Aquest passat 9 de maig, tingué lloc la presentació en societat del Centre de Recerques del Pla d'Urgell "Mascançà", en un acte que va sortir reeixit, tant per la qualitat i la importància de les paraules que escoltàrem, com per l'assistència d'un nombrós públic que donà la benvinguda al "Mascançà".
Si Jordi Soldevila, president del CRPUM, explicà qui érem, d'on veníem i cap a on volíem anar, si les institucions ens donaven ajuda - diners - i molta estima, els representants de la ciutadania, no es quedaren enrere i ens van prometre ajudar-nos i si l'alcaldessa de Mollerussa, Teresa Ginestà, afirmà que ens facilitaria els medis -un local per reunir-nos, havia demanat el Jordi- perquè el Centre tirés endavant, el President del Consell Comarcal, Joan Reñé, ens digué que la institució la tindríem al nostre costat per recolzar-nos en els projectes que estàvem disposats a endegar i va parlar de l'autoestima dels habitants del Pla d'Urgell, que durant els anys 80, treballàrem colze a colze per la creació d'aquesta comarca. El vice-president de la Diputació, Gabriel Pena, afirmà que també podíem comptar amb les subvencions i ajudes, tant de la Diputació com de l'IEI, però va fer uan observació interessant, esperava que en les properes reunions del CRPUM, hi assistissin moltes cares noves...
Durant la conferència del director de l'IEI, Joan Busqueta, explicant-nos la història dels Centres de Recerca, també va redundar en què un dels objectius dels Centres, -jo en diria en tot el concepte ample del terme "missions"- seria fer conèixer la nostra cultura, o donar-nos a conèixer, entre els nouvinguts.
L'acte va tenir la cirereta, que li donava un segell de qualitat i patent al grup, amb l'exposició "De la Guerra (1936-1939)", i amb les explicacions de Pol Galitó. Era la demostració fefaent de què som un grup sòlid i l'exposició, només, era (és) l'inici del que podem fer i aportar a la nostra comarca...
Ara caldrà arribar a les Jornades del 14 de novembre - per aconseguir cobrir aigües i plantar la bandera a la teulada. Quan publiquem les Jornades, -per cert, voto, perquè el nom de la revista sigui Mascançà- haurem acabat l'edifici. Aleshores faltarà el més important: els mobles i distribució o el com volem viure a casa nostra i on volem arribar...
Si l'entitat aguanta... passats uns anys - cinc?- seria el moment de fer un primer balanç, saber si hem implicat més gent al projecte, si haurem aconseguit publicar més volums i analitzar com haurem fet arribar (la) "cultura" als habitants de la Plana, o dit d'una altra manera, si algú, apart de nosaltres, s'haurà llegit i entès els nostres treballs...i si hi haurà (molta)gent que sabrà què i qui som...
Com deia Martí i Pol: "... que tot està per fer i tot és possible"
Esteve Mestre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada