El passat dissabte 14 de novembre van celebrar-se a Golmés les Primeres Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell. L’organització va anar a càrrec del Centre de Recerques del Pla d’Urgell. Mascançà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Golmés, la Diputació de Lleida, l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Generalitat de Catalunya. La finalitat de les Jornades era la de divulgar i presentar públicament els resultats que s’han dut a terme darrerament sobre la comarca del Pla d’Urgell. I, de fet, podríem considerar-les al mateix temps com la presentació en societat de l’activitat que desplega d’un temps ençà el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà. Nascut el 2008, es tracta d’un grup format per investigadors i investigadores d’àrees i disciplines diverses que té com a objectiu difondre i fomentar la recerca sobre la nostra comarca.
Les Jornades van ser inaugurades pel vicepresident de la Diputació de Lleida, Gabriel Pena i Remolà, per l’alcalde de Golmés, Josep M. Palau i Palau, i pel director del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, Jordi Soldevila i Roig. Tots tres van posar de relleu la necessitat d’iniciatives com aquestes, sorgides del teixit social, en tant que permeten apropar a la població els treballs que es duen a terme sobre la comarca.
Diversos van ser els àmbits que es van tractar al llarg del matí del 14 de novembre. La primera secció incloïa les comunicacions sobre arqueologia, geologia i botànica. S’hi van presentar treballs sobre l’estat de la qüestió de la recerca arqueològica al Pla d’Urgell (Raimon Graells i Fabregat), el jaciment arqueològic de la Pena IV a Torregrossa (Josep Gallart i Fernàndez) i els paleocanals de la comarca (Antoni Mayoral i Arqué). La segona secció tractava sobre filologia, lingüística i arxivística: s’hi van donar a conèixer un primer inventari de la literatura pladurgellenca així com una proposta de selecció dels autors que es podrien considerar, des de la perspectiva actual, com els més interessants (Josep Camps i Arbós i Francesc Foguet i Boreu), un estudi sobre l’etimologia dels topònims de Linyola i Utxafava (Joan Yeguas i Gassó), i una descripció de l’estat dels arxius al Pla d’Urgell (Josep M. Cabau i Mateus). Després de l’obligat cafè, per tal de fer una merescuda pausa i, alhora, poder intercanviar opinions entre els assistents, va iniciar-se la tercera secció dedicada als treballs de l’àmbit històric: les intervencions van tractar, cronològicament, des de les cartes de poblament de Palau d’Anglesola, Mollerussa, Castellnou de Seana i Golmés (Albert Martínez i Elcacho), la Guerra de Successió (Esteve Mestre i Roigé), la Primera Guerra Carlina (Sebastià Garralon i Viles) i el republicanisme al Pla d’Urgell (Jordi Soldevila i Roig). La darrera secció, amb treballs al voltant de la geografia i l’art, va comptar amb intervencions sobre l’impacte de la immigració a la comarca (Diego Teruel i Roca), l’espai públic a ciutats petites i mitjanes (Jordi Domingo i Coll) o la figura del conegut cineasta Ramon Monfà (Ester Solé i Martí).
La cloenda de les Jornades va anar a càrrec del poeta i escriptor mollerussenc Josep Borrell i Figuera. La seva conferència va tractar de la naturalesa i de les potencialitats dels centres de recerques o d’estudis locals i comarcals en el context del corpus general de la investigació a Catalunya. Finalment, es va dur a terme, per als assistents a les Jornades, una visita guiada pel nucli antic de Golmés a càrrec del seu alcalde, Josep M. Palau i Palau.
A tall de conclusió, paga la pena assenyalar el suport i la col·laboració inestimable de l’ajuntament de Golmés en l’organització de les Jornades. I també del poble de Golmés que en gran nombre va omplir la Sala Doctor Baiget del Centre Cívic al llarg de les diverses comunicacions que properament veuran la llum en forma d’un anuari que recollirà les aportacions de les persones i de les entitats que es dediquen a la recerca o a la difusió cultural i científica de la nostra comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada