dissabte, 3 de desembre de 2011

ÈXIT DE LES JORNADES SOBRE EL PLA D'URGELL

El públic escoltant amb atenció. Foto: Mascançà.
Abans de començar les Segones Jornades ja s'havien superat totes les expectatives, ja que divuit ponències depassaven el temps perquè els ponent poguessin exposar amb claredat els seus temes. Així, les exposicions es van convertir en un tast dels articles que veuran la llum al tercer número de la revista Mascançà el proper 2012. Un cop celebrades les jornades, la valoració es manté en l'èxit per la gran assistència de públic, un mínim de 150 persones van assistir a les jornades, tan del poble de Miralcamp, de la comarca i, fins i tot, de fora. La fita ha quedat establerta i les jornades d'enguany obligaran a fer canvis a l'organització per millorar-la encara més de cara a les edicions posteriors, com la de l'any vinent a Bellvís.


PONÈNCIES

Ignasi Aldomà exposant. Foto: Mascançà.
Les aportacions fetes pels participants van ser força destacables. La ponència inaugural d'Ignasi Aldomà va permetre fer un balanç de 23 anys de comarca del Pla d'Urgell i fer-ho un investigador que va assentar les bases teòriques de la comarca. Aldomà va assenyalar, entre altres aspectes, el pes de Mollerussa com a capital de comarca, al seu entorn giraven la majoria de poblacions, salvant algunes excepcions.

Yeguas, Domingo, Camps, Teruel i Guasch. Foto: Mascançà.
Complementaven la intervenció d'Aldomà des de l'òptica geogràfica les ponències de Jordi Domingo i Diego Teruel. Domingo va assenyalar l'envelliment d'algunes poblacions i en canvi el dinamisme d'altres. Per la seua banda, Teruel va exposar el relleu dels micropobles per a l'equilibri territorial del Pla d'Urgell i va alertar de les mancances d'aquests. Va seguir l'estudiant d'antropologia Josep Guasch, el qual va reflexionar sobre la identitat comparant dues generacions pladurgellenques.

Joan Yeguas va fer una gran aportació en relació al paisatge i la seua transformació en el marc del segle XVIII als límits del Pla d'Urgell (Seana). La seua intervenció enllaçava amb la ponència del botànic, i sempre interessant, Toni Mayoral. La seua exposició va posar de relleu la visita fa cent anys de Frère Sennen a la comarca i en va destacar la importància d'una de les plantes que va estudiar Asphodelus ayardii, encara present en petits reductes a la comarca, una petita joia que s'ha conservat per damunt de les transformacions agràries i que va posar sobre la taula la necessitat de protegir-la com un dels valors naturals del Pla d'Urgell.
Pujol, Yeguas, Suau i Mayoral. Foto: Mascançà.

Des del camp de l'exploració científica, com ho feu fa cent anys Frère Sennen, Josep Pujol va explicar la importància del linyolenc Enric Arderiu i Valls. Aquest historiador linyolenc va fundar el Centre Excursionista de Lleida, entitat dedicada a les excursions científiques, a partir de les quals es realitzaven estudis de tot tipus de la província de Lleida. En canvi, des de la vessant més esportiva, Jaume Suau va realitzar una brillant exposició sobre l'atletisme al Pla d'Urgell. Suau va establir les primeres fites històriques sobre l'esport a la comarca, les quals es situen documentalment als segle XVII.

Cabau, Teruel, Rico i Garralón. Foto: Mascançà.
Una de les ponències més esperades pels miralcampins, la de Fina Rico que va explicar el contingut dels documents existents a la mateixa sala de plens de Miralcamp on es feia l'acte i que va datar de 1589. El seu contingut era documentació administrativa de l'època. Seguiren la seua intervenció la de l'arxiver Josep M. Cabau que va mostrar l'evolució d'alguns segells municipals del Pla d'Urgell. I Laura Garralón, va exposar les vivències dels treballadors de la fàbrica de begudes de Mollerussa La Masia.

E. Solé, Salvat, Llop, Maldonado, T. Solé, Mestre. Foto: Mascançà.
Enllaçant en la línia més patrimonialista, establerta per Mayoral, Rico i L. Garralón, hi va haver les intervencions de Carles Llop i Josep Maldonado sobre el paisatge de la comarca, exposició on van fer reflexionar i posar de relleu la necessitat de fer-hi una mirada diferent, sobretot, en una comarca tan transformada paisatgísticament i amb un pes tan determinant de l'agricultura. L'arquitecta Adriana Salvat va assenyalar la construcció amb tàpia com un dels valors patrimonials d'aquest paisatge que ressenyaven Llop i Maldonado. I finalment, Ton Solé i Esteve Mestre destacaren la importància, dins d'aquest camp patrimonial, d'edificacions com cal Jan de Miralcamp. Una construcció del segle XVIII que pot explicar l'evolució econòmica del Pla d'Urgell i ajudar reconstruir aspectes de l'art i del patrimoni industrial comarcal.

Huguet, Camps, Pallàs, Soldevila i Garralón. Foto: Mascançà.
Resseguint aquesta línia patrimonialista, però en altres termes, Sebastià Garralón va exposar alguns dels elements religiosos destruïts i desapareguts durant la darrera contesa bèl·lica (1936-39). Teresa Pallàs i Josep Camps van treure a la llum les cartes del soldat republicà miralcampí Josep Sans Carulla, una exposició que es va combinar amb la lectura d'alguns fragments d'aquestes cartes. Finalment, Jordi Soldevila va intentar exposar la configuració de la dreta a Mollerussa entre 1875 i 1936, una configuració que es va aturar a causa de les dues dictadures (Primo de Rivera i Franco).

Visita a cal Jan. Foto: Mascançà.

Després de dinar, es va realitzar una agradable visita cultural per la població. La visita anava encapçalada per l'alcalde Melcior Claramunt, en la qual es va exposar el valor de l'església parroquial per boca de Joan Yeguas i del cal Jan de mà de Ton Solé. El mateix alcalde va esbossar la importància del paisatge des de la torre de Ràdio Ponent construïda als anys vuitanta a Miralcamp.

Soldevila, Camps, Claramunt i Solé i Sabaté. Foto: Mascançà.
Finalment, les jornades es van cloure amb el parlament del miralcampí Josep M. Solé Sabaté, qui va reptar als joves a participar de la vida pública i política de la comarca. En la seua exposició va fer un repàs de la història recent de la comarca i la necessitat d'encarar el futur i repensar-la.

RETRANSMISSIÓ DE LES JORNADES

Les jornades van incorporar un element novedós, la retransmissió en directe a través de la xarxa. L'objectiu va ser aconseguir la màxima difusió i fixar un precedent per a les propers edicions de les jornades.
Trobareu els vídeos penjats aquí.

LA REVISTA MASCANÇÀ EDITARÀ LES PONÈNCIES

Les ponències presentades a Miralcamp es podran llegir més extensament al número 3 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell a partir de 2012. Les presentacions constituiran el cos principal de la revista, tal com ja es va fer amb el número 1, on es va presentar les ponències exposades a les Primeres Jornades de Golmés (2009).

PROPERA EDICIÓ: BELLVÍS 17/11/2012

La propera edició de les jornades d'estudis serà a Bellvís el novembre de 2012. El seu alcalde i president del Consell Comarcal en va ser testimoni directe en la inauguració de les jornades d'aquesta presentació. La recollida de propostes per a presentar s'iniciarà al gener de 2012.

Mascançà agraeix la participació dels ponents, el suport de l'ajuntament de Miralcamp i del Consell Comarcal, del públic que hi va donar suport i que esperem tornar a veure a Bellvís, però, sobretot, destaca la gran feina feta pels membres de l'entitat que feia mesos que preparaven l'esdeveniment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada