dilluns, 28 de desembre del 2015

L'ESCORXADOR DE LINYOLA ENTRE EL MODERNISME I EL NOUCENTISME


Escorxador municipal de Linyola 1928-31. Foto: Panoramio.


Pol Galitó contextualitzava a Torregrossa, en el marc de les VI Jornades d'Estudis, la construcció de l’Escorxador de Linyola dins el moviment higienista que intenta regularitzar i millorar les infraestructures públiques a principis del segle XX. L’alcalde Manuel Abellana, en plena dictadura de Primo de Rivera va promoure la construcció de l’Escorxador. La construcció s’acabà a l’abril de 1931. El que no ha acabat és el debat sobre l'estil arquitectònic en el que s'emmarca l'edifici.

Pol Galitó exposant. Foto: Mascançà.


dijous, 24 de desembre del 2015

ESTHER SOLÉ ES DOCTORA

El passat divendres 18 de desembre es va doctorar la nostra companya historiadora de l'art Esther Solé. El títol de la seva tesi és L'art i la vida artística a les terres de Lleida, 1875-1936 Lectura sistèmica d'una perifèria. La tesi ha estat dirigida pel doctor i professor d'art a la Universitat de Lleida Frederic Vilà. Formaven part del tribunal les doctores Mireia Freixa, Teresa Camps i Maria José Vilalta.

La tesi.

 La tesi aporta novetats en el camp de la història de l'art de les comarques de Ponent, però és especialment interessant el marc teòric i la lectura dels polisistemes que fa Solé, traslladant el concepte de Pierre Bourdieu.

Al fons a la dreta Esther Solé defensant la tesi, envoltada de nombrós públic, i al fons a l'esquerra, el tribunal.

El tribunal va valorar la tesi amb la nota màxima, excel·lent, fent especial incís l'escrupolosa curositat de la recerca i la seva redacció. Així doncs, Esther Solé es convertia en nova doctora en història de l'art per la Universitat de Lleida i sumava un doctorat més a la llista de doctors de Mascançà. Des del Centre volem felicitar la fita aconseguida per la nostra companya i li desitgem molts encerts a partir d'ara i esperem poder-la tenir al nostre costat i al servei del Pla d'Urgell, molts anys més.

Esther Solé, al costat del seu director de tesi, i envoltada per les membres del tribunal. Foto: Universitat de Lleida.



MASCANÇÀ DESITJA UNES BONES FESTES I ANY NOU

Arribem a la fi del 2015 per entrar al nostre vuitè any de vida com a entitat. Aquest any que deixem hem iniciat nous camins amb les xerrades de primavera, hem publicat el número 6 de la revista Mascançà i hem celebrat les sisenes Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell, dues fites importants. Hem visitat pobles on encara no havíem estat, com Torregrossa, on hem descobert el seu patrimoni mitjançant les Jornades Europees del Patrimoni. I hi hem vist les dificultats encara de parlar sobre temes com la Guerra Civil. Han participat a les activitats de Mascançà o on hi han estat presents els nostres companys i companyes, més 600 persones, una gran fita que ens avala per seguir endavant. I finalment, ens hem d'alegrar enormement pel doctorat aconseguit per la nostra companya Esther Solé. El nostre objectiu pel 2016 segueix sent conèixer i donar a conèixer el Pla d'Urgell i esperem fer-ho amb la vostra companyia la dels amics i amigues que ens anem trobant pel camí. 
Bones festes i feliç 2016.



dilluns, 21 de desembre del 2015

MARIA RUFAT, LA COMUNICANT MÉS JOVE DE LES JORNADES DEL PLA D'URGELL



La comunicació més jove que s'ha presentat fins ara a unes Jornades d'Estudis al Pla d'Urgell, l'ha presentat la jove estudiant de 18 anys, Maria Rufat. El treball, de caire etnològic, posava en evidència les il·lusions, expectatives i treball de les dones de postguerra en un àmbit rural com és Linyola.

Maria Rufat al costat de Josep Camps, iniciant la seva comunicació. Foto: Mascançà.

dijous, 17 de desembre del 2015

LA IMMIGRACIÓ AL PLA D'URGELL A LES JORNADES DE TORREGROSSA



El geògraf Jordi Domingo, presentava els resultats d'un estudi realitzat amb la investigadora de la UdL Olga Bernad, sobre la immigració a les comarques de Ponent entre l'any 2000 i el 2015. Domingo exposava que des del 2002 a 2011-2012 a la província de Lleida van arribar unes 90.000 persones estrangeres, un procés que s’ha aturat entre 2011-2015. Domingo alertava de l’envelliment de la població de Ponent els darrers 45 anys, però que, gràcies al procés migratori, s’ha aturat i reduït entre el 2000 i el 2015 entre 4 i 5 punts. L'estudi serà publicat al número 7 de la revista Mascançà.
Domingo al costat de Josep Camps, moderador de la taula. Foto: Mascançà.