MASCANÇÀ US DESITJA BONES FESTES I BON ANY NOU!

Des del Centre de Recerques del Pla d'Urgell us desitgem unes bones festes i un any nou ple anhels fets realitat.

LA LINYOLA DELS SEGLES XV I XVI

L'arqueòleg Andreu Moya portava una primícia a les Jornades de Bell-lloc.A finals del mes d’octubre de 2015 va posar-se al descobert una antiga sitja al pati de les Monges, indret on es representa el pessebre vivent de Linyola. L’estructura arqueològica va ser excavada, recuperada patrimonialment i integrada en una de les escenes del pessebre.

 

Andreu Moya, al mig, entre Moisés Selfa i Francesc Foguet. Foto: Mascançà.

L’estructura estava inicialment destinada a l’emmagatzematge i la conservació del gra de cereal. Durant el segle XVI la sitja va perdre la seva funció original. La fossa va reconvertir-se en un abocador i va ser reomplida amb runa, materials de rebuig i, especialment, deixalles domèstiques.

Els elements de cultura material recuperats en el rebliment de la sitja ens permeten refer la vaixella ceràmica i els productes de consum habituals a la vila de Linyola entre finals dels segle XV i el segle XVI.

Els objectius d’aquesta comunicació són descriure la intervenció desenvolupada i presentar els materials arqueològics més rellevants.

FOGUET HA PUBLICAT TRES LLIBRES AQUEST ANY

El company Francesc Foguet és un dels autors més prolífics de la nostra comarca, aquest 2016 ha publicat tres obres d'autors d'època franquista. En primer lloc, i juntament amb Sharon G. Feldman, van publicar Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme. En segon lloc, Rafael Tasis (1906-1966). Cinquanta anys després, una edició a cura de Montserrat Bacardí, Francesc Foguet i Àlex Martín, publicada per l'Institut d'Estudis Catalans. I finalment, El teatro catalán en el exilio republicano de 1939, publicat en castellà per Biblioteca del Exilio.

IGNASI ALDOMÀ PRESENTA NOU LLIBRE

Ignasi Aldomà és un d'aquells homenots del Pla d'Urgell, que diria Josep Pla. Una de les seves obres va inspirar la creació de la comarca, ara el nostre company presenta un nou treball que repensa el paper de les comarques de Ponent en relació a la catalanitat, però també des de dins. Un assaig que lliga amb el que Josep Vallverdú junt amb quatre autors més van escriure el 1967 amb aquell Lleida: problema i realitat o Miquel Pueyo amb el seu Lleida: ni blancs, ni negres, però espanyols, publicat el 1984. 

Justament, Vallverdú acompanyarà Ignasi Aldomà en la presentació del llibre escrit conjuntament i titulat Paisatge, país i pàtria. L'acte tindrà lloc a la Sala Cultural de Mollerussa divendres 16 de desembre a les 9 del vespre, organitzat per l'Associació d'Amics del Bisbe Deig en un format de diàleg entre els autors.

L'ESCOLA RURAL AL PLA D'URGELL

Jordi Soldevila va presentar a les VII Jornades un repàs de les diferents opcions renovadores o tradicionals que es van enfrontar en l'escola rural de la comarca. Soldevila va explicar que l’ensenyament primari va guanyar cada cop més interès social al llarg del segle XIX. Diverses entitats de la societat civil van començar a prendre partit i veient el desinterès polític en la qüestió van decidir organitzar les seves escoles. 

Jordi Soldevila en primer terme. Foto: Mascançà

Progressivament i mesura que les pedagogies van anar polititzant-se també ho va anar fent el que s’acabaria coneixent com la “qüestió escolar”. Un camp de batalla que s’allargaria de fins a la fi de la Guerra Civil amb dos models escolars irreconciliables. Al Pla d’Urgell també s’hi van reproduir diversos conflictes relacionats amb la “qüestió escolar” en un marc definit per l’escola rural, escoles petites, amb nombroses deficiències ja fos en recursos humans, materials o infraestructurals. Catòlics, carlins, integristes i dinàstics, per un costat, catalanistes, republicans, anarquistes i comunistes, per l’altre, intentarien imposar el seu model. Des dels centres polítics s’aniria traslladant la batalla fins a les escoles públiques.

ESCOLES I MESTRES A BELL-LLOC D'URGELL

Ton Solé i Esteve Mestre segueixen la seva recerca sobre mestres i escoles al Pla d'Urgell. Bell-lloc en va ser una estació més aprofitant les VII Jornades d'Estudis que s'hi va celebrar el passat mes d'octubre. El seu objectiu va ser fer una descripció de la tasca dels i les mestres que van exercir a Bell-lloc des de principis del segle XIX fins a mitjans del segle XX i la seva contribució per rebaixar els índex d’analfabetisme en que estava immers el nostre país.

 

Els dos primers a la dreta de la taula, Ton Solé i Esteve Mestre. Foto: Mascançà.

Descriure la realitat de les escoles públiques i privades existents en aquest període i les relacions que s’establiren entre institucions, mestres i municipi.

"LA MEMÒRIA DEL PLA 1931-1955" S'ESTRENA AL PALAU D'ANGLESOLA

Convidats per l'Associació Cultural Tots Som de Casa, que publica la revista L'Avenç, va organtzar conjuntament amb Mascançà el visionat de les tres parts del documental "La memòria del Pla 1931-1955" durant els diumenges 13, 20 i 27 de novembre de 2016. Entre els tres dies prop de 90 persones van assistir a la projecció.

Laia i Jordi Soldevila, autors del documental, i Joan Yeguas, president de Mascançà. Foto: L'Avenç.

Els actes van comptar una breu contextualització històrica per part de l'historiador Jordi Soldevila, autor del projecte, conjuntament amb la periodista i guionista Laia Soldevila, directora del documental. El primer dia va comptar amb l'acompanyament de Joan Yeguas que va explicar el paper de l'entitat en el projecte. I els tres dies van tenir la responsable de L'Avenç Maite Teixidó com a presentadora.

Detall del públic el darrer dia. Foto: L'Avenç.

L'acte va servir per explicar en veu dels testimonis de l'època que va suposar per al Pla d'Urgell el convuls moment social i polític que va des de la Segona República, la Guerra Civil i els primers anys del Franquisme. Els palauencs i palauenques que omplien la sala va poder veure alguns dels seus veïns explicant les seves vivències i recollides pel documental.

Imatge del berenar. Foto: L'Avenç.

Els tres dies van cloure amb un interessant col·loqui amb el públic, que van afegir detalls i exposar vivències de familiars i coneguts locals. Aquesta va ser una de les parts més emotives dels tres dies. L'últim dia, l'organització local va preparar un berenar per a tots els assistents. Les dues parts van queda plenament satisfetes de l'organització conjunta i dels resultats i esperen trobar noves ocasions per seguir col·laborant.

Més informació:

L'Avenç 1
L'Avenç 2

EL NÚMERO 6 DE MASCANÇÀ CONSULTABLE ON-LINE

Des d'aquest novembre ja podeu consultar on-line i sencer el número 6 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell. El nostre objectiu és arribar al màxim de gent possible, per això utilitzem totes les eines al nostre abast per arribar a tothom.

El número 6 recull diversos articles i la major part de comunicacions presentades a les V Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell celebrades a Molllerussa el 2014 i presentada el 2015. Després d'un any pendent de posar-la a disposició a la xarxa ja és consultable des d'aquest mes de novembre des d'aquest enllaç: http://raco.cat/index.php/Mascanca/issue/view/22812/showToc

No deixeu de visitar la pàgina, segur que hi ha algun article que us interessa. D'altra banda, us anunciem que pel proper novembre de 2017 alliberarem el número 7.

ELS FIRALS DE BELLVÍS, ESTUDI D'UNA FESTA POPULAR

Lídia Arderiu, Berta Lacruz, Montse Baiges i Maria Solé van presentar a les Jornades de Bell-lloc un estudi sobre la festa popular dels Firals de Bellvís. La història d'una festa popular que reivindica una tradició del poble. En honor a la seva 20a edició, la recerca desvetllà els orígens de la festa iniciada l’any 1997, l’evolució que fins a l'actualitat i les fonts d’inspiració. Una celebració renaixentista que cada any trasllada l’espectador al 1637, tres anys abans de la Guerra dels Segadors, quan les tropes de Felip IV es trobaven a Catalunya i començà l’agitació entre els camperols. La història explica la llegenda de l'Anella de Cal Bufalà i gira al voltant del Joan, un jove pagès, i la Maria, filla del senyor de Bellvís, dos enamorats separats per la seva condició social.

Jaume Suau a l'esquerrra, Lacruz, Baiges, Solé i Arderiu. Foto: Mascançà.

Les autores van aprofundir en el conjunt d'elements que conformen la festa, com són el context històric en què s'emmarquen els fets, els seus personatges, com va sorgir la idea, qui foren els seus impulsors o la importància de la participació de la gent del poble.