dimecres, 30 de gener del 2013

FRANCESC FOGUET PARLA DE TEATRE A CASTELLSERÀ

El mascançanenc i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Foguet, va participar en una xerrada a l'edifici de la Panera de Castellserà (Urgell). La xerrada, que va durar una hora i va reunir prop d'una cinquantena d'assistents, va versar sobre teatre durant la Guerra Civil, tema que Foguet va treballar en la seva tesi doctoral.

Francesc Foguet en plena exposició. Foto: Mascançà.

L'autor va exposar les dificultats d'aconseguir popularitzar un teatre revolucionari durant el període bèl·lic, tot i que els intents ja havien tingut precedents amb anterioritat a la Guerra. Foguet va exposar que l'obra cabdal d'aquest teatre va ser i és encara La Fam de Joan Oliver (1937), a pesar que l'autor no la va pensar en aquesta direcció, sinó que intentava explicar la situació que es vivia a la rereguarda republicana.



El públic escoltant atentament. Foto: Mascançà.

El filòleg va contraposar dues figures de l'escena catalana del moment, Enric Borràs i Margarida Xirgu, actriu de qui n'ha publicat una biografia. Borràs era el paradigma d'actor gens compromès i que va treballar tan pels republicans com pels franquistes, en canvi Margarida Xirgu es va comprometre plenament amb la causa republicana. Va aprofitar per reivindicar que posin el nom d'algun teatre català a la compromesa Xirgu, de qui encara diu que és una gran desconeguda tot i la seva talla representativa.
Paral·lelament, Francesc Foguet va parlar també de l'esforç de les forces antifeixistes per portar la cultura a les diferents poblacions del bàndol republicà. En acabar, el públic assistent va dirigir-li diverses preguntes.

Cartell de l'acte.



divendres, 25 de gener del 2013

EL NÚMERO 2 DE LA REVISTA, A TEXT COMPLET AL RACO

Probablement, la revista que publiquem cada any és l'element més visible de l'activitat del centre i el que capitalitza bona part dels nostres esforços. Per tal que els seus continguts arribin a tanta gent com sigui possible, la revista està indexada al RACO i a Dialnet, i en tant que recentment es va presentar el número 3, corresponent a l'any 2012, el contingut del número 2 ja es troba disponible a text complet per tot aquell que ho desitgi.

Números publicats:
Sumari
Sumari
Sumari

dimecres, 2 de gener del 2013

CELEBRADES LES 3es JORNADES D'ESTUDIS SOBRE EL PLA D'URGELL

El dissabte 17 de novembre es va celebrar a la sala d'actes de l'ajuntament de Bellvís les 3es Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell. Amb el retard esperat, va començar l'acte que va inaugurar l'alcalde de Bellvís i president del Consell Comarcal Francesc Fabregat, seguit del director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Josep M. Solé i Sabaté, i el president de l'entitat organitzadora, Jordi Soldevila del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà.

Presentació a càrrec de Josep M. Solé i Sabaté (IEI), Francesc Fabregat (alcalde de Bellvís) i Jordi Soldevila (CRPU Mascançà). Foto: J. M. Cabau.
Les Jornades estaven dividides en dues sessions.

Sessió I Canal d'Urgell (en motiu de la celebració del 150è aniversari de la seva posta en funcionament):

El professor de la Universitat de Lleida Jaume Barrull va obrir les Jornades amb la ponència "Lluita pagesa i polítiques de reforma a la zona regada pel Canal d'Urgell 1931-1936". Foto: Francesc Moncasí.
El geògraf Diego Teruel amb la comunicació "Transformació del paisatge de la comarca per l'impacte del Canal d'Urgell", acompanyat del moderador Joan Yeguas. Foto: Francesc Moncasí.
La filòloga Anna Llovera amb la comunicació "La literatura al voltant del Canal d'Urgell: les obres de ficció i les memòries", al costat de Joan Yeguas, moderador. Foto: Francesc Moncasí.
D'esquerra a dreta. El pedagog Ton Solé amb la comunicació "Subcanal 1929-1936. Conflictes"i l'historiador Esteve Mestre amb la comunicació "L'oposició al Subcanal (1926-1929)", acompanyats del moderador Joan Yeguas . Foto: J. M. Cabau.
Va cloure aquesta secció la ponència inaugural del professor d'història econòmica de la Universitat de Múrcia Josep M. Ramon. Autor d'una tesi doctoral sobre el Canal d'Urgell. Ramon va exposar "Canvi agrari i regadiu a Catalunya: l'impacte del Canal d'Urgell 1860-1936". Foto: Francesc Moncasí.
Sessió II miscel·lània:

El professor d'arqueologia de la Universitat de Barcelona Ignasi Garcés amb la comunicació "Una tècnica decorativa ilergeta singular: els vasos modelats a mà amb figuracions en relleu al Tossal de les Tenalles (Sidamon)", a l'esquerra el moderador Josep M. Cabau. Foto: Francesc Moncasí.
La comunicació del professor Jaume Suau "El cós o cóssos de la cordera a les poblacions de la comarca del Pla d'Urgell: des dels seus orígens fins al segle XX", a l'esquerra el moderador Josep M. Cabau. Foto: Francesc Moncasí.
La darrera comunicació va anar a càrrec del biòleg i ornitòleg Joan Estrada amb "Impacte de la recuperació de l'Estany d'Ivars i Vila-sana sobre la població hivernal d'ocells aquàtics a la Plana de Lleida", acompanyat a l'esquerra per Josep M. Cabau, moderador. Foto: Francesc Moncasí.
El públic pendent de la conferència de Josep M. Ramon. Foto: Josep M. Cabau.
Visita a l'església parroquial de Bellvís. Foto: Francesc Fabregat.

Finalment, es va cloure les Jornades i es va deixar per a la tarda la visita a la població a causa del mal temps. La visita va consistir en un passeig per l'interior de l'església parroquial, visita comentada per l'historiador de l'art Joan Yeguas i per l'alcalde Francesc Fabregat.

Valoració de les Jornades.

De les Jornades cal destacar diferents aspectes, com la retransmissió en directe de bona part de les presentacions, la ponència mitjançant videoconferència amb el professor Josep M. Ramon, que es trobava a Múrcia, o les innovadores presentacions de Jaume Suau, que va consistir no sols amb una audició d'un ball i visionat de fotografies antigues recuperades, sinó també per aportar elements olfactius, mai vist fins ara en unes jornades d'estudis del Pla d'Urgell. També cal destacar les aportacions de les joves promeses de la comarca que aquest any estaven representades per la filòloga Anna Llovera.

Les Jornades van comptar la presència d'una seixantena llarga de persones a la sala i de quaranta que van visualitzar des de casa seva i en directe les exposicions. El resultat d'aquestes Jornades formaran part del número 4 de la revista Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell.

Premsa: