dimecres, 19 de març del 2014

EXPOSICIÓ DELS MESTRES DE LA REPÚBLICA

Els companys Esteve Mestre i Ton Solé organitzen una exposició sobre el mestre republicà de Linyola Pau Farrús. L'exposició la inaugurarà l'arxiver Joan Farré i comptarà amb la presència de la filla del mestre. La mostra anirà acompanyada d'una xerrada el dia 28 de març a càrrec del mestre Ton Solé.

L'exposició té els seus orígens en materials escolars facilitats pels familiars de Farrús a l'ajuntament de Linyola. A partir d'aquí es va començar una recerca de material complementària i en l'organització de l'exposició i xerrada. 


Pau Farrús, mestre, republicà i exiliat

Pau Farrús va ser nomenat mestre a Linyola el curs 1935-1936, home d'idees republicanes i proper al grup de mestres renovadors de l'àmbit rural Batec. La seva adscripció política el va dur a l'exili després de la Guerra Civil. Els seus alumnes encara el recorden emocionats.

4 comentaris:

  1. Toda la Famila estamos muy emocionados por esta exposición, mi abuelo poco imaginaba que poco tiempo después iba tener que vivir el exilio a México, donde fue maestro y fundó un colegio en Torreón. Nos da mucho gusto que el,material que se encontró hace pocos meses tenga un valor histórico y sirva para valorar la educación que se dio en esos años en Cataluña. Es muy emotivo saber que aún existe gente que se acuerde del Profesor Farrus a casi 75 años que tuvo que abandonar su amada tierra y a 45 años de su muerte, gracias a todos por este homenaje. Un saludo desde Torreón, Mexkco de Pablo Murra Farrus

    ResponElimina
    Respostes
    1. El viernes pasado en Linyola se dió una conferencia sobre Els mestres de la República a Linyola a cargo de Ton Solé i Esteve Mestre. Terminada la misma, intervino un ex-alumno del Sr. Farrús que explicó el cambio que supuso su llegada -junto con otro compañero, Pau Cornudella- para la enseñanza y la educación al convertir a los alumnos, en elementos activos de la clase, y introduciendo el trabajo en grupo...; en fin, 77 años después de su partida de Linyola, -donde desde el año 1934, tenia la plaza de maestro en propiedad-, aún se le recuerda. Un saludo desde la Plana d' Urgell. Esteve Mestre Roigé

      Elimina
  2. Aquest darrer dissabte vaig anar a veure l'exposició amb els meus pares, la meva cosina, la meva tia i familiars de la Sentiu de Sió. Des de joveneta que n’he sentit a parlar força de l’oncle Pau, per la meva mare, Maria Rosa Farrús, filla d’en Ramon Farrús (germà gran d’en Pau) i sobretot pel meu oncle Ramon (epd) que m’ ensenyava les cartes que s’escrivien des de Mèxic. El meu oncle me’n parlava força doncs jo des de petita que volia ser mestra i actualment ho sóc. Per a ell era tot un referent. M’hagués agradat conèixer-lo i més després de veure aquesta exposició i saber els ideals pels quals va lluitar. En aquest món actual en el qual el paper del mestre és sovint qüestionat, resulta una alenada d’aire fresc saber que passat 77 anys encara hi ha alumnes que recorden la tasca del seu mestre i un xic esperançador saber que la feina que duem a terme avui dia el cos de mestres es recolza en alguns dels principis pedagògics de l’Escola Nova: adaptar els continguts a la realitat dels alumnes, introduir-los temes que recullin les seves inquietuds, potenciar la seva participació en les decisions de la classe, entre d’altres. En definitiva, estic molt contenta que la meva cosina, Montse Farrús, em fes saber d’aquesta exposició ja que no solament m’he endut una satisfacció a nivell personal sinó també en l’aspecte laboral.

    ResponElimina
  3. Tal com descriu la meva cosina Eva Bernabeu Farrús en el comentari anterior vam passar una tarda molt emotiva visitant l’ exposició del mestre Pau Farrús. Ens va permetre descobrir l’ aportació pedagògica com a mestre a l’escola de Linyola i alhora l’empremta que va deixar sent recordat encara pels familiars dels seus alumnes. A nivell personal van ressorgir molt records familiars amagats a la memòria. Tant per la meva àvia Consol com pel meu pare Ramón, en Pau Farrús, cunyat i oncle, -el “Pauet “ com ells l’anomenaven- va ser sempre un referent, un far en la llunyania que els aportava caliu, cultura i consciència de país.
    Vull compartir el següent paràgraf extret de la correspondència entre en Pau Farrús i el meu pare que és il•lustratiu del seu compromís amb la llengua catalana -aqui us envio el link de l'escaneig de la carta manuscrita-
    https://docs.google.com/file/d/0B1cLdhPf3PSAazMwNlZhejlwa3c/edit?usp=sharing

    Dono les gràcies als organitzadors que han fet possible l’exposició i un agraïment personal a la Carme Montesa i al Pol Galitó per les explicacions i el temps que ens van dedicar.

    ResponElimina