L'ESCOLA RURAL AL PLA D'URGELL

Jordi Soldevila va presentar a les VII Jornades un repàs de les diferents opcions renovadores o tradicionals que es van enfrontar en l'escola rural de la comarca. Soldevila va explicar que l’ensenyament primari va guanyar cada cop més interès social al llarg del segle XIX. Diverses entitats de la societat civil van començar a prendre partit i veient el desinterès polític en la qüestió van decidir organitzar les seves escoles. 

Jordi Soldevila en primer terme. Foto: Mascançà

Progressivament i mesura que les pedagogies van anar polititzant-se també ho va anar fent el que s’acabaria coneixent com la “qüestió escolar”. Un camp de batalla que s’allargaria de fins a la fi de la Guerra Civil amb dos models escolars irreconciliables. Al Pla d’Urgell també s’hi van reproduir diversos conflictes relacionats amb la “qüestió escolar” en un marc definit per l’escola rural, escoles petites, amb nombroses deficiències ja fos en recursos humans, materials o infraestructurals. Catòlics, carlins, integristes i dinàstics, per un costat, catalanistes, republicans, anarquistes i comunistes, per l’altre, intentarien imposar el seu model. Des dels centres polítics s’aniria traslladant la batalla fins a les escoles públiques.

ESCOLES I MESTRES A BELL-LLOC D'URGELL

Ton Solé i Esteve Mestre segueixen la seva recerca sobre mestres i escoles al Pla d'Urgell. Bell-lloc en va ser una estació més aprofitant les VII Jornades d'Estudis que s'hi va celebrar el passat mes d'octubre. El seu objectiu va ser fer una descripció de la tasca dels i les mestres que van exercir a Bell-lloc des de principis del segle XIX fins a mitjans del segle XX i la seva contribució per rebaixar els índex d’analfabetisme en que estava immers el nostre país.

 

Els dos primers a la dreta de la taula, Ton Solé i Esteve Mestre. Foto: Mascançà.

Descriure la realitat de les escoles públiques i privades existents en aquest període i les relacions que s’establiren entre institucions, mestres i municipi.

"LA MEMÒRIA DEL PLA 1931-1955" S'ESTRENA AL PALAU D'ANGLESOLA

Convidats per l'Associació Cultural Tots Som de Casa, que publica la revista L'Avenç, va organtzar conjuntament amb Mascançà el visionat de les tres parts del documental "La memòria del Pla 1931-1955" durant els diumenges 13, 20 i 27 de novembre de 2016. Entre els tres dies prop de 90 persones van assistir a la projecció.

Laia i Jordi Soldevila, autors del documental, i Joan Yeguas, president de Mascançà. Foto: L'Avenç.

Els actes van comptar una breu contextualització històrica per part de l'historiador Jordi Soldevila, autor del projecte, conjuntament amb la periodista i guionista Laia Soldevila, directora del documental. El primer dia va comptar amb l'acompanyament de Joan Yeguas que va explicar el paper de l'entitat en el projecte. I els tres dies van tenir la responsable de L'Avenç Maite Teixidó com a presentadora.

Detall del públic el darrer dia. Foto: L'Avenç.

L'acte va servir per explicar en veu dels testimonis de l'època que va suposar per al Pla d'Urgell el convuls moment social i polític que va des de la Segona República, la Guerra Civil i els primers anys del Franquisme. Els palauencs i palauenques que omplien la sala va poder veure alguns dels seus veïns explicant les seves vivències i recollides pel documental.

Imatge del berenar. Foto: L'Avenç.

Els tres dies van cloure amb un interessant col·loqui amb el públic, que van afegir detalls i exposar vivències de familiars i coneguts locals. Aquesta va ser una de les parts més emotives dels tres dies. L'últim dia, l'organització local va preparar un berenar per a tots els assistents. Les dues parts van queda plenament satisfetes de l'organització conjunta i dels resultats i esperen trobar noves ocasions per seguir col·laborant.

Més informació:

L'Avenç 1
L'Avenç 2