CONFERÈNCIA A BELL-LLOC

Per primera vegada, el Centre de Recerques de del Pla d'Urgell Mascançà es presenta a Bell-lloc. Divendres 12 d'abril de 2013 i dins el marc de les jornades culturals que organitzen l'ajuntament i diverses entitats del poble, es presentarà l'entitat i la revista Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell. La presentació anirà acompanyada de la xerrada de l'arxiver Josep M. Cabau Els segells del Pla d'Urgell.

ESTHER SOLÉ, VIQUIPEDISTA RESIDENT DEL MUSEU MORERA DE LLEIDA

Aquesta setmana la premsa feia pública la notícia que la nostra companya Esther Solé, doctoranda en història de l'art, es convertia en la primera dona viquipedista resident del sud d'Europa. El Museu d'Art Jaume Morera de Lleida l'ha fitxat perquè doni a conèixer les obres dels artistes ponentins, les col·leccions del Museu i les activitats artístiques i pedagògiques. La divulgació per la xarxa es fa conjuntament amb l'associació Amical Viquipèdia, que promou el coneixement mitjançant aquesta web. A partir d'aquest viquiprojecte, el Museu Morera romandrà obert les vint-i-quatre hores del dia.

Diari Segre, 24/3/2012.

Esther Solé ja havia impulsat el concurs fotogràfic Wiki Loves Monuments l'any passat al Pla d'Urgell, una marató per donar a conèixer els monuments de la comarca amb imatges.

A la premsa:

La Vanguardia

Vilaweb Mollerussa

TV3

El Punt / Avui 

La Paeria

Segre

JOAN YEGUAS PUBLICA UN ESTUDI SOBRE ELS MARBRES DE MONTSERRAT

L'historiador de l'art Joan Yeguas publica el llibre "La glòria del marbre a Montserrat", fruit d'un estudi sobre les escultures de marbre al monestir. El llibre publicat a Publicacions de l'Abadia de Montserrat, es centra en l'època del Renaixement. El llibre parteix de tres sepulcres marmoris del segle XVI conservats al santuari de Montserrat, dedicats a la memòria de: Joan d'Aragó, Bernat de Vilamarí i Benet de Tocco. Es tracta d'un assaig que analitza el context creatiu d'aquestes obres: la tipologia, la iconografia o les influències estilístiques, entre altres. Però el text transcendeix l'obra d'art i penetra en la biografia dels nobles enterrats, perquè aquestes tombes només són un reflex de la vida que envoltava els personatges, membres il·lustres de la societat catalana d’aquell moment. Al marge de proposar l'autoria de l'obra, i estudiar el fenomen de la compra d'escultura en marbre a Itàlia, cal conèixer la gestió política dels protagonistes, i entendre la tria de Montserrat com a lloc de sepeli.