ESTEVE MESTRE PARLA DEL CENTENARI DE LA COOPERATIVA DE LINYOLA

Aquest 2016 fa 100 anys que es va fundar el Sindicat Agrícola de Linyola, l'actual cooperativa, nom que va agafar després de la seva reobertura per les autoritats franquistes el 1943. Esteve Mestre repassarà aquest divendres 11 de novembre els primers anys, des de la seva fundació fins a la fi de la Guerra Civil (1916-1939).

LA BOIRA COM A RECURS TURÍSTIC

No era el primer cop que es presentava una comunicació dedicada als estudis turístics, però sí a un recurs meteorològic en unes Jornades. Barón i Yeguas van analitzar la promoció turística de les terres de Lleida a través d'un element meteorològic que és propi a la nostra zona geogràfica. La boira, ens agradi o no, forma part del paisatge, i ens defineix el caràcter. La boira és un símbol patriòtic de Ponent, i com a tal van intentar trencar el tòpic que és negativa, donant-li un valor afegit. La nostra idea és fer conèixer la boira i el territori, però, evidentment, la boira no roman tot l'any, però el territori sí. 

En primer pla, Irene Barón i Joan Yeguas. Foto: Mascançà.

Com a empresaris de turisme rural del Pla d'Urgell, cansats de què les nostres terres d'interior siguin quasi desconegudes arreu de Catalunya (especialment a Barcelona), es proposen trobar una manera identificadora des d'altres zones del país. El que en el món dels negocis s'anomena "crear una marca". De la mateixa manera que al Pirineu venen la neu, i aquesta marca passa per vendre la boira.

OLGA OLIVERA-TABENI PRESENTA CAMPS QUE EXPLIQUEN HISTÒRIES

Olga Olivera-Tabeni va presentar al seu Bell-lloc natal una comunicació única fins ara en unes Jornades sobre la creació artística d'una obra pròpia. El 2014, a través d’un projecte artístic-educatiu que elaborava a una casa cerverina pertanyent a la noblesa d’aquell territori, la casa Massot-Dalmases, va caure a les seves mans el llibre de Felip Gallart i Vicent Lladonosa  L’enigma Parrot. 

 

Olga Olivera-Tabeni, primera per l'esquerra. Foto: Mascançà.

Una troballa casual que permetia unir dos fets històrics fins ara separats, un era un dels personatges de l’esmentat llibre, Francesc Perpinyà, era en realitat descendent d’aquella casa on Olivera-Tabeni hi estava treballant, la casa Massot-Dalmases, els seus pares s’havien casat a l’oratori de l’esmentat casal el 1794.

Encisada per aquella troballa, però també pel fet que relatava molt bé el llibre, el segrest i mort d’aquest personatge al Pla d’Urgell, al voltant del seu poble, Bell-lloc d’Urgell el 1846. Però no essent historiadora, sinó artista visual d’art contemporani, això sí molt interessada en els fets històrics i el propi territori, va pensar en convertir aquest fet en peça artística contemporània. I, així es com decideix anar resseguint i fotografiant les diferents ubicacions, per on passa en Francesc Perpinyà i els seus botxins fins a la seva suposada mort al terme de Margalef. Va resseguir camins i camps sota el sol abrasador d’aquell calorós juliol. Camps erms, camps de blat de moro, de presseguers, de nectarines, de platerines... Camps que de sobte deixen de ser purs llocs en abstracte, anònims territoris de la plana per esdevenir testimonis i narrador.