LES DONES S’OBREN PAS A LES JORNADES D’ESTUDIS SOBRE EL PLA D’URGELL

La desena edició de les Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell s’han celebrat aquest dissabte 26 d’octubre a Vilanova de Bellpuig. La trobada científica s’ha desenvolupat amb la presència d’un públic força nombrós, durant el matí hi han passat un centenar de persones. Novament, les Jornades són un punt de trobada entre públic i investigadors.

En aquesta edició les dones han tingut un paper protagonista. Aquest ha estat el primer cop en què una dona la pronunciava la ponència inaugural en unes Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell. La historiadora de l’art i vilanovina Montse Macià s’ha encarregat d’obrir la trobada. També tres comunicacions han tingut com a protagonistes dones. L’estudi de Felip Gallart i Vicent Lladonosa s’ha centrat en la desconeguda lluitadora anarquista de Torregrossa Pepita Not. També el filòleg Moisés Selfa ha posat de relleu el paper de les escriptores pladurgellenques en la literatura infantil i juvenil a la comarca. I finalment, i des d’una perspectiva feminista, Maria Rufat ha abordat una comparativa entre la poetessa d’Ivars Maria Mercè Marçal i la mexicana Frida Kahlo.

Albert Royo al costat de Joan Yeguas en un moment de la seva comunicació. Foto: Mascançà.

Les recerques centrades en el medi ambient han posat de relleu determinats aspectes botanics del Pla d’Urgell en dos sentits. Per una banda, l’estudi de Xavier Oriol Solé ha inventariat petits ecosistemes que han sobreviscut a la intensificació agrícola on s’hi troben plantes amenaçades com els limoniums sp. Per altra banda, el botànic Alejandro Juárez ha presentat un estudi sobre les plantes exòtiques que es troben al Pla d’Urgell i ha alertat algunes d’elles poden generar problemes no sols ambientals, sinó també en l’agricultura. Finalment, en relació als ecosistemes amenaçats, el botànic Toni Mayoral ha localitzat la presència de tardígrads, uns microanimals que viuen en les aigües que s’acumulen als saulons de la comarca i què cal protegir.

Noves línies i continuïtat d’estudis anteriors

La diada també ha servit per aportar noves línies d’investigació en diferents disciplines. La història ha obert una línia d’estudi sobre el poder econòmic a la comarca amb dos recerques, una sobre la família Bufalà de Bellvís de la historiadora Montse Baiges i el pedagog Jaume Suau, i una altra sobre els Santamaria de Torregrossa dels historiadors Glòria Santamaria i Vicent Lladonosa. Pel que fa al periodisme, Albert Royo ha aprofundit en l’estudi de la premsa comarcal des del segle XIX fins a 1939 que obre una línia pendent fins al segle XXI.

En un altre ordre d’investigacions, relacionades amb l’art, la història, la història de l’educació, l’arqueologia i meteorologia s’han presentat tres comunicacions que sumen a aportacions anteriors per part de l’historiador de l’art Joan Yeguas, en la història els estudiosos de l’esquerra independentista Ferran Dalmau i David Sancho, en el camp de la història de l’educació per part de Ton Solé, en l’arqueologia Andreu Moya sobre la intervenció a l’església de Linyola i la meteorologia ha sumat un segon estudi per part d’Esteve Mestre.

Montse Macià durant la ponència inaugural al costat de Jaume Suau. Foto: Mascançà.

L’agenda política s’ha colat a les Jornades

La Jornada s’ha vist alterada per l’agenda política d’aquest dissabte i ha suposat canvis de darrera hora, l’alcaldessa Dolors Pascual i el president del Consell Comarcal Rafel Panadés no han pogut assistir a la inauguració de la Jornada com estava previst perquè han acudit a la crida matinal al Palau de la Generalitat. Això ha suposat que la regidora de cultura Àngels Carulla i la vicepresidenta del Consell Comarcal Rosalia Carnicé hagin ocupat els seus llocs al costat del president de Mascançà Jaume Suau.