarella, poble en el qual encara no havíem estat i del què agraïm la bona rebuda.

Al local de la Gent Gran de Fondarella el divendres 15 de juny de 2012 era la data assenyalada per a la presentació de la revista i del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà que va anar a càrrec de'en Joan Yeguas. La seua intervenció va donar pas a la conferència de Josep Maria Cabau sobre els segells dels pobles del Pla d'Urgell.
Joan Yeguas i Josep M. Cabau durant la presentació i xerrada. Foto:

En Josep Maria Cabau, arxiver municipal de Mollerussa, va explicar el per què els ajuntaments a partir de mitjans del segle XIX se'ls va obligar a tenir un segell que els diferenciés dels altres, i tots els canvis que han tingut aquests segells fins ara. La xerrada va acabar amb una animat col·loqui sobre els escuts municipals i els seus canvis.

dilluns, 11 de juny del 2012

JORNADA DE PORTES OBERTES A L'ARXIU COMARCAL DEL PLA D'URGELL

L'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, en motiu del Dia Internacional dels Arxius, convida a tota persona interessada a visitar l'Arxiu el dimarts 12 de juny de 2012. Des de Mascançà us animem a participar-hi.


dissabte, 9 de juny del 2012

XERRADA I PRESENTACIÓ DEL SEGON MASCANÇÀ A GOLMÉS

El passat divendres 8 de juny a les 8,30 del vespre es va presentar el número 2 de la revista "Mascançà" al Centre Cívic de Golmés. A l'acte hi intervingueren Josep Camps, com a director de la revista, que va fer una explicació dels continguts a la vintena d'assistents, i Josep M. Cabau, arxiver i membre també de Mascançà, que va fer una xerrada sobre "Els segells dels pobles del Pla d'Urgell". Cabau va iniciar la seva exposició contextualitzant històricament la creació dels segells locals a mitjans del segle XIX i va insistir en el poc rigor que hi va haver en la creació d'algun. Sovint es feia a partir de la falsa etimologia. Molts d'aquests nyaps perduren en l'actualitat perquè s'ha imposat la tradició i, al cap i a la fi, el disseny que a finals del segle XX en fer Armand de Fluvià, que no els corregeix. La xerrada també va servir perquè en el col·loqui posterior l'arxiver acabés traient l'entrellat d'un dels segells que fins aquell moment l'havien intrigat més, un que s'havia utilitzat al segle XIX a l'ajuntament de Golmés i que contenia una bola del món, símbol del patró del poble, Sant Salvador. L'acte va ser organitzat pel Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà i l'ajuntament de Golmés.

Josep Cabau en plena conferència acompanyat del director de la revista Mascançà, Josep Camps. Foto: Rosa Visa.

dijous, 7 de juny del 2012

EL PROJECTE DE MASCANÇÀ "LA MEMÒRIA DEL PLA" A TV3

El projecte de recuperació de la memòria històrica "La Memòria del Pla 1931-1955" impulsat pel Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà va ser notícia el 6 de juny de 2012 al Telenotícies Comarques de TV3 (minut 8:16). A continuació teniu l'enllaç:



El projecte La Memòria del Pla 1931-1955 és un projecte iniciat l'any 2009, basat en el recull sistemàtic del màxim de testimonis orals en format audiovisual de la comarca del Pla d'Urgell. Tot i que no és el primer cop que es fa un recull d'aquestes característiques a la comarca, sí que és el primer cop que es fa de manera sistemàtica i amb vocació de crear un banc de memòria. El projecte aspira a ser una radiografia d'una societat i d'un moment històric a través dels seus protagonistes.

Els objectius del projecte són bàsicament dos. En primer lloc, democratitzar i enriquir les fonts històriques que facilitin la millor comprensió de la història recent del nostre país i la nostra comarca, deixant un testimoni audiovisual per a les generacions futures d'unes persones que d'altra forma desapareixeria. Aquí sorgeix la voluntat de donar-li forma a través de la creació d'un banc de memòria comarcal, projecte compartit amb l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell i que posi a disposició dels investigadors de la comarca el recull realitzat.

En segon lloc, donar a conèixer una part de la nostra història que ens han amagat i s'ha silenciat repetidament, primer per una dictadura i després en pro d'una democràcia determinada. A més, pensem que àrees rurals com el Pla d'Urgell que normalment no són focus mediàtic, ni motiu d'estudi de facultats i departaments universitaris, també tenen una història que cal resseguir, recuperar i divulgar omplint el buit que hi ha dins la història de Catalunya. I quina millor forma de divulgar aquesta història que fer-ho en format audiovisual, és per aquest motiu que estem treballant per elaborar un documental amb part de les entrevistes realitzades.


A dia d'avui, s'ha entrevistat una cinquantena de persones de tots els municipis de la comarca del Pla d'Urgell, la majoria majors de 85 anys (nascudes abans de 1927), fins i tot algunes properes als 100 anys.