dijous, 31 de maig del 2012

"CALL FOR PAPERS" PER A LES TERCERES JORNADES D'ESTUDIS DEL PLA D'URGELL

"Call for papers" - Crida per rebre propostes de comunicacions
En motiu de la celebració de les Terceres Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell el dissabte 17 de novembre de 2012 a Bellvís, el Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà fa una crida a tots els interessats i interessades a presentar comunicacions perquè entre l'1 de juny i el 15 de juliol de 2012 presentin un resum de la seua proposta de comunicació (no més de 200 paraules). Posteriorment, es sol·licitaran les comunicacions senceres.

Temàtica central: Canal d'Urgell
En motiu de la celebració del 150è aniversari de la construcció del Canal d'Urgell, Mascançà vol dedicar un espai monogràfic a la infraestructura de reg. Això no significa que no es puguin rebre i acceptar propostes d'altres temes relacionats amb la comarca del Pla d'Urgell, única base (geogràfica) ineludible en totes les ponències, comunicacions i pòsters a presentar.

Preinscripció
La preinscripció de les comunicacions es pot fer omplint la butlleta que trobareu en aquest enllaç i que podreu enviar en aquest correu electrònic de l'entitat abans del 15 de juliol de 2012. A partir d'aquell moment el procediment a seguir serà l'estudi de les propostes rebudes, la comunicació de la seua acceptació, si s'escau, la realització de la inscripció i la presentació per escrit del text a presentar a les jornades.

El límit d'inscrits no superarà en cap cas les 12 persones, en cas que això es doni, s'optarà pels treballs que tinguin com a temàtica central el Canal d'Urgell i es deixarà per les següents jornades la resta.

Publicació dels textos
L'objectiu de Mascançà és publicar tots els treballs presentats a les jornades al quart número de la revista de l'entitat (Mascançà. Revista d'estudis del Pla d'Urgell). Prèviament, passaran una revisió formal i de continguts pel consell de redacció, en cas necessari, pel consell científic de la revista. Per aquest motiu es tindran en compte aquestes normes de publicació.

Organització, col·laboració i suport
El Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà i, aquest any, l'ajuntament de Bellvís són els organitzadors de les Terceres Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell. Les jornades són itinerants pels diferents pobles de la comarca: Golmés (2009), Miralcamp (2011) i Bellvís (2012). I des de Miralcamp tenen un caràcter anual.
Les jornades compten amb la col·laboració del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, l'Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i la Diputació de Lleida. A més a més, des d'aquest 2012 comptarà amb el suport de la Universitat de Lleida.

Assistència lliure i gratuïta
Qualsevol persona interessada a assistir a les jornades sense voluntat de presentar cap treball ho pot fer sense necessitat d'inscriure's, ni pagar cap tipus de quota. D'acord amb els seus interessos i el programa publicat podrà entrar i sortir lliurement en qualsevol moment de les jornades.

dimarts, 29 de maig del 2012

"L'ESGLÉSIA DE LINYOLA" PRESENTADA A MOLLERUSSA

Esteve Mestre i Joan Yeguas presentaven el dilluns 28 de maig a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell el llibre L'església de Linyola, Maria Garganté havia disculpat prèviament la seua absència. Davant d'una vintena de persones, Esteve Mestre va explicar d'on sorgia la idea de fer un llibre sobre el temple linyolenc. L'historiador local exposava com una dèria personal s'havia materialitzat en un gran llibre amb dos autors de luxe com són Joan Yeguas i Maria Garganté. La intervenció d'Esteve Mestre donava pas a la de Joan Yeguas que va explicar la importància del llibre més enllà de Linyola, especialment, va remarcar l'aportació de Maria Garganté que contextualitza l'edifici religiós respecte d'altres de similars, a mode d'estudi general centrat en un cas. Va reprendre la paraula Esteve Mestre per destacar el paper jugat pel mossèn Pere Cañada i el regidor Pol Galitó en l'impuls definitiu de l'obra. Finalment, el director de l'Arxiu Comarcal, conegut campaner i estudiós, no va poder estar-se de destacar l'interès posat en l'estudi del singular campanar linyolenc.
Esteve Mestre, Joan Yeguas (autors) i Daniel Vilarrúbias (director de l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell). Foto: Mascançà.

L'obra té un preu molt ajustat de 10 euros que conté molt més que un estudi local, per aquest motiu pot interessar tan als locals i comarcans, com al conjunt d'historiadors de l'art i persones interessades en la temàtica.

dissabte, 19 de maig del 2012

NOU LLIBRE SOBRE L'ESGLÉSIA DE LINYOLA

En un escenari únic, però protagonista de l'obra que es va presentar, l'església de Linyola va albergar el divendres 18 de maig de 2012 la presentació d'un llibre sobre l'edifici religiós titulat L'església de Linyola. Escrit a tres mans pels mascançanencs Joan Yeguas, Esteve Mestre i la segarrenca Maria Garganté i prologat pel conegut historiador de l'art lleidatà Alberto Velasco. El llibre promogut per l'ajuntament de Linyola i el mossèn de la localitat, Pere Cañada, fa un exhaustiu repàs dels diferents esdeveniments relacionats amb l'església de Linyola.

La presentació va ser un èxit de públic, unes cent cinquanta persones van omplir el temple, l'acte obria la festa major de maig. Els parlaments van ser nodrits, van parlar, per part de l'ajuntament, Pol Galitó i l'alcalde Manel Coll, la diputada Marta Alòs per la Diputació, amb qui s'havia delegat la representació per problemes d'agenda, el mossèn Pere Cañada i els tres autors.
Portada del llibre.
La portada és obra del pintor linyolenc Joan Gesé, el segueix el pròleg de Velasco i a continuació es divideix en tres parts. La primera és la història del temple 1586-2012, escrita per Esteve Mestre, que arranca amb la signatura de les clàusules per tal de construir l'església. La segona és obra de Maria Garganté i relaciona l'església amb el gòtic català del seu temps. Hi destaca l'estudi estilístic i comparatiu de l'arquitectura del campanar. Finalment, Joan Yeguas clou amb un estudi sobre l'escultura, l'orfebreria i el vidre, un estudi complet que hi inclou una descripció del mobiliari litúrgic que ha existit o existeix (els retaules cremats o l'antiga creu de terme dipositada al temple). També es parla de la vida del rector, dels beneficiats i les confraries.
Els autors J. Yeguas, M. Garganté i E. Mestre presidint l'acte. Foto: Carme Arenas.
En acabar la presentació els autors signaren el llibre als nombrosos assistents a l'acte. S'està treballant per realitzar una presentació el 28 de maig a l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell (Mollerussa) a les 18 hores.

divendres, 18 de maig del 2012

CASTELLNOU DE SEANA ACULL LA PRESENTACIÓ DEL SEGON "MASCANÇÀ"

De la mà de la regidora Elena Capdevila es presentaven els membres de Mascançà Jordi Soldevila, que presentava el segon número de la revista i Josep M. Cabau que tenia encarregada la conferència "Els segells dels pobles del Pla d'Urgell". Una vintena de persones han escoltat atentament les explicacions de Cabau que ha aconseguit arrencar alguns somriures amb les diferents apreciacions sobre els diferents segells. L'acte ha format part del mes cultural de Castellnou de Seana que organitza l'ajuntament.
La revista es pot trobar a la llibreria de Cal Morano.
El públic castellnouenc atent a l'exposició de Cabau. Foto: Mascançà.

diumenge, 13 de maig del 2012

ESTEVE MESTRE PARLA DE LA GUERRA DEL FRANCÈS

Esteve Mestre al centre, a la dreta Miquel Torres. Foto: Grup de Recerques de les Terres de Ponent.
 
Esteve Mestre va ser el ponent convidat a conferenciar sobre la Guerra del Francès a l'Urgell (1808-1814), en motiu de la inauguració de l'exposició de la mateixa temàtica a Sant Martí de Maldà. L'acte celebrat el dissabte 12 de maig de 2012 a la sala cultural del Foment de Sant Martí de Maldà, entitat que coorganitzava amb el Grup de Recerques de les Terres de Ponent, l'Institut Ramon Muntaner, la Fundació Tekhnikós de Verdú i l'ajuntament de Sant Martí de Maldà.

El públic assistent escoltant les explicacions d'Esteve Mestre. Foto: Grup de Recerques de les Terres de Ponent.
L'exposició i conferència van tenir lloc en el marc del 200 aniversari de la Guerra del Francès i de la Constitució de Cadis, el primer codi de lleis liberal que va regir a l'Estat espanyol. L'acte va ser seguit per una cinquantena de persones i presentat per Miquel Torres, president del Grup de Recerques de les Terres
de Ponent.

dissabte, 12 de maig del 2012

MASCANÇÀ AL POAL

A l'ajuntament del Poal es va presentar divendres 11 de maig de 2012 el segon número de la revista Mascançà. La presentació va anar a càrrec de Josep Camps que va donar pas a la conferència de Ton Solé i Esteve Mestre sobre el poalenc Antoni Puig Minguell, una conferència que forma part d'un article del segon número de la revista. Magistralment, Ton Solé va introduir el context històric en que va viure Puig Minguell i en va fer una radiografia socioeconòmica del personatge i el seu paper en la part final del règim senyorial, així com les seues vivències en els diferents esdeveniments històrics que li va tocar viure, la Guerra del Francès, el Trienni Liberal i la Primera Guerra Carlina.
D'esquerra a dreta, E. Mestre, T. Solé i J. Camps, escoltats atentament pel públic del Poal. Foto: Mascançà.

En el seu torn, Esteve Mestre va explicar la relació del personatge amb el projectat Canal d'Urgell i els diversos intents de contruir-lo (1817, 1822, 1833). La documentació inèdita va ésser publicada, en part, al llibre Escrits del Pla d'Urgell. Dietaris, correspondència i documents (1650-1950) i ara era analitzada i ampliada en aquest article.
Esteve Mestre i Ton Solé encetant la conferència sobre Antoni Puig Minguell. Foto: Mascançà.


El Poal va rebre molt bé el segon número amb una sala que rondava la trentena de persones, acompanyats de l'alcalde Rafel Panadés i la regidora de cultura Anna Panadés. En acabar la conferència es va obrir un torn de preguntes molt participatiu pel record i la importància que tingué el personatge i que encara perdura en la memòria dels poalencs.

PRESÈNCIA DE MASCANÇÀ AL RECERCAT DE TARRAGONA

El cap de setmana del 12 i 13 de maig es va celebrar a Tarragona la VIIIa Jornada Recercat organitzada per l'Institut Ramon Muntaner. La jornada constava de diverses activitats, una d'aquestes és la la fira dels centres d'estudis dels Països Catalans, en aquesta fira hi tenia presència Mascançà mitjançant la seua publicació. És el tercer any que Mascançà participa al Recercat.


dimarts, 8 de maig del 2012

IVARS D'URGELL, LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA REVISTA MASCANÇÀ

El dilluns 7 de maig de 2012, al Fòrum Maria Mercè Marçal d'Ivars d'Urgell, es presentava el segon número de la revista Mascançà.
Guiu, Mestre i Soldevila. Foto: Mascançà.

Presentava l'alcalde d'Ivars, Ramon M. Guiu, que aquest cop parlava també en qualitat d'autor d'un article del segon número de la revista sobre un conflicte entre farmacèutics de les comarques de Ponent (i del Pla d'Urgell). 

El públic d'Ivars atent a les explicacions d'Esteve Mestre. Foto: Mascançà.
Jordi Soldevila va explicar el contingut del segon número de la revista. I finalment, Esteve Mestre va conferenciar sobre "La Guerra de Successió al Pla d'Urgell". Mestre, amb l'estil amb què ens té acostumats, proper al públic i teixint analogies i complicitats, va desenrotllar els esdeveniments de la Guerra de Successió al Pla d'Urgell amb referències als esdeveniments generals. Esteve Mestre es va consolidant en l'estudi de la Guerra de Successió, estudi que va ampliant amb noves aportacions.





dissabte, 5 de maig del 2012

ES PRESENTA MASCANÇÀ A SIDAMON

Al local social de Sidamon es va presentar el divendres 4 de maig de 2012 el segon número de la revista Mascançà. La regidora de Sidamon Maria Dolors Tella va ser l'encarregada de donar-nos la benvinguda. La presentació del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà va anar a càrrec de Sebastià Garralón, que va donar pas a la conferència de Josep M. Cabau sobre els segells dels pobles del Pla d'Urgell.
Sebastià Garralón i Josep M. Cabau a la presentació a l'ajuntament de Sidamon. Foto: Ajuntament de Sidamon.

En Josep Maria Cabau, arxiver municipal de Mollerussa, va explicar el perquè els ajuntaments a mitjans del segle XIX se'ls va obligar a tenir un segell que els diferenciés dels altres, i tots els canvis que han tingut aquests segells fins ara. La xerrada va acabar amb un animat col·loqui sobre l'origen de l'escut de Sidamon i dels altres pobles de la comarca.