Jaume Banqué, "Lo Parrot", va ser un mollerussenc que viure i morir durant el segle XIX. Va estar acusat de bandolerisme, de carlí i va exercir l'alcaldia a mitjans segle. Felip Gallart i Vicenç Lladonosa presenten una primera biografia d'aquest controvertit mollerussenc. La presentació córrer a càrrec d'Esteve Mestre.
 |
| Portada del llibre de Lladonosa i Gallart. |
Vegeu alguns apunts de l'obra i autors:
L'enigma Parrot
Jaume Banqué Bas, conegut com lo
Parrot, és un dels personatges més populars i interessants de la història de
Mollerussa i de la seva comarca i alhora un dels més desconeguts. Complicat en
el segrest i mort del polític Francesc Perpinyà Massot, el 7 de novembre de
1846 és afusellat a Lleida acusat de ser el més gran encobridor i protector de
lladres i de dirigir una extensa xarxa de malfactors amb ramificacions a la
majoria de pobles de la plana de Lleida. Sis persones més moren per la terrible
llei de fugues i l'Antoni Tarragó, de malnom Masclet, és afusellat al seu
costat com a cap de la banda que va planejar el delicte. Una dona, la Maria
Not, és condemnada a quatre anys de presó.
De l'anàlisi acurada dels documents de
l'època que complementen l'estudi, molts d'ells inèdits, en sorgeixen un seguit
d'evidències que ens fan dubtar de la versió que se'ns ha ofert fins ara. Jaume
Banqué, lo Parrot de Mollerussa, podria no tenir res a veure amb el delicte que
el va dur a la seva dissortada fi i, de retruc, la resta d'executats ho podien
haver estat de forma injusta. El cas Parrot és ple d'incongruències, de
falsificacions i de tèrbols interessos. Rere el segrest i mort del Francesc
Perpinyà hi podria haver un terrible complot d'abast estatal. Un vel de misteri
cobreix encara tota aquella història. El present treball és una contribució
ineludible al seu esclariment.
Felip Gallart Fernàndez (Artesa
de Lleida 1962) Compta ja amb una llarga i sòlida obra literària que abasta els
camps més diversos. Pel que fa al teatre ha publicat Màrius Torres, l'última
rosa, Degotalls (Premi les Talúries 1995), la farsa No hi ha pany
que tanqui i l'adaptació del conte de Miquel Martí i Pol En Joan
Silencis.
Com a narrador és autor del recull de contes Cròniques
d'atzar i les novel·les El llarg camí de l'alba, La llavor dels
somnis (Accèssit al Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2001) i la
novel·la policíaca ambientada a Lleida L'estel de cinc puntes. La seva
obra Retorn a les Cadolles va ser seleccionada per al premi Prudenci
Bertrana de l'any 1993. També és autor d'obres sobre costums Paraules
perdudes, sobre història Humor artesenc, Artesa de Lleida,
aspectes culturals i la celebrada La plana salvatge publicada en dos
volums i que recull la història més desconeguda i convulsa de la plana de
Lleida.
Vicent Lladonosa Giró (Alguaire
1942) és perit industrial elèctric (Barcelona 1966).
Ha publicat uns quants llibres sobre
instal·lacions elèctriques, pràctiques d'automatismes elèctrics pneumàtics i
electropneumàtics adreçats als estudiants de formació professional. Al marge de
les seves activitats en la indústria i en l'ensenyament s'ha dedicat a cercar i
consultar documents relatius a temes històrics relacionats amb el Segrià, el
Pla d'Urgell i les Garrigues.
Els seus primers treballs van ser sobre
genealogia, amb l'estudi del cognom Capell originari de Torregrossa i del
cognom Lladonosa/Lladanosa.
Des de fa més de 5 anys redacta les “petites
històries de Torregrossa” que lliura mensualment a la biblioteca de la
localitat i que abasten els temes més diversos de la història del poble, amb un
total de 72 volums.
També col·labora habitualment a les revistes
Cercavila d'Alguaire i Fonoll de Juneda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada