Les
sisenes Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell s’han tancat amb un notable
èxit, tan en les aportacions com de públic. La sala d’actes de la Biblioteca de
Torregrossa s’ha vist plena de gom a gom, els assistents han superat la
vuitantena. Una xifra semblant d’espectadors han seguit les Jornades en directe
per la retransmissió que s’oferia des d’internet.
La
trobada científica ha aplegat catorze investigacions, de les quals cal destacar
l’àmplia diversitat de camps que ha anat des de la biologia a la filologia.
Aquest any destaquem per primer cop un treball
relacionat amb la medicina. Quatre comunicacions s’han centrat en
Torregrossa com a àmbit d’estudi. Hem comptat amb una aportació molt jove, la de Maria
Rufat qui amb només 18 anys ha
participat a les seves primeres Jornades. En l’àmbit històric han destacat
dues recerques al voltant de l’estudi de la repressió franquista al Pla
d’Urgell: el paper dels delators i el camp de presoners. Les dues comunicacions
relacionades amb Mollerussa han obert una línia d’estudi futura a la comarca.
Dues
comunicacions han teixit un fil de continuïtat amb jornades anteriors. Per una
banda, l’exposada per Jordi Domingo sobre la contribució de la immigració a rejovenir
les envellides demografies de les comarques de Ponent. I per l’altra, la segona
recerca realitzada pel filòleg Moisés Selfa sobre Maria Mercè Marçal i en
concret sobre les seves obres dedicades a infants i joves.
 |
| Instantània del públic assistent. Foto: Mascançà. |
EL
PATRIMONI COMARCAL EN PERILL: TÀPIA, CANT RELIGIÓS I MICROBIOLOGIA
De
les diferents exposicions prenen especial rellevància tres investigacions
presentades i que alerten del perill en què es troben tres elements
patrimonials de la comarca: la tàpia, el cant religiós i la microbiologia de
les aigües carbonatades.
En el camp de l’arquitectura la recerca de Macari de Torres i Maite Sainz de la
Maza exposaven les diferents patologies que pateix la construcció en tàpia. Un element patrimonial molt estès a la
comarca del Pla d’Urgell durant segles i que ara està en perill per falta de
tècnics que la sàpiguen tractar. Precisament, la comunicació de Sainz de la
Maza posa sobre la taula solucions per
restaurar aquest tipus de construccions tan emblemàtiques. Les humitats o
les esquerdes tenen solució. A més a més, l’estudi proposa utilitzar aquest
material per a noves construccions tenint present estudis de la granulometria. Aquesta
investigació sobre la tàpia és la segona que incorpora Mascançà que ja en el número 3 de la revista va publicar-ne un
article.
Una
altra recerca important ha estat la realitzada per la musicòloga Ester Garcia
Llop i Amàlia Ametlló. Les dues investigadores han participat, des de Ponent,
en un estudi d’àmbit català dirigit
pel professor Jaume Ayats sobre cant
religiós. L’estudi ha servit, entre altres coses, per registrar les
darreres cançons religioses, cantades en llatí i transmeses per tradició oral
només entre homes durant generacions i que des de la dècada dels anys 50 havia
entrat en franca decadència. L’estudi ha aconseguit salvar peces cantades en
alguns pobles del Pla d’Urgell com Linyola, Vallverd o Torregrossa.
 |
| L'enginyer Gerard Bota iniciant la seva comunicació al costat de la moderadora, Anna Llovera. Foto: Mascançà. |
Finalment,
dues recerques en el camp del medi
ambient han posat de relleu la fragilitat dels ecosistemes en una comarca
tan humanitzada com el Pla d’Urgell i la necessitat d’atenció. L’ornitòleg
Gerard Bota emfatitzava el perill que suposa la introducció d’espècies foranes
a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, ho exemplificava amb la introducció de peixos.
Més notable era la investigació del botànic Toni Mayoral sobre la microbiologia
de les aigües carbonatades, una recerca que li ha portat dos anys de feina.
Mayoral destacava que malgrat fa més de 150 anys que les aigües del Pla
d’Urgell estan alterades per les aportacions d’aigua del Canal d’Urgell i pels
excessos de nitrats, encara es conserven algunes microespècies de plantes i
animals que vivien en aquest ambient abans de la construcció de l’obra
hidràulica. Tanmateix, ha alertat que no sabem fins quan podran sostenir-se
aquestes espècies que acusen també l’entrada d’espècies foranes que s’afegeixen
a la pressió que pateixen. Mayoral ha posat en evidència un patrimoni natural
difícil de veure, però que forma part també de la nostra comarca i que cal
preservar davant d’una fragilitat creixent.
L’ajuntament
de Torregrossa i Mascançà s’han mostrat molt satisfets de la bona acollida que
han tingut les Jornades, tan pel públic local, com foraster que ha seguit amb
molta atenció la trobada anual. Joan Yeguas, representant de l’entitat, ja ha
anunciat que l’any vinent repetiran l’esdeveniment a una altra població del Pla
d’Urgell.
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada