dimecres, 23 d’abril de 2014

L'ENIGMA PARROT, NOU LLIBRE DE VICENÇ LLADONOSA I FELIP GALLART

Jaume Banqué, "Lo Parrot", va ser un mollerussenc que viure i morir durant el segle XIX. Va estar acusat de bandolerisme, de carlí i va exercir l'alcaldia a mitjans segle. Felip Gallart i Vicenç Lladonosa presenten una primera biografia d'aquest controvertit mollerussenc. La presentació córrer a càrrec d'Esteve Mestre.

Portada del llibre de Lladonosa i Gallart.

Vegeu alguns apunts de l'obra i autors:


L'enigma Parrot  
          Jaume Banqué Bas, conegut com lo Parrot, és un dels personatges més populars i interessants de la història de Mollerussa i de la seva comarca i alhora un dels més desconeguts. Complicat en el segrest i mort del polític Francesc Perpinyà Massot, el 7 de novembre de 1846 és afusellat a Lleida acusat de ser el més gran encobridor i protector de lladres i de dirigir una extensa xarxa de malfactors amb ramificacions a la majoria de pobles de la plana de Lleida. Sis persones més moren per la terrible llei de fugues i l'Antoni Tarragó, de malnom Masclet, és afusellat al seu costat com a cap de la banda que va planejar el delicte. Una dona, la Maria Not, és condemnada a quatre anys de presó. 
          De l'anàlisi acurada dels documents de l'època que complementen l'estudi, molts d'ells inèdits, en sorgeixen un seguit d'evidències que ens fan dubtar de la versió que se'ns ha ofert fins ara. Jaume Banqué, lo Parrot de Mollerussa, podria no tenir res a veure amb el delicte que el va dur a la seva dissortada fi i, de retruc, la resta d'executats ho podien haver estat de forma injusta. El cas Parrot és ple d'incongruències, de falsificacions i de tèrbols interessos. Rere el segrest i mort del Francesc Perpinyà hi podria haver un terrible complot d'abast estatal. Un vel de misteri cobreix encara tota aquella història. El present treball és una contribució ineludible al seu esclariment. 


Felip Gallart Fernàndez (Artesa de Lleida 1962) Compta ja amb una llarga i sòlida obra literària que abasta els camps més diversos. Pel que fa al teatre ha publicat Màrius Torres, l'última rosa, Degotalls (Premi les Talúries 1995), la farsa No hi ha pany que tanqui i l'adaptació del conte de Miquel Martí i Pol En Joan Silencis.
Com a narrador és autor del recull de contes Cròniques d'atzar i les novel·les El llarg camí de l'alba, La llavor dels somnis (Accèssit al Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2001) i la novel·la policíaca ambientada a Lleida L'estel de cinc puntes. La seva obra Retorn a les Cadolles va ser seleccionada per al premi Prudenci Bertrana de l'any 1993. També és autor d'obres sobre costums Paraules perdudes, sobre història Humor artesenc, Artesa de Lleida, aspectes culturals i la celebrada La plana salvatge publicada en dos volums i que recull la història més desconeguda i convulsa de la plana de Lleida.


Vicent Lladonosa Giró (Alguaire 1942) és perit industrial elèctric (Barcelona 1966).
Ha publicat uns quants llibres sobre instal·lacions elèctriques, pràctiques d'automatismes elèctrics pneumàtics i electropneumàtics adreçats als estudiants de formació professional. Al marge de les seves activitats en la indústria i en l'ensenyament s'ha dedicat a cercar i consultar documents relatius a temes històrics relacionats amb el Segrià, el Pla d'Urgell i les Garrigues.
Els seus primers treballs van ser sobre genealogia, amb l'estudi del cognom Capell originari de Torregrossa i del cognom Lladonosa/Lladanosa.
Des de fa més de 5 anys redacta les “petites històries de Torregrossa” que lliura mensualment a la biblioteca de la localitat i que abasten els temes més diversos de la història del poble, amb un total de 72 volums.
També col·labora habitualment a les revistes Cercavila d'Alguaire i Fonoll de Juneda.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada