dilluns, 25 de gener del 2016

LA TÀPIA, D'ELEMENT PATRIMONIAL A MATERIAL CONSTRUCTIU DE FUTUR



Una de les comunicacions que més va agradar als assistents va ser la presentada per l'arquitecta Maite Sainz de la Maza. Juntament amb Macari de Torres oferien els resultats d'un estudi sobre patologies de la tàpia i les solucions que tenen.

La construcció amb terra té una extensió important arreu de la Península Ibèrica. De Torres i Sainz de la Maza han estudiat la possibilitat d’utilitzar aquest material en l’actualitat. El seu estudi conclou que cal tenir en compte la granulometria. 


Construcció en tàpia. Foto: Fet de Terra.
D'altra banda, un dels reptes de la construcció en terra és superar les regulacions legislatives. Tanmateix, Sainz de la Maza veu possible construir en terra sota els criteris legals actuals. En canvi el repte és superar les patologies dels edificis construïts amb terra. D'entrada proposen evitar la reparació en ciment que afavoreix la humitat de la part no rehabilitada amb aquest material. En segon lloc, les humitats són una altra de les patologies habituals, però també proposen solucions com les millores del drenatge o la millora dels fonaments. A continuació citen les esquerdes, superada la rehabilitació en ciment, proposen fer-ho amb injeccions o arrebossats de terra, en casos extrems també malles o grapes de fusta. I finalment, assenyalen plantes i animals com a patologies a combatre.

L'arquitecta Maite Sainz de la Maza, acompanyada de Bernat Huguet, moderador de la taula. Foto: Mascançà.
La comunicació de Sainz de la Maza proposa solucions a un dels sistemes constructius més estesos durant segles al Pla d'Urgell i que, a dia d'avui, es troba amenaçat. La tàpia és un dels patrimonis populars més interessant que tenim a la comarca, amb la contribució de Sainz de la Maza i De Torres Mascançà es fa ressò per segon cop a unes Jornades d'aquest element patrimonial. El primer va ser a les Jornades de Miralcamp per part d'Adriana Salvat i publicat al número 3 de Mascançà. Esperem seguir comptant amb contribucions com aquestes ben aviat.
 

dimecres, 20 de gener del 2016

LA DELACIÓ FRANQUISTA A MOLLERUSSA



L'historiador Daniel Altisent presentava documentació inèdita sobre la repressió franquista trobada al fons particular de Ramon Carné Albareda, fill de l'antic alcalde i banquer mollerussenc, Blai Carné. Ramon Carné va patir en pròpia carn la repressió a la rereguarda republicana, home proper a la Lliga Regionalista, va veure com el final de la Guerra Civil li permetia recuperar les propietats i venjar-se dels sofriments patits durant el període revolucionari. Carné va afiliar-se a Falange i va ser un dels delators de la població. Ara, gràcies a la documentació del seu fons particular ha possibilitat l'estudi del fenomen per part de Daniel Altisent. L'historiador mollerussenc va fer una exposició molt acurada i documentada a les Jornades de Torregrossa. L'estudi veurà la llum a la tardor d'aquest 2016 quan apareixerà en un article al número 7 de Mascançà

A més, Altisent va anunciar que la documentació descoberta serà entregada pròximament a l'Arxiu Municipal de Mollerussa i Comarcal del Pla d'Urgell perquè pugui continuar sent estudiada. L'anunci va ser aplaudit per Daniel Vilarrúbias que l'acompanyava com a moderador de la taula, actual director de l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell.

Daniel Altisent, en primer terme, acompanyat de Daniel Vilarrúbias, moderador de la taula. Foto: Mascançà.


dilluns, 11 de gener del 2016

EL CAMP DE PRESONERS DE MOLLERUSSA (1939)



Aram Montfort, professor de la Universitat de Barcelona, donava a conèixer les primeres dades sobre l'existència d'un camp de presoners franquista a Mollerussa. La seva comunicació a les Jornades d'Estudis 2015 va posar al mapa concentracionari franquista la capital del Pla d'Urgell durant uns mesos. 

Vegeu el mapa dels camps franquistes elaborat per la Dirección de Prisioneros de Guerra. Archivo General Militar de Ávila.
El camp va començar a funcionar el 9 de febrer de 1939 i encara en tenim dades fins a l'agost del mateix any. La documentació parlava d'uns 2.000 presoners, principalment provinents del front català que es tancava el mateix febrer i exiliats que tornaven de França els primers mesos després de la fi de la Guerra Civil. Aquesta comunicació serà publicada al número 7 de la revista Mascançà que es presentarà la tardor vinent, segurament suscitarà força interès.