dimarts, 27 de gener del 2015

FRANCESC FOGUET PUBLICA L'EPISTOLARI ENTRE TARRADELLAS I TASIS

El company Francesc Foguet ha publicat l'epistolari entre el president de la Generalitat Josep Tarradellas i el polifacètic Rafel Tasis. L'epistolari consta de diverses cartes escrites entre 1944 i 1966 (any de la mort de Tasis). L'interès d'aquests intercanvis rau en l'exposició de les diferències estratègiques entre els dos sectors de l'antifranquisme, l'exiliat i el que residia a l'interior de l'Estat Espanyol durant la dictadura. Les cartes són fruit de la recerca a l'Arxiu Tarradellas de Poblet. El llibre es titula Estrictament confidencial i ha estat publicat a Viena Edicions.

Francesc Foguet. Foto: F. Foguet.

dilluns, 26 de gener del 2015

CONFERÈNCIA D'ESTHER SOLÉ SOBRE EL PINTOR VÍCTOR PÉREZ PALLARÉS

L'historiadora de l'art Esther Solé conferenciarà al Museu de Lleida sobre la pintura mural de Víctor Pérez Pallarés. La conferència es centra en l'estudi fet a partir dels seus esbossos i que complementarà amb un estudi del pintor i la seva obra, així com dels detalls de la donació dels esbossos al Museu. 
D'esquerra a dreta. Alberto Velasco, conservador del Museu de Lleida, Víctor Pérez Pallarés i Esther Solé. Foto: A. Velasco.

La donació de la col·lecció s'ha acabat convertint en una exposició comissariada per la mateixa Solé, i que es podrà veure al Museu de Lleida. D'aquesta manera, la conferència es converteix en una activitat paral·lela a l'exposició.






dimecres, 21 de gener del 2015

LA REVISTA MASCANÇÀ ENTRA A LA LLISTA DE REVISTES CIENTÍFIQUES MÉS IMPORTANTS DE CATALUNYA

Aquest mes de gener estem d'enhorabona. La revista Mascançà ha entrat a les llistes de revistes de CARHUS Plus 2014. És un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats que es publiquen a nivell local, nacional i internacional. Aquest projecte, desenvolupat per l’AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris de Recerca) a proposta de la Direcció General de Recerca, té la finalitat de contribuir a l’avaluació de la recerca que es duu a terme en el sistema científic català amb la màxima objectivitat.

Aquest índex llista les revistes més importants de Catalunya per la seva qualitat (vegeu les noves entrades i rànquings). La seva entrada ha estat per la part més baixa, nivell D. N'hi ha 4, el màxim és l'A (vegeu la notícia).

Fa uns números la revista ja havia entrat a formar part dels índex MIAR, promogut des de la Universitat de Barcelona. En aquest índex la revista Mascançà està valorada amb 3.199 (vegeu la fitxa corresponent), una xifra que ha anat augmentant des del primer cop que va entrar en aquest índex. A més a més, també està indexada a Dialnet, promogut per la Universidad de la Rioja.

Per als socis i sòcies de l'entitat és una fita que mai ens haguéssim pensat a arribar, hem d'agrair als i les nostres col·laboradores que han publicat a la revista l'ajut sense la qual mai ens n'haguéssim sortit.


http://www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/a_info.jsp?contingut=carhus_2014


dilluns, 19 de gener del 2015

LA POESIA PER A INFANTS DE MARIA MERCÈ MARÇAL



El filòleg i soci de Mascançà Moisés Selfa va presentar a les 5es Jornades d'Estudis una comunicació sobre l’obra poètica de Maria Mercé Marçal (1952-1998), nascuda i morta a Barcelona però íntimament lligada a Ivars d’Urgell. Selfa apuntava que l'obra de Marçal gira entorn d’un tema gairebé monotemàtic: la defensa de la dona des de les diverses actituds vitals que aquesta pot adoptar. Així queda manifest en extensos poemaris com, per exemple, Desglaç (1984-1986). Ara bé, la seva poesia està plena de records de la seva infantesa a Ivars d’Urgell (vegeu el poemari Bruixa de dol, 1977-1979) i els que dedicà a la seva filla Heura des del primer moment de la seva concepció. Així queda manifest en el poemari La germana, l’estrangera (1981-1984) on dedica molts dels seus poemes a la seva filla que és un infant que està coneixent el cicle de la vida.
 
Moisés Selfa, exposant, el primer per la dreta. Foto: Josep M. Cabau.
Moisés Selfa  considerava que si bé aquesta poesia no podia ser tractada en el seu origen com a poesia infantil per la profunditat dels temes, pensava que sí que es pot parlar de versos escrits per a nens (en concret per a una nena: la seva filla) i que poden ser perfectament compresos per aquests.

El filòleg va presentar una comunicació sobre Marçal amb l’objectiu d'aprofundir en els dos poemaris esmentats amb la finalitat de comentar aquells versos que podien formar part del recull de versos escrits per a nens i que podien ser treballats didàcticament amb aquests.

dilluns, 12 de gener del 2015

UN GUIÓ CINEMATOGRÀFIC ESCRIT A MOLLERUSSA PER UN MOLLERUSSENC



El filòsof Eduard Batlle ha rescatat una obra de l'any 1957 dels escriptors Jaume Vila i Miquel Lladó. Els dos autors escrigueren, a Mollerussa, un guió cinematogràfic que mai es va arribar a convertir en pel·lícula. Batlle explicava les circumstàncies entorn la creació d'aquest guió, en feia una sinopsi i plantejava alguns interrogants al respecte. El títol de la pel·lícula era "La muerte está fuera".
Eduard Batlle, a la dreta de la imatge. Foto: Josep M. Cabau.

dilluns, 5 de gener del 2015

L'EMPREMPTA OCCITANA ALS COGNOMS DEL PLA D'URGELL



L'historiador Xavi Gutiérrez va exposar una comunicació sobre l’empremta d’Occitània a l’onomàstica del Mascançà. Els assistents a les 5es Jornades d'Estudis van quedar força encuriosits. Gutiérrez va llistar diversos cognoms registrats en diferents documents (la guia telefònica, per exemple) dels pobles del Pla d’Urgell del primer terç del s. XXI. A partir d'aquí donava compte de la diversitat de procedències geogràfiques dels seus habitants. Tot i això, assenyalava que entre els que ens semblaven ben catalans n’hi ha que no ho són tant i a conseqüència de la similitud lingüística... Sense fer-ne un recull exhaustiu, Gutiérrez es va proposar resseguir l’origen occità evident de cognoms avui perfectament catalanitzats, com Pàmies, Tolosa, Tolsà (i derivats), i potser menys evident d’altres, com Marimon, Guasch, Toldrà (o Tolrà)... per fer palès que aquestes terres han estat històricament lloc d’acollida, fins i tot abans de la globalització.

Xavi Gutiérrez, primer per la dreta,exposant la seva llista de cognoms occitans. Foto: Josep M. Cabau.