dilluns, 16 de novembre del 2009

RECERQUES DE FUTUR: MÈTODE, RIGOR I PASSIÓ

El 14 de novembre d’enguany ha tingut lloc, al poble de Golmés, la primera jornada d’estudis sobre la comarca organitzada pel Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà (http://mascansa.blogspot.com/). És un pas molt important, transcendental, per donar a conèixer públicament –després de la seva presentació en societat la proppassada primavera– l’activitat d’aquest centre que, en molts pocs anys, pot convertir-se –tant de bo que sigui així!– en una referència obligada en la dinamització cultural del terrer.

El bon resultat global de la jornada és una prova –feliçment superada– de la seva capacitat de mobilitzar efectius molt diversos, d’agresolar voluntats, esforços i energies disperses, i de fer realitat un somni antic –i tan bell– llargament anhelat, tal com evidencien, per exemple, papers vells de revistes com ara “Barret Picat” de Linyola. En quin sentit, podem dir que la jornada ha estat un èxit modest i aclaparador? Almenys, si hem de ser breus, en tres aspectes.

1. Un èxit per la qualitat, en conjunt, de les intervencions dels ponents que situen la investigació que es fa al Pla d’Urgell en els estàndards generals de la recerca local i que catapulten, per mèrits propis, el Centre de Recerques Mascançà en els primers llocs del rànquing dels grups similars que ja fa anys que treballen al país. Des de l’arqueologia fins a la cinematografia, passant per la biologia, la literatura, l’etimologia, l’arxivística, la història o la geografia, al llarg de tot un matí vam poder adonar-nos que tot just estem a les beceroles, que encara hi ha molta feina per fer, però que comencem a fer-la amb mètode, rigor i passió.
2. Un èxit, també, de convocatòria, perquè, malgrat ser la primera vegada i tenir unes possibilitats de difusió limitades, la trobada va aconseguir aplegar al voltant d’una cinquantena d’ànimes, molt encuriosides i atentes a les explicacions dels ponents. A partir d’ara, fóra bo que totes aquelles persones que facin recerca sobre temes vinculats a la comarca tinguin en compte el Centre, i que aquelles institucions que no hi han col•laborat s’afanyin, si no volen fer el ridícul més estrepitós, a donar-hi suport, perquè es tracta d’una iniciativa que –nascuda de la base social– ha pervingut a demostrar que pot fer molt bé la feina que ha assumit com a eix del seu interès.

3. Un èxit, val a dir-ho, d’organització, ja que es van respectar els horaris i els formats de presentació, i es van preveure els mínims detalls, tal com cal en una trobada de caire científic i, alhora, divulgatiu. No hi va haver marge per a la improvisació o l’amateurisme. En aquest darrer punt, és d’obligada menció el suport de l’Ajuntament de Golmés, amb el seu alcalde Josep Maria Palau a primera línia, que va acollir generosament la jornada i que va tenir una cura exquisida en l’acollença dels participants i en la part logística. L’exemple del consistori de Golmés suposa, avui en dia i en el context del Pla, un autèntic baló d’oxigen per a la confiança en l’acció política.

La suma d’aquests tres èxits de la jornada fundacional no obnubilarà els homes i les dones que obstinadament porten endavant el Centre de Recerques, perquè saben molt bé que aquest primer pas és només un punt de partida i que –tal com va suggerir-los l’escriptor Josep Borrell en la brillant conferència de cloenda– cal posar uns fonaments sòlids per afermar la iniciativa i, al mateix temps, cal mantenir una mirada oberta i ambiciosa per atènyer uns objectius que no es preveuen fàcils.

La primera jornada ha servit per percebre, amb evidències i raons científiques, els dèficits notables que té la comarca i, per tant, per constatar, de manera diàfana, les necessitats d’intervenció política en gairebé tots els àmbits apuntats. La recerca no és mera arqueologia, sinó tot al contrari: esdevé una orientació per a l’acció, una proposta de futur, una exigència cívica per a la intervenció. Fer-la amb mètode, rigor i passió, com s’ha fet, és el millor servei que els investigadors poden oferir a la seva societat.

Si cada dos anys el Centre de Recerques Mascançà pot organitzar una jornada com la d’aquest dissabte passat, en què es proposin vies d’actuació; si cada any és capaç de publicar un anuari amb els resultats de les noves recerques fetes; si cada de tant en tant fa sentir la seva veu o la seva presència en els pobles del pla; si progressivament, però de manera sòlida, pot ampliar l’àmbit d’influència i multiplicar les activitats de recerca i divulgació, podrem dir que la comarca haurà fet un pas de gegant per conèixer i dilucidar el passat i el present, però sobretot per projectar un futur molt més lluminós, clarivident i lliure.

dijous, 3 de setembre del 2009

ES PRESENTA A LINYOLA "LA MEMÒRIA DEL PLA", UN PROJECTE CONTRA L'OBLIT


El Centre de Recerques del Pla d’Urgell ‘Mascançà’ s’embarca en una nova aventura. Aquest cop, pretenem recuperar la memòria històrica de la nostra comarca a través d’entrevistes a la gent gran del nostre entorn. Volem saber com era la vida dels nostres padrins i padrins durant la primera meitat del segle XX.

El projecte
Hem anomenat el projecte ‘La memòria del Pla. 1931-1955’ i començarem a treballara Linyola aquest mes de juliol amb una durada il•limitada. A través d’entrevistes individuals que es gravaran en vídeo volem descobrir els records, les anècdotes i les trajectòries d’una generació de la qual sabem molt poc a la nostra comarca. És per això que qualifiquem el projecte de necessari, perquè la bibliografia del Pla d’Urgell en aquest sentit és minsa i no volem que la veu de tota aquesta generació es quedi a l’oblit. Sabem que aquesta memòria és cada vegada més fràgil pel pas del temps i creiem que no hem de demorar més la recollida d’aquesta memòria oral que es perd cada dia una mica més. Perquè com va dir el savi valencià, Joan Pellicer, “Cada vegada que una dona major, un vell llaurador o un pastor es mor, és com si una petita biblioteca esclatara en flames”. Per això, properament crearem una web on hi penjarem algunes parts de les entrevistes i material gràfic i documental amb la intenció de fer-lo públic.

Les entrevistes seran transcrites i seran entregades al Memorial Democràtic, la institució de la Generalitat de Catalunya encarregada de recuperar la memòria històrica del nostre país. El seu objectiu és clar: construir un Banc de la Memòria Històrica a través d’arxius audiovisuals obert a la consulta de tothom. Volem, doncs, aportar les experiències de la nostra gent a aquest arxiu nacional.

Els entrevistats
Volem fer una radiografia de la vida del Pla. És per això que busquem gent anònima que pugui explicar com es treballava la terra, els esforços d’una economia de supervivència, saber què és una guerra o una sequera, veure què s’aprenia a les escoles o com es divertia la nostra comunitat. No ens volem quedar amb aquelles anècdotes de gent important, de gent que surt als llibres o de grans cognoms, perquè creiem que una comarca és molt més que quatre noms. Busquem les experiències de totes aquelles professions que donaven vida a la nostra comarca durant la primera meitat del segle XX.

Volem fer front a l’oblit.
Volem reconstruir la història del Pla d’Urgell i per això necessitem la teva veu.
Perquè cada vivència és important, perquè cada anècdota és una peça clau per a la història.

Col•labora amb el projecte, ajuda’ns a fer-lo possible, contacta’ns:
Envia un email a: mascansa@gmail.com

Llegiu la notícia a:

Vilaweb Mollerussa

dimarts, 1 de setembre del 2009

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DEL PLA

El proper 2 de setembre a les 21.00 a la sala Pau Casals de Linyola tindrà lloc la presentació del projecte de recuperació de la memòria històrica, que impulsa el Centre de Recerques i que compta amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, "La Memòria del Pla 1931-1955".

dilluns, 31 d’agost del 2009

RUTES HISTÒRIQUES GUIADES PEL PALAU D'ANGLESOLA

Els membres del Mascançà Joan Yeguas i Sebastià Garralón van realitzar una visita guiada per la història del Palau d'Anglesola a través de la seua arquitectura. La visita que setmanes endarrere ja s'havia realitzat a Linyola amb Esteve Mestre i el mateix Yeguas, consolida una forma de conèixer la història del Pla d'Urgell a través dels seus vestigis més importants, els edificis històrics. Us enllacem la notícia de Vilaweb:

Palau d'Anglesola

dissabte, 20 de juny del 2009

EL BANDOLERISME A LA PLANA D'URGELL

El passat 16 de juny a Linyola els membres del Centre de Recerques, Esteve Mestre i Sebastià Garralón van participar conjuntament amb Miquel Torres, membre del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, amb una taula rodona sobre el bandolerisme a la Plana d'Urgell. Us adjuntem la notícia:

Linyola

dijous, 14 de maig del 2009

S'OBRE LA PREINSCRIPCIÓ PER LES PRIMERES JORNADES D'ESTUDIS SOBRE EL PLA D'URGELL

La presentació del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, el passat dissabte 9 de maig, obria el període de preinscripció per a les Primeres Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell que es celebraran a Golmés el dissabte 14 de novembre de 2009. L'assistència és lliure a tota la ciutadania interessada en la recerca sobre la comarca.

La participació és oberta a tota persona que realitzi recerca sobre qualsevol aspecte relacionat amb el Pla d'Urgell i que vulgui presentar una ponència, comunicació o pòster (llegiu les bases). Les jornades són una miscel·lània i permetran la presentació de treballs de qualsevol temàtica relacionada amb la comarca o encontorns. La intenció de l'organització és publicar les actes de la Jornada i repetir-ho pròximament.


Animeu-vos a participar!


Preinscripció: del 9 de maig al 25 de juny
Temàtica: miscel·lània


http://www.box.net/shared/b5d2ijamb3

http://www.box.net/shared/o6qjosxmxj

dimecres, 13 de maig del 2009

LA PRESENTACIÓ DE LA FAÇANA DE "MASCANÇÀ"

Aquest passat 9 de maig, tingué lloc la presentació en societat del Centre de Recerques del Pla d'Urgell "Mascançà", en un acte que va sortir reeixit, tant per la qualitat i la importància de les paraules que escoltàrem, com per l'assistència d'un nombrós públic que donà la benvinguda al "Mascançà".

Si Jordi Soldevila, president del CRPUM, explicà qui érem, d'on veníem i cap a on volíem anar, si les institucions ens donaven ajuda - diners - i molta estima, els representants de la ciutadania, no es quedaren enrere i ens van prometre ajudar-nos i si l'alcaldessa de Mollerussa, Teresa Ginestà, afirmà que ens facilitaria els medis -un local per reunir-nos, havia demanat el Jordi- perquè el Centre tirés endavant, el President del Consell Comarcal, Joan Reñé, ens digué que la institució la tindríem al nostre costat per recolzar-nos en els projectes que estàvem disposats a endegar i va parlar de l'autoestima dels habitants del Pla d'Urgell, que durant els anys 80, treballàrem colze a colze per la creació d'aquesta comarca. El vice-president de la Diputació, Gabriel Pena, afirmà que també podíem comptar amb les subvencions i ajudes, tant de la Diputació com de l'IEI, però va fer uan observació interessant, esperava que en les properes reunions del CRPUM, hi assistissin moltes cares noves...

Durant la conferència del director de l'IEI, Joan Busqueta, explicant-nos la història dels Centres de Recerca, també va redundar en què un dels objectius dels Centres, -jo en diria en tot el concepte ample del terme "missions"- seria fer conèixer la nostra cultura, o donar-nos a conèixer, entre els nouvinguts.

L'acte va tenir la cirereta, que li donava un segell de qualitat i patent al grup, amb l'exposició "De la Guerra (1936-1939)", i amb les explicacions de Pol Galitó. Era la demostració fefaent de què som un grup sòlid i l'exposició, només, era (és) l'inici del que podem fer i aportar a la nostra comarca...

Ara caldrà arribar a les Jornades del 14 de novembre - per aconseguir cobrir aigües i plantar la bandera a la teulada. Quan publiquem les Jornades, -per cert, voto, perquè el nom de la revista sigui Mascançà- haurem acabat l'edifici. Aleshores faltarà el més important: els mobles i distribució o el com volem viure a casa nostra i on volem arribar...

Si l'entitat aguanta... passats uns anys - cinc?- seria el moment de fer un primer balanç, saber si hem implicat més gent al projecte, si haurem aconseguit publicar més volums i analitzar com haurem fet arribar (la) "cultura" als habitants de la Plana, o dit d'una altra manera, si algú, apart de nosaltres, s'haurà llegit i entès els nostres treballs...i si hi haurà (molta)gent que sabrà què i qui som...

Com deia Martí i Pol: "... que tot està per fer i tot és possible"

Esteve Mestre

dijous, 23 d’abril del 2009

EXPOSICIÓ SOBRE LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

DEL 9 AL 17 DE MAIG
INAUGURACIÓ:
9 DE MAIG DE 2009
11 DEL MATÍ
ESPAI CULTURAL DELS CANALS D'URGELL
VISITA GUIADA A CÀRREC DE POL GALITÓ
(únic dia)



ORGANITZA:

Associació d'Estudiosos del Front del Segre

Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà

PRESENTACIÓ DEL CENTRE DE RECERQUES DEL PLA D'URGELL MASCANÇÀ

DISSABTE 9 DE MAIG DE 2009
11 DEL MATÍ
ESPAI CULTURAL DELS CANALS D'URGELL
MOLLERUSSA

Amb la presència de:

Gabriel Pena - vicepresident de la Diputació de Lleida
Joan Reñé - president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell
Eduard Comalada - regidor de cultura de l'Ajuntament de Mollerussa


Conferència de presentació:
Joan Busqueta
director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs


dimecres, 1 d’abril del 2009

CENTRE DE RECERQUES DEL PLA D'URGELL "MASCANÇÀ"

D'ON SORGEIX LA IDEA?

A principis de 2008 un petit grup de gent vinculat a la revista Barret Picat, de Linyola, llençava la idea d'aglutinar sota un mateix paraigua associatiu diferents estudiosos/es i investigadors/es que tinguessin com a referent la recerca sobre el Pla d'Urgell.

Diverses persones es van interessar per la proposta fins que el mes d'abril es va produir la primera reunió. La trobada va servir per a facilitar un intercanvi d'impressions i per comprovar l'interès que generava la idea. A partir de la segona reunió es van assentar les bases per a crear un centre d'estudis comarcals, impulsat i sostingut per persones vinculades als diferents camps científics relacionats amb la comarca.

QUI SOM?

Les reunions es van anar esdevenint fins aconseguir reunir una base que supera la trentena de persones i que esperem ampliar. El grup és força heterogeni: hi trobem des d'estudiosos locals, llicenciats, professors d'institut i universitat, i doctors fins a persones vinculades a activitats no estrictament científiques o de recerca (bibliotecaris, arxivers, museistes, mestres, educadors), però compromeses amb la difusió comarcal.

El grup d'estudis està format per una pluralitat de persones que abasta camps científics tan diversos com la filologia, la geografia, l'art, la història, l'arqueologia, la biologia, la botànica, l'ornitologia, l'arxivística i biblioteconomia, el dret, l'antropologia o l'educació.

La intenció del grup és ampliar especialitats i especialistes; tots/es hi seran benvinguts/des. Ara mateix participen en el grup persones de tretze de les divuit poblacions (i pedanies) de la comarca, però tenim esperances que hi acabin participant persones de tots els pobles.

Finalment, vam decidir el nom: Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà. Els referents comarcals i de recerca són la base del grup, però s'hi afegeix l'arrel històrica, el Mascançà, antic nom de la comarca, per bé que més extensa que la darrera reorganització administrativa de 1988.



OBJECTIUS DEL GRUP


Els objectius del grup estan plenament relacionats amb l'activitat de recerca i divulgació científica dels seus membres. Així, doncs, comptem els següents objectius:

  1. Promoure la recerca i investigació sobre els diferents aspectes científics de la comarca del Pla d'Urgell.
  2. Oferir suport entre els membres del grup a través de l'intercanvi d'informació.
  3. Coordinar treballs conjunts entre investigadors.
  4. Facilitar suport legal de l'entitat per impulsar estudis nous.
  5. Publicar o promoure la publicació d'investigacions.
  6. Servir com a plataforma de relació entre investigadors de la comarca i/o forans que comparteixin objectius i temes d'estudi i recerca.
  7. Difondre els resultats de la recerca realitzada, ja sigui a través de publicacions, conferències i exposicions o a través de la xarxa d'internet.
  8. Oferir recursos humans o materials a altres entitats interessades per la ciència.
  9. Reivindicar els valors culturals i naturals de la nostra comarca estudiant-los, donant-los a conèixer i impulsant-ne la seua protecció.
  10. Animar i donar suport a les noves generacions que han decidit investigar sobre el Pla d'Urgell.
  11. Fixar el centre d'estudis com un espai que ajudi a donar coherència a un marc geogràfic base com és la comarca.
  12. El grup és una eina i no una finalitat. L'objectiu és que sigui útil a tots els seus membres per als seus propòsits científics i de recerca. Per tant, cadascun dels seus membres l'ha d'utilitzar per a aquestes finalitats i adaptar-lo a les seues necessitats.

PRINCIPIS DEL GRUP


A més dels objectius científics, el grup assenta les seues bases sobre els següents principis:

  1. El grup està desvinculat de partits i d'ideologia política. Alhora es respecta la pluralitat ideològica dels seus membres i la seua llibertat.
  2. El centre d'estudis no té lligams amb cap institució.
  3. Els membres del grup entenen la comarca com el punt d'encontre entre els diferents pobles i sobre la qual bastir el projecte. També s'ha d'entendre la comarca com el punt de partida entre aquesta i la resta dels Països Catalans i el món.
  4. La democràcia i l'assemblearisme són la base del grup, a partir de la igualtat entre els seus membres.
  5. Els càrrecs tenen una funció tècnica i de representativitat, no jeràrquica.
  6. Entenem la catalanitat com la identitat pròpia del grup, per la qual cosa es desprèn que la llengua de relació serà sempre el català i que es premiarà la relació amb la resta del país de parla catalana (especialment amb la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana -CCEPC-, l'Institut Ramon Muntaner -IRM-, etc.). Tanmateix, podem establir relacions amb entitats de la resta del món tenint en compte sempre aquesta premissa.
  7. Es respectarà sempre la llibertat dels seus membres, tant en les investigacions i estudis, com en les diferents temàtiques.

QUI POT FORMAR PART DEL CENTRE DE RECERQUES?
Tota persona interessada per la ciència i la investigació o la seua difusió. No és necessari que tingui vinculació amb el món científic o hagi realitzat treballs de recerca i investigació.

ENTITATS O INSTITUCIONS

Des del grup contemplem la possibilitat que entitats i/o institucions (biblioteques, regidories, etc.) es puguin associar al grup per tal de donar suport a la recerca, rebre la revista Mascançà o beneficiar-se de la bossa de ponents i investigadors/es amb la intenció d'organitzar conferències, cicles, xerrades, col·loquis, exposicions, estudis, etc.

ON TROBAR-NOS?


Actualment, el Centre de Recerques té seu física a l'edifici de l'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell. L'adreça és la següent:

Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà
c/ Tossal Blanc, s/n (Urbanització Torre Pintó - entre la carretera de Miralcamp i Torregrossa-)
25230 Mollerussa (Pla d'Urgell)
mascansa.crpu@gmail.com

ANIMEU-VOS A FORMAR PART DEL GRUP

El grup és obert a tothom. Esperem, per tant, que us animeu a engrandir el grup i a participar d'aquesta iniciativa ciutadana i científica que neix des de la base i la societat civil. Contacteu amb nosaltres i afegiu el vostre granet de sorra a aquest projecte. Utilitzeu, en definitiva, el grup per impulsar i difondre la recerca científica a la nostra comarca.