Soldevila, Messeguer i Fabregat inaugurant |
Una setantena d'assistents al Palau d'Anglesola a la primera sessió de les jornades sobre el Patrimoni de la Memòria Històrica mostren l'interès per la recuperació de la memòria històrica al Pla d'Urgell. La diada va començar amb la presentació de l'alcaldessa Montse Messeguer i els presidents del Consell Comarcal Francesc Fabregat i de Mascançà Jordi Soldevila.
Sebastià Garralón i Josep Calvet |
La jornada va comptar amb experts sobre la matèria en l'àmbit català, com l'historiador i membre del Memorial Democràtic Josep Calvet que va exposar els importants treballs de l'entitat arreu de Catalunya i el seu suport als diferents projectes engegats per diferents entitats i ajuntaments.
Sebastià Garralón i Jordi Oliva |
El professor d'història de la Universitat Oberta de Catalunya Jordi Oliva va destacar la necessitat, encara actual, de seguir estudiant el cost humà de la Guerra Civil, una recerca seguida de prop per familiars de les víctimes que busquen les seues restes per donar-los sepultura.
Sebastià Garralón i Queralt Solé |
Per la seua banda, Queralt Solé, professora d'història de la Universitat de Barcelona, va exposar els resultats de la recerca de les fosses comunes a Catalunya que amb els treballs dels darrers anys s'ha pogut establir un primer mapa de fosses, exhumar-ne algunes i dignificar-ne d'altres.
O. Carabantes, N. Sans, J. Soldevila, S. Garralón i L. Soldevila |
La segona part de la sessió reunia els treballs realitzats en el camp de la memòria històrica al Pla d'Urgell. Noèlia Sans i Odile Carabantes van explicar el projecte Les Asgolfes de recollida d'experiències de vida a Bellvís i els bons resultats obtinguts, sobretot, en quan a material d'arxius personals i la bona predisponibilitat dels entrevistats. Sebastià Garralón va fer un repàs dels seus llargs anys de recollida de testimonis i papers, principalment, al Palau d'Anglesola. I Laia Soldevila va exposar els resultats del projecte La Memòria del Pla 1931-1955 que impulsa el mateix Mascançà des de 2009 i que aquest any reempren la seua marxa després d'un any d'aturada.
Finalment, la jornada va cloure amb un debat entre els participants, els quals tots van ressaltar els efectes de les retallades en els projectes d'estudi. No obstant això, els mateixos investigadors van afirmar que es proposen continuar amb els seus treballs en el futur.
637 morts al Pla d'Urgell com a conseqüència de la Guerra Civil
Les conclusions del cost humà de la Guerra Civil al Pla d'Urgell, segons Jordi Oliva, es situen entorn d'aquesta xifra, però el mateix historiador va quantificar aquestes dades com a provisionals. Dins d'aquest balanç s'hi compta els morts per la repressió a la rereguarda republicana, la repressió franquista, els bombardejos a la població civil, accions militars, accidents a causa del material bèl·lic abandonat, entre altres. El balanç supera el 26 per mil, un nombre de morts dels més elevats de les comarques de Ponent.
La Granadella emprèn el relleu
El proper dissabte 4 de febrer a les 16 hores de la tarda, a la Granadella es celebrarà la segona part d'aquestes jornades de dos dies coorganitzades per Mascançà i el Centre d'Estudis de les Garrigues.