La
desena edició de les Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell s’han celebrat
aquest dissabte 26 d’octubre a Vilanova de Bellpuig. La trobada científica s’ha
desenvolupat amb la presència d’un públic força nombrós, durant el matí hi han
passat un centenar de persones. Novament, les Jornades són un punt de trobada
entre públic i investigadors.
En
aquesta edició les dones han tingut un paper protagonista. Aquest ha estat el
primer cop en què una dona la pronunciava la ponència inaugural en unes
Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell. La historiadora de l’art i vilanovina
Montse Macià s’ha encarregat d’obrir la trobada. També tres comunicacions han tingut
com a protagonistes dones. L’estudi de Felip Gallart i Vicent Lladonosa s’ha
centrat en la desconeguda lluitadora anarquista de Torregrossa Pepita Not. També
el filòleg Moisés Selfa ha posat de relleu el paper de les escriptores
pladurgellenques en la literatura infantil i juvenil a la comarca. I finalment,
i des d’una perspectiva feminista, Maria Rufat ha abordat una comparativa entre
la poetessa d’Ivars Maria Mercè Marçal i la mexicana Frida Kahlo.
 |
| Albert Royo al costat de Joan Yeguas en un moment de la seva comunicació. Foto: Mascançà. |
Les
recerques centrades en el medi ambient han posat de relleu determinats aspectes
botanics del Pla d’Urgell en dos sentits. Per una banda, l’estudi de Xavier Oriol
Solé ha inventariat petits ecosistemes que han sobreviscut a la intensificació
agrícola on s’hi troben plantes amenaçades com els limoniums sp. Per altra
banda, el botànic Alejandro Juárez ha presentat un estudi sobre les plantes
exòtiques que es troben al Pla d’Urgell i ha alertat algunes d’elles poden
generar problemes no sols ambientals, sinó també en l’agricultura. Finalment,
en relació als ecosistemes amenaçats, el botànic Toni Mayoral ha localitzat la
presència de tardígrads, uns microanimals que viuen en les aigües que
s’acumulen als saulons de la comarca i què cal protegir.
Noves
línies i continuïtat d’estudis anteriors
La diada també ha
servit per aportar noves línies d’investigació en diferents disciplines. La
història ha obert una línia d’estudi sobre el poder econòmic a la comarca amb
dos recerques, una sobre la família Bufalà de Bellvís de la historiadora Montse
Baiges i el pedagog Jaume Suau, i una altra sobre els Santamaria de Torregrossa
dels historiadors Glòria Santamaria i Vicent Lladonosa. Pel que fa al
periodisme, Albert Royo ha aprofundit en l’estudi de la premsa comarcal des del
segle XIX fins a 1939 que obre una línia pendent fins al segle XXI.
En un altre ordre
d’investigacions, relacionades amb l’art, la història, la història de
l’educació, l’arqueologia i meteorologia s’han presentat tres comunicacions que
sumen a aportacions anteriors per part de l’historiador de l’art Joan Yeguas, en
la història els estudiosos de l’esquerra independentista Ferran Dalmau i David
Sancho, en el camp de la història de l’educació per part de Ton Solé, en
l’arqueologia Andreu Moya sobre la intervenció a l’església de Linyola i la
meteorologia ha sumat un segon estudi per part d’Esteve Mestre.
 |
| Montse Macià durant la ponència inaugural al costat de Jaume Suau. Foto: Mascançà. |
L’agenda
política s’ha colat a les Jornades
La Jornada s’ha vist
alterada per l’agenda política d’aquest dissabte i ha suposat canvis de darrera
hora, l’alcaldessa Dolors Pascual i el president del Consell Comarcal Rafel
Panadés no han pogut assistir a la inauguració de la Jornada com estava previst
perquè han acudit a la crida matinal al Palau de la Generalitat. Això ha
suposat que la regidora de cultura Àngels Carulla i la vicepresidenta del
Consell Comarcal Rosalia Carnicé hagin ocupat els seus llocs al costat del
president de Mascançà Jaume Suau.
