Jordi Soldevila va presentar a les VII Jornades un repàs de les diferents opcions renovadores o tradicionals que es van enfrontar en l'escola rural de la comarca. Soldevila va explicar que l’ensenyament primari va guanyar cada cop més
interès social al llarg del segle XIX. Diverses entitats de la societat civil
van començar a prendre partit i veient el desinterès polític en la qüestió van
decidir organitzar les seves escoles.
 |
| Jordi Soldevila en primer terme. Foto: Mascançà |
Progressivament i mesura que les
pedagogies van anar polititzant-se també ho va anar fent el que s’acabaria
coneixent com la “qüestió escolar”. Un camp de batalla que s’allargaria de fins
a la fi de la Guerra Civil amb dos models escolars irreconciliables. Al Pla
d’Urgell també s’hi van reproduir diversos conflictes relacionats amb la
“qüestió escolar” en un marc definit per l’escola rural, escoles petites, amb
nombroses deficiències ja fos en recursos humans, materials o infraestructurals.
Catòlics, carlins, integristes i dinàstics, per un costat, catalanistes, republicans,
anarquistes i comunistes, per l’altre, intentarien imposar el seu model. Des
dels centres polítics s’aniria traslladant la batalla fins a les escoles
públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada