dilluns, 16 de novembre de 2009

RECERQUES DE FUTUR: MÈTODE, RIGOR I PASSIÓ

El 14 de novembre d’enguany ha tingut lloc, al poble de Golmés, la primera jornada d’estudis sobre la comarca organitzada pel Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà (http://mascansa.blogspot.com/). És un pas molt important, transcendental, per donar a conèixer públicament –després de la seva presentació en societat la proppassada primavera– l’activitat d’aquest centre que, en molts pocs anys, pot convertir-se –tant de bo que sigui així!– en una referència obligada en la dinamització cultural del terrer.

El bon resultat global de la jornada és una prova –feliçment superada– de la seva capacitat de mobilitzar efectius molt diversos, d’agresolar voluntats, esforços i energies disperses, i de fer realitat un somni antic –i tan bell– llargament anhelat, tal com evidencien, per exemple, papers vells de revistes com ara “Barret Picat” de Linyola. En quin sentit, podem dir que la jornada ha estat un èxit modest i aclaparador? Almenys, si hem de ser breus, en tres aspectes.

1. Un èxit per la qualitat, en conjunt, de les intervencions dels ponents que situen la investigació que es fa al Pla d’Urgell en els estàndards generals de la recerca local i que catapulten, per mèrits propis, el Centre de Recerques Mascançà en els primers llocs del rànquing dels grups similars que ja fa anys que treballen al país. Des de l’arqueologia fins a la cinematografia, passant per la biologia, la literatura, l’etimologia, l’arxivística, la història o la geografia, al llarg de tot un matí vam poder adonar-nos que tot just estem a les beceroles, que encara hi ha molta feina per fer, però que comencem a fer-la amb mètode, rigor i passió.
2. Un èxit, també, de convocatòria, perquè, malgrat ser la primera vegada i tenir unes possibilitats de difusió limitades, la trobada va aconseguir aplegar al voltant d’una cinquantena d’ànimes, molt encuriosides i atentes a les explicacions dels ponents. A partir d’ara, fóra bo que totes aquelles persones que facin recerca sobre temes vinculats a la comarca tinguin en compte el Centre, i que aquelles institucions que no hi han col•laborat s’afanyin, si no volen fer el ridícul més estrepitós, a donar-hi suport, perquè es tracta d’una iniciativa que –nascuda de la base social– ha pervingut a demostrar que pot fer molt bé la feina que ha assumit com a eix del seu interès.

3. Un èxit, val a dir-ho, d’organització, ja que es van respectar els horaris i els formats de presentació, i es van preveure els mínims detalls, tal com cal en una trobada de caire científic i, alhora, divulgatiu. No hi va haver marge per a la improvisació o l’amateurisme. En aquest darrer punt, és d’obligada menció el suport de l’Ajuntament de Golmés, amb el seu alcalde Josep Maria Palau a primera línia, que va acollir generosament la jornada i que va tenir una cura exquisida en l’acollença dels participants i en la part logística. L’exemple del consistori de Golmés suposa, avui en dia i en el context del Pla, un autèntic baló d’oxigen per a la confiança en l’acció política.

La suma d’aquests tres èxits de la jornada fundacional no obnubilarà els homes i les dones que obstinadament porten endavant el Centre de Recerques, perquè saben molt bé que aquest primer pas és només un punt de partida i que –tal com va suggerir-los l’escriptor Josep Borrell en la brillant conferència de cloenda– cal posar uns fonaments sòlids per afermar la iniciativa i, al mateix temps, cal mantenir una mirada oberta i ambiciosa per atènyer uns objectius que no es preveuen fàcils.

La primera jornada ha servit per percebre, amb evidències i raons científiques, els dèficits notables que té la comarca i, per tant, per constatar, de manera diàfana, les necessitats d’intervenció política en gairebé tots els àmbits apuntats. La recerca no és mera arqueologia, sinó tot al contrari: esdevé una orientació per a l’acció, una proposta de futur, una exigència cívica per a la intervenció. Fer-la amb mètode, rigor i passió, com s’ha fet, és el millor servei que els investigadors poden oferir a la seva societat.

Si cada dos anys el Centre de Recerques Mascançà pot organitzar una jornada com la d’aquest dissabte passat, en què es proposin vies d’actuació; si cada any és capaç de publicar un anuari amb els resultats de les noves recerques fetes; si cada de tant en tant fa sentir la seva veu o la seva presència en els pobles del pla; si progressivament, però de manera sòlida, pot ampliar l’àmbit d’influència i multiplicar les activitats de recerca i divulgació, podrem dir que la comarca haurà fet un pas de gegant per conèixer i dilucidar el passat i el present, però sobretot per projectar un futur molt més lluminós, clarivident i lliure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada