dilluns, 17 de juliol de 2017

ENTREGA DE MANIFEST PER LA FARINERA DE MOLLERUSSA



El passat dimecres 5 de juliol una delegació del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà formada per Joan Yeguas, Daniel Altisent i Jordi Soldevila es reunia amb l’alcalde de Mollerussa per demanar que l’equip de govern reconsiderés l’enderroc de la Farinera de Sant Antoni. Joan Yeguas va entregar un manifest a Marc Solsona en aquesta direcció.
 
Marc Solsona (alcalde de Mollerussa) i Joan Yeguas (president de Mascançà) en el moment de l'entrega del manifest. Foto: Mascançà.

El president de Mascançà va exposar a l’alcalde la importància de la Farinera, una construcció de finals del segle XIX, una construcció singular que aprofitava la força motriu de la Tercera Sèquia per a la transformació dels cereals. Precisament, la funció de transformació de productes agrícoles fa de la Farinera un element distintiu de la ciutat respecte del seu entorn comarcal. Per la seva banda, l’historiador mollerussenc Daniel Altisent va assenyalar el nombrós patrimoni local perdut les darreres dècades a la ciutat i la importància de no perdre’n més.

La delegació va resumir els valors de la construcció en la seva antiguitat, la forma d’extracció d’energia i la seva relació amb la posada en funcionament del Canal d’Urgell i amb Mollerussa. Segons l’historiador Jordi Soldevila converteixen la Farinera en un element únic que ens permet explicar la construcció de la Mollerussa ciutat actual. 
 
Farinera de Sant Antoni, edifici de finals del segle XIX. Mollerussa, juny de 2017. Foto: Mascançà.
Uns arguments que s’afegien als expressats pels tècnics de la Delegació Territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya que exposaven que l’element no amenaçava ruïna i tenia un interès patrimonial, i per tant en recomanaven la seva preservació. Aquest argument va ser també assenyalat per la delegació de Mascançà.

D’altra banda, les dues parts van convergir en les dificultats afegides per la propietat privada i la situació d’abandó patida durant les darreres dècades. Així com també en el creixent interès pel patrimoni per part de la ciutadania de Mollerussa que a les xarxes socials havien expressat el seu malestar pel possible enderroc.

Des de Mascançà es va valorar positivament la tasca de l’actual consistori de preservació del patrimoni, els casos de Cal Castelló de la Llet, Cal Jaques i la preservació de documents particulars que s’han dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell. Per aquest motiu es va encoratjar a l’actual equip de govern a seguir en aquesta tasca.

Podeu veure més fotos a l'Instagram de Mascançà: https://www.instagram.com/centrederecerques/


MANIFEST PER LA FARINERA




El 20 de juny de 2017 es va fer públic l’ordre d’enderroc de l’edifici de la Farinera per part de l’Ajuntament de Mollerussa. La Farinera Sant Antoni era un antic molí industrial construït a finals del segle XIX situat a l’inici del camí de Belianes. El molí utilitzava la força motriu de l’aigua de la Tercera Sèquia del Canal d’Urgell per a la mòlta de farines. Els seus impulsors foren la família Calaf. La fàbrica és un dels darrers vestigis industrials aixecats per transformar i comercialitzar l’augment de producció impulsat per la posada en reg d’aquestes comarques. Simbolitza el canvi que va suposar el Canal d’Urgell per aquestes terres i la societat que s’hi ha anat assentant des d’aquell moment. Els dos principals motors de la identitat de la Mollerussa contemporània.
Davant l’amenaça que suposa l’ordre d’enderroc volem alertar que no és el primer cop que a Mollerussa es s’intenta destruir el patrimoni sense tenir en consideració l’opinió d’experts. A la dècada de 1950 es van demolir la Casa Forta i l’antiga església de Sant Jaume. La Casa Forta era un dels edificis més antics de la Vila i alguns autors la daten entre els segles XVI i el XVII. L’església era una construcció del gòtic tardà del segle XVI, amb un campanar del segle XVIII i una ampliació a finals del segle XIX. El temple es trobava molt deteriorat pel efectes de la guerra civil i fou enderrocat quan la nova església ja fou construïda. El 1980, la Forestal d’Urgell va presentar suspensió de pagaments i el mateix any es va procedir a la destrucció dels diferents edificis. La mateixa sort va seguir Villa Mercedes, antiga casa senyorial situada al davant de l’estació de trens i que fou enderrocada l’any 1983. I un darrer exemple més recent en el temps en va ser la desaparició de Cal Castelló del Vi, a l’any 2000, per construir-hi un supermercat. Finalment, 15 anys després, aquest supermercat s’ha traslladat a un altre punt de Mollerussa, deixant un edifici en desús on hi havia abans la casa modernista. Malauradament, avui sembla que es vol repetir el mateix patró.
En aquest repàs d’enderrocs volem posar de relleu una mala praxis que es repeteix periòdicament, i que hauria de fer reflexionar en profunditat sobre com valorem el patrimoni local. Tal com resa la llei de patrimoni del 1993, aquest és un dels testimoni fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col·lectivitat, i, com a tal, s’han de tendir a protegir, conservar, investigar i difondre.

Des del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà volem fer les següents consideracions:


  • Que l’edifici consta en l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
  • Que hi ha un informe del Departament de Cultura de la Generalitat que desaconsella l’enderroc pels seus elements patrimonials.
  • Que la Farinera forma part del patrimoni industrial de Mollerussa, de la memòria col·lectiva i un dels pocs edificis construïts al segle XIX que es mantenen dempeus.
  • Que l’edifici es troba en un estat  avançat de deteriorament després de més de mig segle en desús.
  • Que l’edifici es troba en mans privades.
  •  Que en ciutats properes s’han reconsiderat els usos d’alguns edificis antics (casos com Cal Trepat a Tàrrega o la Farinera a Cervera).

D’acord amb aquestes consideracions proposem:



  • Que es reconsideri l’enderroc i s’estudiïn alternatives per la seva preservació, tan en relació a la propietat i gestió de l’espai, com estructurals d’acord amb les noves tècniques arquitectòniques per a construccions de tàpia.
  • Que es tinguin en compte l’informe del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i també aquest escrit.
  • Que davant el migrat patrimoni de la ciutat, és del tot necessari el fet de no perdre més elements patrimonials, ja que poden ser una eina de desenvolupament econòmica i social, com en el seu moment ja ho va ser la pròpia Farinera.




Mollerussa, 30 de juny de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada